Collectanea Botanica, Vol 36 (2017)

Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya

L. Garrido, G. Mercadal

DOI: http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2017.v36.001

Resumen


Aportamos nuevos datos corológicos, demográficos, fenológicos, fitosociológicos, ecológicos y de gestión ambiental sobre Simethis mattiazzi en Cataluña, una planta vascular amenazada en la región mediterránea. En la comarca de la Selva hemos localizado 27 rodales, cuyos recuentos nos dan una estimación de 176.052 individuos (22 rodales). El área de ocupación es de 43.594 m2 y se distribuyen en 10 cuadrados UTM de 1 km de lado. Simethis es una especie característica de la asociación Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae y se puede encontrar presente en tres hábitats diferentes (32k Brezales de Erica scoparia, 45b Bosques de Quercus suber con sotobosque de matorral acidófilo y 45i Bosques mixtos de Q. suber y Pinus spp.), prefiriendo claramente el 32k. Aun así, produce más flores por individuo en los ambientes que le son menos favorables (45b y 45i). Por lo que parece, el factor predominante de su distribución en Europa y África es el clima, el cual siempre tiene que ser atlántico o submediterráneo con tendencia oceánica. Asimismo, damos propuestas para su conservación y confirmamos el estatus actual UICN de «En Peligro» (EN) de Simethis en Cataluña.

[ca] Aportem noves dades corològiques, demogràfiques, fenològiques, fitosociològiques, ecològiques i de gestió ambiental sobre Simethis mattiazzi a Catalunya, una planta vascular amenaçada a la regió mediterrània. A la comarca de la Selva hem localitzat 27 rodals, els recomptes dels quals ens donen una estimació de 176.052 individus (22 rodals). L’àrea d’ocupació és de 43.594 m2 i es distribueix en 10 quadrats UTM d’1 km de costat. Simethis és una espècie característica de l’associació Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae i es pot trobar present en tres hàbitats distints (32k Bruguerars d’Erica scoparia, 45b Boscos de Quercus suber amb sotabosc de brolla acidòfila i 45i Boscos mixtos de Q. suber i Pinus spp.), tenint una clara preferència pel 32k. Malgrat això, produeix més flors per individu en els ambients que li resulten menys favorables (45b i 45i). D’altra banda, pel que sembla, el factor predominant de la seva distribució a Europa i Àfrica és el clima, el qual sempre ha de ser atlàntic o submediterrani de tendència oceànica. Així mateix, donem propostes de conservació i confirmem l’estatus actual UICN de «En Perill» (EN) de Simethis a Catalunya.

Palabras clave


categoría IUCN; flora amenazada; subpoblación; categoria UICN; flora amenaçada; subpoblació

Texto completo:


HTML PDF XML

Referencias


Anthos 2012. Anthos (Sistema de información sobre plantas de España). Real Jardín Botánico, CSIC-Fundación Biodiversidad, Madrid. Consultat el 27 d’agost de 2015, a www.anthos.es

APG III. 2009. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal ot the Linnean Society 161: 105–121.

Barbero, M. 2003. Notice de la carte de la végétation du Parc national du Mercantour au 1/100 000 Répartition des séries dynamiques de la végétation dans le contexte biogéographique des Alpes-Maritimes et de la Haute-Provence. Ecologia Mediterranea 29: 217–248.

Baudière, A. & Cauwet, A. M. 1964. Recherches critiques sur l’oeuvre de Companyó relative à la Flore des Pyrénées Orientales. Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrenées-Orientales 79: 29–169.

Bolòs, O. de & Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans 4. Barcino, Barcelona.

Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Pòrtic, Barcelona. Companyó, L. 1864. Histoire naturelle du département des Pyrénées Orientales 2. J.-B. Alzine, Perpignan.

Dupias, G. 1988. L’extension de la flore atlantique au versant Nord des Pyrénées. In: Homenaje a Pedro Montserrat. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Zaragoza: 529–534.

Dupont, P. 1962. La Flore Atlantique Européenne. Introduction à l’étude du Secteur ibéro-atlantique. Documents pour les Cartes des Productions Végétales I, Toulouse.

