Nuevos hábitats, nuevas amenazas: Centaurea x kleinii (C. moncktonii x C. solstitialis), nueva especie híbrida entre dos malas hierbas invasoras

Autores/as

  • C. T. Roché P. O. Box 808, Talent, OR 97540
  • A. Susanna Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2010.v29.002

Palabras clave:

Centaurea moncktonii, Centaurea solstitialis, hibridación, invasoras, Oregón, hibridació, invasores, Oregon

Resumen


La alteración antrópica del hábitat da paso a la cohabitación de especies importadas que nunca coexistirían en su ámbito natural. Centaurea solstitialis y Centaurea moncktonii son dos especies invasoras cuyas distribuciones en Eurasia apenas se solapan. Después de su introducción en Norteamérica, la expansión invasiva condujo a distribuciones superpuestas. Aunque los requerimientos ambientales de las dos especies son distintos, la proximidad de hábitats diversos (dentro del alcance de los polinizadores) ha dado lugar a varios casos de hibridación natural entre ambas. El cruce resultante entre dos especies lejanamente emparentadas es una planta perenne estéril. Muchos de los caracteres del híbrido son intermedios entre sus especies parentales, pero morfológicamente es más parecida a Centaurea moncktonii (probablemente la especie materna y a su vez ya de origen híbrido). La nueva especie podría convertirse en una mala hierba invasora gracias a su reproducción vegetativa. La que suponemos especie materna, a la cual el híbrido se acerca morfológicamente y puede que fisiológicamente, es una mala hierba rastrera bien conocida de las praderas alpinas en toda Europa. [ct] L’alteració antròpica de l’hàbitat dóna pas a la cohabitació d’espècies importades que mai coexistirien en el seu àmbit natural. Centaurea solstitialis i Centaurea moncktonii són dues espècies invasores les distribucions de les quals a Euràsia gairebé no se solapen. Després de la seva introducció a Amèrica del Nord, l’expansió invasiva va portar a distribucions superposades. Malgrat que els requeriments ambientals de les dues espècies són diferents, la proximitat d’hàbitats diversos (dins de l’abast dels pol·linitzadors) ha donat lloc a diversos casos d’hibridació natural entre ambdues. L’ encreuament resultant entre dues espècies, llunyanament emparentades, és una planta perenne estèril. Molts dels caràcters de l’híbrid són intermitjos entre les seves espècies parentals, però morfològicament és més semblant a Centaurea moncktonii (probablement l’espècie materna, i al seu torn també d’origen híbrid). La nova espècie podria convertir-se en una mala herba invasora gràcies a la seva reproducció vegetativa. La que suposem espècie materna, a la qual l’híbrid s’acosta morfològicament i potser fisiològicament, és una mala herba prostrada ben coneguda de les pastures alpines a tota Europa.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Blair, A. C. & Hufbauer, R. A. 2009. Hybridization and invasion: one of North America’s most devastating invasive plants shows evidence for a history of interspecific hybridization. Evol. Appl. 3: 40-51. doi:10.1111/j.1752-4571.2009.00097.x

Couderc, M. 1975. Origine hybride du Crupina intermedia Briq. et Cavill. Colloq. Int. C.N.R.S. 235: 531-536.

Dostál, J. 1976. Centaurea L. In: Tutin, T. G., Heywood, V. H., Burges, N. A., Moore, D. M., Valentine, D. H., Walters, S. M. & Webb, D. A. (Eds.), Flora Europaea 4. Cambridge University Press, London, New York and Melbourne: 254-301.

Gáyer, G. 1909. Vier neue Centaureen der Flora von Ungarn. Magyar Bot. Lapok. 8: 58-61.

Garcia-Jacas, N., Uysal, T., Romashchenko, K., Suárez-Santiago, V., Ertu.rul, K. & Susanna, A. 2006. Centaurea revisited: a molecular survey of the Jacea group. Ann. Bot. (Oxford) 98: 741-753.

Howell, J. T. 1959. Distributional data on weedy thistles in western North America. Leafl. West. Bot. 9: 17-32.

