Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació

Autores/as

  • C. Blanché BioC-GReB, Institut de Recerca de la Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • C. Barriocanal Grup de Recerca en Medi Ambient i Tecnologies de la Informació Geogràfica, Institut de Medi Ambient, Universitat de Girona
  • M. C. Martinell BioC-GReB, Institut de Recerca de la Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • S. Massó BioC-GReB, Institut de Recerca de la Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • J. López-Pujol BioC-GReB, Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2010.v29.006

Palabras clave:

Catalunya, conservación, dunas, especies invasoras, extinción, fragmentación, conservació, dunes, espècies invasores, extinció, fragmentació

Resumen


Stachys maritima es una especie característica de dunas litorales, con una amplia área de distribución en el Mediterráneo. A pesar de ello, la especie muestra una clara regresión. En Catalunya se ha observado una importante reducción de sus poblaciones desde principios del siglo XX, donde ha desaparecido de diversas localidades en las que era relativamente abundante (Tarragonès, Barcelonès). Se presentan los resultados del seguimiento demográfico de la especie durante los últimos 10 años (2001-2010) en las localidades conocidas en Catalunya. Al margen de corroborar la desaparición de algunos núcleos (núcleo norte de Sant Martí d’Empúries), el redescubrimiento de otros (playa del Delta del Llobregat) o la detección de nuevas poblaciones (dunas interiores del Montgrí), se constata una gran fluctuación interanual de los núcleos monitorizados, las posibles causas de la cual se discuten detenidamente. Por otro lado, el presente trabajo incluye también los resultados del análisis de la diversidad isoenzimática de las nuevas poblaciones detectadas así como los redescubrimientos del periodo 2004-2008, que no se habían incluido en los estudios de diversidad genética de los años 2002-2003. Cabe destacar que la contribución de los nuevos núcleos a la diversidad genética de Stachys maritima es muy pequeña y se puede atribuir a su reducido tamaño poblacional y/o a efectos fundadores. A pesar que la especie se ha incluido en el Anexo 2 (“En Perill d’Extinció”) del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, y que a escala local se han realizado algunas medidas de conservación “blandas” (señalización de los accesos a la playa, educación ambiental, etc.), junto a otras medidas más significativas pero realizadas con carácter de urgencia (p. ej. la translocación de individuos descubiertos en un arenal), sería necesario la acción coordinada y el apoyo científico de cualquier iniciativa de conservación que se lleve a cabo. El marco general para iniciar acciones de conservación debería ser el plan de recuperación de Stachys maritima, la redacción y aplicación del cual es preceptiva, tal y como consta en el Catàleg. [ct] Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació.- Stachys maritima és una espècie característica de dunes litorals, amb una àmplia àrea de distribució a la Mediterrània. Malgrat això, la planta sembla estar en clara regressió. A Catalunya, s’ha observat un declivi significatiu des de principis del s. XX, i ha desaparegut de moltes localitats on era relativament abundant (Tarragonès, Barcelonès). Es presenten els resultats del seguiment demogràfic de l’espècie durant els darrers deu anys (2001-2010) a totes les localitats conegudes a Catalunya. A banda de constatar la desaparició d’algun dels nuclis (nucli nord de Sant Martí d’Empúries), el redescobriment d’altres (platja del Prat de Llobregat) o la troballa de noves poblacions (dunes interiors del Montgrí), es constata una gran fluctuació interanual dels diferents nuclis poblacionals monitoritzats, les possibles causes de la qual es discuteixen detingudament. D’altra banda, aquest treball també inclou els resultats de l’anàlisi de la diversitat isoenzimàtica de les noves troballes i/o redescobriments durant el període 2004-2008, i que no havien estat per tant inclosos en l'estudi de diversitat genètica dut a terme durant els anys 2002-2003. La contribució dels nous nuclis a la diversitat genètica d’Stachys maritima és molt petita, que pot atribuir-se a la reduïda mida poblacional i/o a efectes fundadors. Tot i que l’espècie ha estat inclosa dins l’Annex 2 (“En Perill d’Extinció”) del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, i a nivell local s’han dut a terme algunes mesures de conservació “toves” (senyalització d’accessos a les platges, educació ambiental, etc.) juntament amb d’altres mesures amb més significació però amb un caràcter d’urgència (p. ex. la translocació d’individus descoberts en una sorrera), seria necessari l’acció coordinada i el suport científic de qualsevol iniciativa de conservació que es dugui a terme. El marc genèric per a endegar qualsevol acció de conservació hauria d’ésser el pla de recuperació d’Stachys maritima, la redacció i aplicació del qual és preceptiva d’acord amb el que estableix el Catàleg.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Barriocanal, C. 2005. La delicada situación de Stachys maritima en la Costa Brava. Quercus 237: 38-41.