Font, X. 2015. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya & Universitat de Barcelona, Barcelona. Consultat el 27 d’agost de 2015, a http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

Font, X. & Vigo, J. (Eds.) 2010. Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans 16. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Font García, J. 2000. Estudis botànics de la Serra de l’Albera. Catàleg florístic general i poblament vegetal de les Basses de l’Albera. Tesi Doctoral, Universitat de Girona, Girona.

Font i Quer, P. 1949. Acerca de la presencia de algunas plantas atlánticas y subatlánticas en Cataluña. Portugaliae Acta Biologica, Sér. B. Sist., vol. «Julio Henriques»: 87–96.

Font i Quer, P. 1954. Enumeración de la plantas distribuidas en las centurias VI y VII del “Herbario Normal”, con diversos comentarios. Collectanea Botanica 4: 287–310.

Garrido, L. 2015. Demografia i conservació de Simethis mattiazzi, espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya. Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona, Girona.

Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318.

Gesti, J., Jover, M., Lapeña, R., Mercadal, G. & Vilar, L. 2014. Mapa de vegetació de Catalunya, 1: 50.000. Blanes (365). Universitat de Barcelona & Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona.

ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 2012. Mapa comarcal de Catalunya 1: 50.000. Selva – 34. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 2015. Ortoimatge de 1946. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Consultat el 28 d’agost de 2015, a http://www.icc.cat/vissir3/

IUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012a. Categorías y criterios de la Lista Roja de la UICN. Versión 3.1. (2a ed.). IUCN, Gland.

IUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012b. Directrices para el uso de los criterios de la lista roja UICN a nivel regional y nacional. Versión 4.0. IUCN, Gland.

Martínez Ortega, M. M. 2013. Simethis Kunth. In: Talavera, S., Andrés, C., Arista, M. et al. (Eds.), Flora iberica 20. Liliaceae- Agavaceae. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid: 314–317.

Maire, R. 1958. Flore de l’Afrique du Nord 5. Paul Lechevalier Éditeur, Paris.

Mercadal, G. 2000a. Estudi geobotànic dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella). Treball de Recerca, Universitat de Girona, Girona.

Mercadal, G. 2000b. Flora singular del terme municipal de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils 37: 16–17.

Mercadal, G. & Vilar, L. 2014. Nova interpretació del bosc de roure pènol (Quercus robur) del territori catalanídic septentrional. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 78: 11–23.

Morales del Molino, C. & Mateo, R. G. 2010. Simethis mattiazzi (Vandelli) Saccardo [= S. planifolia (L.) Gren.], redescubierta para la flora de Castilla-La Mancha (España). Acta Botanica Malacitana 35: 148–150.

OPCC (Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic) 2016. Atles de la Flora dels Pirineus. Projecte POCTEFA. Consultat el 21 de gener de 2016, a http://www.atlasflorapyrenaea.org/ florapyrenaea/index.jsp

Pignatti, S. 1982. Flora d’Italia 3. Edagricole, Bologna. Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.

Sáez, L. & Soriano, I. 2000. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 68: 35–50.

SILENE (Système d’Information et de Localisation des Espèces Natives et Envahissantes) 2016. Conservatoire Botanique National Méditerranéen de Porquerolles & Conservatoire Botanique National Alpin. Consultat el 21 de gener de 2016, a http://flore.silene.eu

Stace, C. 2014. New flora of the Bristish Isles (3a ed.). University of Cambridge, Cambridge.

Tison, J.-M. & Foucault, B. de 2014. Flora Gallica. Biotope, Mèze.

Tison, J.-M., Jauzein, P. & Michaud, H. 2014. Flore de la France méditerranéenne continentale. Naturalia, Turriers.

Vayreda, E. 1879. Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen espontáneamente en Cataluña ó sea Apuntes para la Flora Catalana. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 8: 345–462.

Vigo, J. 1981. Les plantes atlàntiques als Països Catalans. Treballs de la Institució Catalana d’Historia Natural 9: 93–122.

Vigo, J., Ferrer, A. & Carreras, J. (Eds.) 2006. Manual d’interpretació de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona.

Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.




Copyright (c) 2017 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España (CC-by).


Contacte con la revista: director.ibb@csic.es

Soporte técnico: soporte.tecnico.revistas@csic.es