Catàleg i valoració de les plantes aquàtiques de l’estany de Sils (La Selva, Catalunya)

Autores/as

  • G. Mercadal Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge, Departament de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències, Universitat de Girona

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2016.v35.002

Palabras clave:

catálogo florístico, conservación, humedales, plantas acuáticas, valoración botánica, catàleg florístic, conservació, plantes aquàtiques, valoració botànica, zones humides

Resumen


Desde el siglo XVIII, los botánicos del suroeste de Europa han reconocido el Estany de Sils (La Selva, Cataluña) por su flora singular, especialmente por sus plantas acuáticas. La laguna fue desecada definitivamente en 1851, pero en la actualidad, en los canales de riego y en las balsas temporales todavía mantiene una flora acuática diversa. En este trabajo, hemos realizado el catálogo florístico de las plantas acuáticas de este humedal mediterráneo, a partir de visitas de campo y de la consulta de varios herbarios y obras de botánica. Así, conforme a nuestros datos, en los últimos 300 años han habitado en la laguna 37 plantas acuáticas, 12 de las cuales las consideramos actualmente desparecidas (aunque la presencia de tres de ellas es dudosa). Entre los vegetales desaparecidos, cabe destacar Trapa natans, Marsilea quadrifolia, Najas minor y Rorippa amphibia. Por otra parte, a partir del catálogo florístico, y según los criterios propuestos por los investigadores del Real Jardín Botánico de Madrid, hemos realizado la valoración botánica del Estany de Sils como humedal (índice IH). Su valor botánico ha resultado muy elevado (1850, IH igual a 7,0; 2014, IH igual a 6,9) y todavía se puede considerar un humedal de importancia europea. Cabe destacar que el 30,6% y el 19,4% de las plantas acuáticas vasculares presentes en los Països Catalans y en el Estado Español, respectivamente, han sido observadas en la zona de estudio. [ca] Des de principis del segle XVIII, els botànics del sud-oest d’Europa han reconegut l’estany de Sils (la Selva, Catalunya) pel seu poblament vegetal singular, especialment pel que fa a les plantes aquàtiques. Malgrat ser dessecat definitivament al 1851, als canals de desguàs i a les basses temporals encara conserva una flora aquàtica prou diversa. En el present treball, hem elaborat el catàleg florístic de les plantes aquàtiques d’aquest aiguamoll, a partir de sortides de camp i de la consulta de diversos herbaris i obres de botànica. Segons les nostres dades, en els darrers 300 anys han poblat l’estany 37 plantes aquàtiques, 12 de les quals les considerem actualment desaparegudes (tot i que la presència de tres d’elles és dubtosa). Entre els vegetals desapareguts, cal destacar Trapa natans, Marsilea quadrifolia, Najas minor i Rorippa amphibia. D’altra banda, a partir del catàleg florístic, i segons el criteris proposats pels investigadors del Real Jardín Botánico de Madrid, hem realitzat la valoració botànica de l’estany de Sils com a zona humida (índex IH). El seu valor botànic ha resultat molt elevat (1850, IH igual a 7,0; 2014, IH igual a 6,9) i avui dia encara es pot considerar una zona humida d’importància europea. Cal tenir en compte que el 30,6% i el 19,4% de les plantes aquàtiques vasculars presents als Països Catalans i a l’Estat espanyol, respectivament, han estat observades a l’àrea d’estudi.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Amigues, S. 2010. Théophraste. Recherche sur les plantes. Â l’origine de la botanique. Editions Belin, Paris.

Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Bolòs, O. de & Vigo, J. 1984. Flora dels Països Catalans 1. Barcino, Barcelona.

Bolòs, O. de & Vigo, J. 1990. Flora dels Països Catalans 2. Barcino, Barcelona.

Bolòs, O. de & Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans 4. Barcino, Barcelona.

Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona. Bubani, P. 1897. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 1. Ulricus Hoeplius, Milano.

Bubani, P. 1901. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 4. Ulricus Hoeplius, Milano.

Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Camarasa, J. M. 1988. El Gabinet de curiositats de la família Salvador. Barcelona. Metròpolis Mediterrània 9: 143–147.

Cirujano, S. 1997. Algunas precisiones sobre las citas ibéricas de Trapa natans L. (Trapaceae). Anales del Jardín Botánico de Madrid 55: 163–164.

Cirujano, S. 2003. Conservación y gestión de la flora y vegetación acuáticas. In: Paracuellos, M. (Ed.), Ecología, manejo y conservación de los humedales. Instituto de Estudios Almerienses, Almería: 35–46.

Cirujano, S., Cambra, J., Sánchez Castillo, P. M., Meco, A. & Flor Arnau, N. 2008. Flora iberica. Algas continentales. Carófitos (Characeae). Editorial CSIC, Madrid. PMid:18155058

Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid. PMid:24445412 PMCid:PMC3926629

Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid.