Barriocanal, C. & Blanché, C. 2002. Estat de conservació i propostes de gestió per a Stachys maritima Gouan (Labiateae) a la península ibèrica. Orsis 17: 7-20.

Carroll, S. P. & Fox, C. W. (Eds.). 2008. Conservation biology. Evolution in action. Oxford University Press, New York.

Dacosta, J. M., Font, J., Carabús, M. P. & Sanjuán, X. 2008. Actuació de conservació de Stachys maritima Gouan al Baix Empordà. I Jornades Catalanes de Conservació de Flora (Blanes, 2 i 3 de juny de 2008). Llibre de Resums: 62. DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 2008.

Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 5204: 65881-65895.

Fenster, C. B. & Dudash, M. R. 1994. Genetic considerations for plant population restoration and conservation. In: Bowles, M. L. & Whelan, C. J. (Eds.), Restoration of Endangered Species: Conceptual Issues, Planning and Implementation. Cambridge University Press, Cambridge: 34-62. doi:10.1017/CBO9780511623325.004

Gandour, M., Hessini, K. & Abdelly, C. 2008. Understanding the population genetic structure of coastal species (Cakile maritima): seed dispersal and the role of sea currents in determining population structure. Genet. Res., Camb. 90: 167-178.

Gottlieb, L. D. 1982. Conservation and duplication of isozymes in plants. Science 216: 373-380. doi:10.1126/science.216.4544.373 PMid:17745860

Greuter, W., Burdet, H. M. & Long, G. 1986. Med-Checklist, vol. 3. Conservatoire et Jardin Botaniques de la Ville de Genève, Genève.

Hamrick, J. L., Godt, M. J. W., Murawski, D. A. & Loveless, M. D. 1991. Correlation between species traits and allozyme diversity: implications for conservation biology. In: Falk,D. A. & Holsinger, K. E. (Eds.), Genetics and conservation of rare plants. Oxford University Press, New York: 75-86.

Hoyo, R. del, González, V. & Valverde, A. 2006. Stachys maritima Gouan retrobada a les platjes del delta del Llobregat (Barcelona). Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 74: 95-96.

Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.

Iriondo, J. M., Albert, M. J., Giménez Benavides, L., Domínguez Lozano, F. & Escudero, A. (Eds.) 2009. Poblaciones en peligro: viabilidad demográfica de la flora vascular amenazada de España. Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Madrid.

Jefferies, R. L. & Gottlieb, L. D. 1982. Genetic differentiation of the microspecies Salicornia europaea L. (sensu stricto) and S. ramosissima J. Woods. New Phytol. 92: 123-129. doi:10.1111/j.1469-8137.1982.tb03368.x

Kephart, S. R. 1990. Starch gel electrophoresis of plant isozymes: a comparative analysis of techniques. Amer. J. Bot. 77: 693-712. doi:10.2307/2444817

López-Pujol, J., Bosch, M., Simon, J. & Blanché, C. 2006. Diversitat isoenzimàtica de la flora vascular silvestre dels Països Catalans. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 74: 5-28.

