Demografia i conservació de Simethis mattiazzi a Catalunya

ARTÍCULO

Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya

L. GARRIDO & G. MERCADAL

Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge, Herbari de la Universitat de Girona, campus de Montilivi, s/n, ES-17071 Girona, Espanya

 

ORCID iD: L. GARRIDO: http://orcid.org/0000-0003-2622-9674
G. MERCADAL: http://orcid.org/0000-0001-6992-8243

 

Autor per a la correspondència: L. Garrido (lidia.garrido.sanz@gmail.com)

Editor: A. Susanna

ABSTRACT
Demography and conservation of Simethis mattiazzi (Liliaceae), an interesting species for the Catalan vascular flora.— We provide new chorological, demographic, phenological, phytosociological, ecological and environmental management data of Simethis mattiazzi in Catalonia, a threatened vascular plant in the Mediterranean region. We have located 27 stands in the region of la Selva which counting give us an estimation of 176,052 individuals (22 stands). The area of occupancy is 43,594 m2 which are distributed in 10 UTM squares of 1 km per side. Simethis is a characteristic species of Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae association and can be found in three different habitats (32k Erica scoparia heaths, 45b Quercus suber forests with undergrowth of acidophilous scrub and 45i Mixed forest of Q. suber and Pinus spp.), clearly preferring the 32k. However, it produces more flowers per individual in environments that are less favourable (45b and 45i). By all appearances, the predominant distribution factor in Europe and Africa is climate, which always has to be Atlantic or Submediterranean with oceanic trend. Likewise, we give conservation proposals and confirm the current IUCN status “endangered” (EN) of Simethis in Catalonia.
KEY WORDS: IUCN category; subpopulation; threatened flora.

Demografía y conservación de Simethis mattiazzi (Liliaceae), especie de interés para la flora vascular de Cataluña

RESUMEN
Demografía y conservación de Simethis mattiazzi (Liliaceae), especie de interés para la flora vascular de Cataluña.— Aportamos nuevos datos corológicos, demográficos, fenológicos, fitosociológicos, ecológicos y de gestión ambiental sobre Simethis mattiazzi en Cataluña, una planta vascular amenazada en la región mediterránea. En la comarca de la Selva hemos localizado 27 rodales, cuyos recuentos nos dan una estimación de 176.052 individuos (22 rodales). El área de ocupación es de 43.594 m2 y se distribuyen en 10 cuadrados UTM de 1 km de lado. Simethis es una especie característica de la asociación Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae y se puede encontrar presente en tres hábitats diferentes (32k Brezales de Erica scoparia, 45b Bosques de Quercus suber con sotobosque de matorral acidófilo y 45i Bosques mixtos de Q. suber y Pinus spp.), prefiriendo claramente el 32k. Aun así, produce más flores por individuo en los ambientes que le son menos favorables (45b y 45i). Por lo que parece, el factor predominante de su distribución en Europa y África es el clima, el cual siempre tiene que ser atlántico o submediterráneo con tendencia oceánica. Asimismo, damos propuestas para su conservación y confirmamos el estatus actual UICN de «En Peligro» (EN) de Simethis en Cataluña.
PALABRAS CLAVE: categoría IUCN; flora amenazada; subpoblación.

Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya

RESUM
Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya.— Aportem noves dades corològiques, demogràfiques, fenològiques, fitosociològiques, ecològiques i de gestió ambiental sobre Simethis mattiazzi a Catalunya, una planta vascular amenaçada a la regió mediterrània. A la comarca de la Selva hem localitzat 27 rodals, els recomptes dels quals ens donen una estimació de 176.052 individus (22 rodals). L’àrea d’ocupació és de 43.594 m2 i es distribueix en 10 quadrats UTM d’1 km de costat. Simethis és una espècie característica de l’associació Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae i es pot trobar present en tres hàbitats distints (32k Bruguerars d’Erica scoparia, 45b Boscos de Quercus suber amb sotabosc de brolla acidòfila i 45i Boscos mixtos de Q. suber i Pinus spp.), tenint una clara preferència pel 32k. Malgrat això, produeix més flors per individu en els ambients que li resulten menys favorables (45b i 45i). D’altra banda, pel que sembla, el factor predominant de la seva distribució a Europa i Àfrica és el clima, el qual sempre ha de ser atlàntic o submediterrani de tendència oceànica. Així mateix, donem propostes de conservació i confirmem l’estatus actual UICN de «En Perill» (EN) de Simethis a Catalunya.
PARAULES CLAU: categoria UICN; flora amenaçada; subpoblació.

Rebut: 03/11/2015 / Acceptat: 14/03/2016 / Publicat on line: 04/04/2017

Cómo citar este artículo / Citation: Garrido, L. & Mercadal, G. 2017. Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya. Collectanea Botanica 36: e001. doi: http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2017.v36.001

Copyright: © 2017 Institut Botànic de Barcelona (CSIC). This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY) Spain 3.0.