Johnson, D., Vandenkoornhuyse P. J., Leake, J. R., Gilbert, L., Booth, R. E, Grime, J. P., Young, P. W. & Read, D. J. 2003. Plant communities affect arbuscular mycorrhizal fungal diversity and community composition in grassland microcosms. New Phytol. 161: 503-515. doi:10.1046/j.1469-8137.2003.00938.x

Keil, D. J. & Ochsmann, J. 2006. Centaurea. In: Flora of North America Editorial Committee (Eds.), Flora of North America North of Mexico. Oxford University Press, New York: 181-194.

Marrs, R. A., Hufbauer, R. A., Bogdanowicz, S. M. & Sforza, R. 2006. Nine polymorphic microsatellite markers in Centaurea stoebe L. [subspecies C. s. stoebe and C. s. micranthos (S. G. Gmelin ex Gugler) Hayek] and C. diffusa Lam. (Asteraceae). Molec. Ecol. Notes 6: 897-899. doi:10.1111/j.1471-8286.2006.01391.x

Marsden-Jones, E. M. & Turrill, W. B. 1954. British knapweeds. A study in synthetic taxonomy. Ray Society, London.

Ochsmann, J. 2000. Morphologische und molekularsystematische Untersuchungen an der Centaurea stoebe L.-Gruppe (Asteraceae-Cardueae) in Europa. Dissertationes Botanicae 324. J. Cramer, Vaduz.

Ockendon, D. J. 1975. Centaurea. In: Stace, C. A. (Ed.), Hybridization and the flora of the British Islands. Academic Press, London: 427-428.

Roché, B. F., Jr. & Talbott, C. J. 1986. The collection history of Centaureas found in Washington state. Ag. Res. Ctr. Bull. XB0978, Washington State University, Pullman.

Roché, B. F., Jr. & Roché, C. T. 1991a. Identification, introduction, distribution, ecology, and economics of Centaurea species. In: James, L. F., Evans, J. O., Ralphs, M. E. & Childs, R. D. (Eds.), Noxious range weeds. Westview, Boulder: 274-291.

Roché, C. T. & Roché, B. F., Jr. 1991b. Meadow knapweed invasion in the Pacific Northwest, U.S.A., and British Columbia, Canada. Northw. Sci. 65: 53-61.

Roché, C. T. & Thill, D. C. 2001. Biology of common crupina and yellow starthistle, two Mediterranean winter annual invaders in western North America. Weed Sci. 49: 439-447. doi:10.1614/0043-1745(2001)049[0439:BOCCAY]2.0.CO;2

Roché, C. T. & Johnson, D. E. 2003. Meadow Knapweed (Centaurea pratensis Thuill.). PNW Ext. Bull. 0566. Oregon State University, Corvallis.

Rösch, M. 1998. The history of crops and crop weeds in southwestern Germany from the Neolithic period to modern times, as shown by archaeobotanical evidence. Veg. Hist. Archaeobot. 7: 109-125. doi:10.1007/BF01373928

Thomsen, C. D., Williams, W. A., Vayssieres, M. P., Turner, C. E. & Lanini, W. T. 1996. Yellow starthistle biology and control. University of California Publication 21541, Oakland.

Wagenitz, G. 1987. Centaurea. In: Hegi, G. (Ed.), Illustrierte Flora von Mittel-Europa VI 4. Verlag Paul Parey, Berling and Hamburg: 934-985.

Watanabe, K. 2010. Index to chromosome numbers in Asteraceae. Retrieved Jun 10, 2010, from http://www-asteraceae.cla.kobe-u.ac.jp/index.htmlm.

Descargas

Publicado

2010-12-30

Cómo citar

Roché, C. T., & Susanna, A. (2010). Nuevos hábitats, nuevas amenazas: Centaurea x kleinii (C. moncktonii x C. solstitialis), nueva especie híbrida entre dos malas hierbas invasoras. Collectanea Botanica, 29, 17–23. https://doi.org/10.3989/collectbot.2010.v29.002

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a

1 2 > >>