López-Pujol, J., Orellana, M. R., Bosch, M., Simon, J. & Blanché, C. 2003. Effects of habitat fragmentation on allozyme diversity and conservation status of the coastal sand dunes plant Stachys maritima (Lamiaceae) in the Iberian Peninsula. Plant Biol. 5: 504-512. doi:10.1055/s-2003-44787

López-Pujol, J., Zhang, F.-M. & Ge, S. 2008. No correlation between heterozygosity and vegetative fitness in the narrow endemic and critically endangered Clematis acerifolia (Ranunculaceae). Biochem. Genet. 46: 433-445 doi:10.1007/s10528-008-9161-y PMid:18408992

Lundemo, S., Falathi-Anbaran, M. & Stenölen, H. K. 2009. Genetic consequences of seed banks and implications for plant conservation. Conservation Genetics Conference: Integrating Population Genetics and Conservation Biology. ESF-NINA, 23-26 de maig de 2009, Trondheim.

Martinell, M. C., López-Pujol, J. & Blanché, C. 2009. New and rediscovered populations of Stachys maritima in the Iberian Peninsula: Re-evaluation of its genetic diversity. Conservation Genetics Conference: Integrating Population Genetics and Conservation Biology. ESF-NINA, 23-26 de maig de 2009, Trondheim.

Molero, J., Rovira, A., Simon, J., Bosch, M., López-Pujol, J., Orellana, M. R., Barriocanal, C. & Blanché, C. 2007. Stachys maritima Gouan. In: Bañares, A., Blanca, G., Güemes, J., Moreno, J. C. & Ortiz, S. (Eds.), Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España - Adenda 2006. Dirección General para la Biodiversidad – Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas, Madrid: 30-31.

Odrzykoski, I. J. & Gottlieb, D. 1984. Duplication of genes coding 6-phosphogluconate dehydrogenase (6PGD) in Clarkia (Onagraceae) and their phylogenetic implications. Syst. Bot. 9: 479-489. doi:10.2307/2418797

Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.

Scandalios, J. 1969. Genetic control of multiple molecular forms of enzymes in plants: a review. Biochem. Genet. 3: 37-79. doi:10.1007/BF00485973

Schwartz, M. K., Luikart, G. & Waples, R. S. 2006. Genetic monitoring as a promising tool for conservation and management. Trends Ecol. Evol. 22: 25-33. doi:10.1016/j.tree.2006.08.009

Shields, C. R., Orton, T. J. & Stuber, C. W. 1983. An outline of general resources needs and procedures for the electrophoretic separation of active isozymes from plant tissue. In: Tanksley, S. D. & Orton, T. J. (Eds.), Isozymes in Plant Genetic and Breeding. Elsevier Science Publishers, Amsterdam: 443-468.

Soltis, D. E., Haufler, H., Darrow, D. & Gastony, J. 1983. Starch gel electrophoresis of ferns: a compilation of grinding buffers, gel and electrode buffers and staining schedules. Amer. Fern J. 73: 9-27. doi:10.2307/1546611

Swofford, D. L. & Selander, R. B. 1989. BIOSYS-1: A computer program for the analysis of allelic variation in genetics. User’s Manual. Department of Genetics and Development, University of Illinois, Urbana-Champaign.

UICN (Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza). 2001. Categorías y Criterios de la Lista Roja de la UICN: Versión 3.1. Comisión de Supervivencia de Especies de la UICN, Gland & Cambridge.

Vallejos, E. 1983. Enzyme activity staining. In: Tanksley, S. D. & Orton, T. J. (Eds.), Isozymes in plant genetics and breeding. Elsevier Science Publishers, Amsterdam: 469-516.

Wendel, F. & Weeden, N. F. 1989. Visualization and interpretation of plant isozymes. In: Soltis D. E. & Soltis P. S. (Eds.), Isozymes in plant biology. Dioscorides Press, Portland: 5-45.

Wright, S. 1951. The genetic structure of populations. Ann. Eugen. 15: 323-354.

Wright, S. 1965. The interpretation of population structure by F-statistics with special regard to systems of mating. Evolution 19: 395-420. doi:10.2307/2406450

Descargas

Publicado

2010-12-30

Cómo citar

Blanché, C., Barriocanal, C., Martinell, M. C., Massó, S., & López-Pujol, J. (2010). Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació. Collectanea Botanica, 29, 59–78. https://doi.org/10.3989/collectbot.2010.v29.006

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a

1 2 > >>