Cook, C. D. K. 1986. Ranunculus L. subgen. Batrachium (DC.) A. Gray. In: Castroviejo, S., Laínz, M., López González, G., Montserrat, P., Muñoz Garmendia, F., Paiva, J. & Villar, L. (Eds.), Flora iberica 1, Real Jardín Botánico-CSIC, Madrid: 279–371.

Costa, A. C. 1864. Introducción a la Flora de Cataluña. Imprenta del Diario de Barcelona, Barcelona.

Colmeiro, M. 1846. Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, particularmente en las inmediaciones de Barcelona, seguida de la nomenclatura catalana de plantas. Gómez Fuentenebro, Madrid.

Curcó, A. 2007. Flora vascular del delta de l’Ebre. Departament de Medi Ambient & Parc Natural del Delta de l’Ebre, Deltebre.

Font, X. 2014. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. Consultat el 25 de gener de 2014, a http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

Font i Quer, P. 1916. Sobre la flora de la Selva. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 16: 47–48.

Font i Quer, P. 1962. Plantas medicinales (El Dioscórides renovado) (1a ed.). Labor, Barcelona.

García Murillo, P., Cirujano, S., Medina, L. & Sousa, A. 2000. ¿Se extinguirá Hydrocharis morsus-ranae L. de la Península Ibérica? Portugaliae Acta Biologica 19: 149–158.

Girbal, J. 1984. Flora i vegetació del Gironès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

Guàrdia, R. & Vallès, J. 2008. El herbario de Joan Texidor (1838-1885) en el Centro de Documentación de Biodiversidad Vegetal de Barcelona (BCN). Boletín de la Asociación de Herbarios Ibero-Macaronésicos 10: 29–30.

Gutiérrez, C. 1998. Novetats florístiques per al Montseny i el Montnegre. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 66: 59–62.

Gutiérrez, C., Guardiola, M. & Salvat, A. 2006. Noticiari de camp. La Sitja del Llop, 29: 18–19.

Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.

Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.

Madsen, J. D. 2007. Ecologically-based invasive aquatic plant management: Using life history analysis to manage aquatic weeds. In: Proceedings, 37th Annual Mississippi Water Resources Conference, 24–25 April 2007. Water Resources Research Institute (Mississippi State University), Jackson: 94–100. PMid:17920888

Mercadal, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Ajuntament de Sils & Diputació de Girona, Girona.

Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2006. Evolució de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) en els darrers 50 anys. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 74: 117–131.

Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2008. L’herbassar de felandri fistulós i baldèl·lia (Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae), una nova associació herbàcia higròfila dels Països Catalans. Orsis 23: 47–73.

Mercadal, G., Vilar, L. & Viñas, X. 2001. Els prats de dall de la plana de la Selva, l’últim hàbitat per a diverses plantes higròfiles a terra baixa. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 69: 19–24.

Palau, A. 1784-1788. Práctica Botánica del caballero Cárlos Linneo. Imprenta Real, Madrid.

Pizarro, J. 1995. Contribución al estudio taxonómico de Ranunculus L. subgen. Batrachium (DC.) A. Gray (Ranunculaceae). Lazaroa 15: 21–113.

Pourret, P. A. 1844. Noticia histórica de la familia Salvador de Barcelona. Nueva edición corregida y adicionada. Imprenta de Antonio Berdeguer, Barcelona.

Quer, J. & Gómez Ortega, C. 1784. Continuación de la Flora Española, ó Historia de las plantas de España, que escribia Don Joseph Quer 6. Ibarra, Madrid.

Rutina, L., Cerina, A., Stankevica, K. & Klavins, M. 2012. Character of paleovegetation change in lakes Pilcines, Pilvelu and Padelis. Acta Biologica Universitatis Daugavpiliensis Suppl. 3: 94–107.

Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.

Sáez, L. & Soriano, I. 2000. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 68: 35–50.

Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.

Tournefort, J. P. 1719. Institutiones Rei Herbariae. E Typograpia Regia, Pariisis.

Valdés, B. 1987. Ranunculus L. In: Valdés, B., Talavera, S. & Fernández-Galiano, E. (Eds.), Flora vascular de Andalucía occidental 1. Editorial Ketres, Barcelona: 97–113.

Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.

Velayos, M. 1988. Acotaciones a Ranunculus subgénero Batrachium (DC.) A. Gray: Tratamiento taxonómico general y estudio de la variabilidad de R. peltatus. Anales del Jardín Botánico de Madrid 45: 103–119.

Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.

Vilar, L. 1984. Contribució a la flora de la Depressió de la Selva. Folia Botanica Miscellanea 4: 3–6.

Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.

Vilar, L. & Gunter, M. 1986. Sobre un herbari de la Selva del Doctor Pius Font i Quer. Scientia Gerundensis 12: 87–99.

Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.

Publicado

2016-12-30

Cómo citar

Mercadal, G. (2016). Catàleg i valoració de les plantes aquàtiques de l’estany de Sils (La Selva, Catalunya). Collectanea Botanica, 35, e002. https://doi.org/10.3989/collectbot.2016.v35.002

Número

Sección

Artículos