CONTENIDOS

ABSTRACT
RESUMEN
RESUM
INTRODUCCIÓ
MATERIAL I MÈTODES
RESULTATS I DISCUSSIÓ
AGRAÏMENTS
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

INTRODUCCIÓTop

Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. [= S. mattiazzi (Vandelli) G. López & Ch. E. Jarvis, S. planifolia (L.) Gren. & Godr., S. bicolor (Desf.) Kunth, Anthericum planifolium L., Phalangium planifolium Pers.] és una planta herbàcia que tradicionalment ha estat inclosa dins de la família de les liliàcies, tot i que darrerament l’APGIII (2009APG III. 2009. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal ot the Linnean Society 161: 105–121.) l’ha adscrita a la família Xanthorrhoeaceae i a la subfamília Hemerocallidoideae. La seva distribució és lateatlàntica i s’estén des del sud-oest de les illes Britàniques fins al nord del Marroc, Algèria i Tunísia, i des de la costa portuguesa fins a les costa occidental italiana (Maire, 1958Maire, R. 1958. Flore de l’Afrique du Nord 5. Paul Lechevalier Éditeur, Paris.; Dupont, 1962Dupont, P. 1962. La Flore Atlantique Européenne. Introduction à l’étude du Secteur ibéro-atlantique. Documents pour les Cartes des Productions Végétales I, Toulouse.; Pignatti, 1982Pignatti, S. 1982. Flora d’Italia 3. Edagricole, Bologna.; Gianguzzi et al., 2012Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141; Stace, 2014Stace, C. 2014. New flora of the Bristish Isles (3a ed.). University of Cambridge, Cambridge.; Tison & Foucault, 2014Tison, J.-M. & Foucault, B. de 2014. Flora Gallica. Biotope, Mèze.), sempre dins del domini climàtic atlàntic o submediterrani de tendència atlàntica (Vigo, 1981Vigo, J. 1981. Les plantes atlàntiques als Països Catalans. Treballs de la Institució Catalana d’Historia Natural 9: 93–122.; Mercadal, 2000bMercadal, G. 2000b. Flora singular del terme municipal de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils 37: 16–17. ; Gianguzzi et al., 2012Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141).

A la península Ibèrica es distribueix per bona part de la façana oceànica, pels voltants de Gibraltar de la costa andalusa, per alguns punts aïllats del centre peninsular i per la depressió selvatana a Catalunya (Bolòs & Vigo, 2001Bolòs, O. de & Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans 4. Barcino, Barcelona.; Morales del Molino, 2010Morales del Molino, C. & Mateo, R. G. 2010. Simethis mattiazzi (Vandelli) Saccardo [= S. planifolia (L.) Gren.], redescubierta para la flora de Castilla-La Mancha (España). Acta Botanica Malacitana 35: 148–150.). Als Països Catalans, Simethis mattiazzi es pot considerar una relíquia atlàntica dels temps postglacials del Quaternari, la qual va trobar a la plana de la Selva, així com en d’altres localitats aïllades de la Mediterrània, una àrea idònia on refugiar-se quan s’instal·là el clima mediterrani (Mercadal, 2000bMercadal, G. 2000b. Flora singular del terme municipal de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils 37: 16–17. ; Gianguzzi et al., 2012Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141).

La primera referència que es té de l’espècie al Principat es deu a Antoni Xiberta i Raig, fill de Vidreres (la Selva). El Dr. Xiberta va descobrir la planta el 1947 al bosc de can Pedrer, entre Sils, Caldes de Malavella i Vidreres (Fig. 1). L’any següent, el 9 de maig de 1948, Pius Font i Quer, Oriol de Bolòs i Joaquim Casellas, entre d’altres botànics, es van desplaçar fins a la Selva per observar la nova troballa florística (Font i Quer, 1949Font i Quer, P. 1949. Acerca de la presencia de algunas plantas atlánticas y subatlánticas en Cataluña. Portugaliae Acta Biologica, Sér. B. Sist., vol. «Julio Henriques»: 87–96.). Aquell any, Font i Quer en féu una gran recol·lecció per la seva Centuria VI del seu Herbario Normal que va vendre i distribuir per la península Ibèrica i per bona part de la resta d’Europa (Font i Quer, 1954Font i Quer, P. 1954. Enumeración de la plantas distribuidas en las centurias VI y VII del “Herbario Normal”, con diversos comentarios. Collectanea Botanica 4: 287–310.). El 20 de juny de 1949, Font i Quer va tornar a recol·lectar Simethis mattiazzi a Vidreres, aquest cop entre can Raig i can Narcís (BC 916700). Malauradament, aquest darrer nucli encara no l’hem retrobat. Des d’aleshores, s’ha seguit cercant aquesta espècie a la plana de la Selva, confirmant així la seva presència a diferents punts propers dels termes de Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres.

Figura 1. Imatge del primer plec de Simethis mattiazzi recol·lectat a Catalunya: bosc de can Pedrer (entre Sils, Caldes i Vidreres), 1947, Antoni Xiberta i Raig (BC 106870). Fotografia realitzada i cedida per l’Institut Botànic de Barcelona.

Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

A l’inici del segle vigent, segons els criteris de la UICN i amb les dades existents aleshores, Sáez & Soriano (2000Sáez, L. & Soriano, I. 2000. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 68: 35–50.) van considerar Simethis mattiazzi una espècie «En Perill» al Principat [EN: B1+2c, C2b]. Posteriorment l’espècie també va ser inclosa a l’Annex 1 (espècie «En Perill d’Extinció») del Decret 172/2008, del 26 d’agost, del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Finalment, Sáez et al. (2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.) han modificat els criteris i els subcriteris UICN de l’espècie [EN: B1ab(ii, iii, iv, v) + 2ab(ii, iii, iv, v)].

En aquest treball presentem les dades corològiques, demogràfiques, fenològiques, fitosociològiques i ecològiques obtingudes en les prospeccions que recentment hem realitzat en els rodals coneguts històricament i en d’altres de nous (Garrido, 2015Garrido, L. 2015. Demografia i conservació de Simethis mattiazzi, espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya. Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona, Girona.), els quals amplien significativament l’àrea d’ocupació coneguda a Catalunya. Així mateix, amb les noves dades confirmem l’estatus UICN de Simethis a Catalunya i indiquem algunes propostes de conservació.

MATERIAL I MÈTODESTop

Durant les primaveres de 2013 a 2015 hem prospectat 27 rodals de Simethis mattiazzi a la comarca de la Selva, Catalunya, nord-est de la península Ibèrica (Figs. 2 i 3 i Taula 1). Vint d’ells s’han localitzat a partir de la consulta de testimonis d’herbari (Taula 2) de l’Institut Botànic de Barcelona (BC), del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (BCN) i de l’Herbari de la Universitat de Girona (HGI), així com de les comunicacions personals de tècnics i veïns de la contrada, principalment del Sr. Josep Barnés de Caldes de Malavella (Taula 1). També hem localitzat set nous rodals a partir de les prospeccions dels boscos propers a les àrees conegudes (Garrido, 2015Garrido, L. 2015. Demografia i conservació de Simethis mattiazzi, espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya. Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona, Girona.). En tots els rodals hem realitzat mostreigs per determinar la dimensió del poblament, el nombre d’individus (només en 22), la densitat d’individus (en 22) i el nombre de flors per individu (en 15), a banda de conèixer els hàbitats on es desenvolupa la planta i concretar el seu estat de conservació. També s’han cartografiat els límits dels rodals a partir d’un GPS GARMIN eTrex 30 sota la projecció ETRS89. Les coordenades obtingudes s’han introduït en el sistema d’informació geogràfica MiraMon v8.0b.

Figura 2. Distribució de Simethis mattiazzi a Catalunya. Nuclis de rodals retrobats i estudiats, polígons gris fosc (1 i 2); nucli a recercar, polígon gris clar (3).

Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

Figura 3. Distribució detallada dels 27 rodals de Simethis mattiazzi a la Selva. A dalt, el nucli 1; a baix, els nuclis 2 i 3. Els polígons vermells corresponen a l’àrea real ocupada per la planta, els punts vermells indiquen la ubicació d’un rodal molt petit per ser visualitzat en la imatge, els polígons transparents i amb un contorn discontinu indiquen l’àrea aproximada on poden estar el rodals no retrobats. Base cartogràfica: ICGC (2012ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 2012. Mapa comarcal de Catalunya 1: 50.000. Selva – 34. Generalitat de Catalunya, Barcelona.).

Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

Taula 1. Característiques geogràfiques, demogràfiques i ambientals dels rodals catalans de Simethis mattiazzi. Tipus d’hàbitat: 32k, 32.323+ Bruguerars amb dominància de bruc d’escombres; 45b, 45.2162+ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila; 45i, 45.2163+ Boscos mixtos de surera i pins.
Rodals (codi, municipi i localitat) Quadrats UTM d’1 × 1 km Superfície del rodal (m2) Descobridor (any) Tipus d’hàbitat / impactes i amenaces Orientació / litologia Individus totals Densitat mitjana ind./m2
1. Sils: Urb. King Park DG 8128 1116,9 A. Xiberta (1947) 45b / població situada en una àrea urbanitzable, la parcel.la està en venta. NW / granodiorites i granits alcalins 3074 2,75
2. Sils: camí del Bosc d’en Bernardí (I) DG 8129 191,0 L. Garrido (2014) 45i / el 2015 fou desbrossat convertint-se en una brolla molt aclarida W/ granodiorites i granits alcalins 5 0,03
3. Caldes: bosc d’en Bernardí DG 8129 758,1 J. Barnés (2008) 32k N-NW / granodiorites i granits alcalins 141 0,19
4 i 5. Caldes: can Nofre DG 8229 7722,6 G. Mercadal & J. Barnés (2006) 32k i 45i / àrea antropitzada: construcció de camins NW / granodiorites i granits alcalins 78.270 10,14
6. Caldes: cal Sant DG 8229 7272,0 G. Mercadal & J. Barnés (2006) 32k i 45i / àrea antropitzada: moviment de terres NW / granodiorites i granits alcalins 76.610 10,53
7. Caldes: masia del Sr. Josep DG 8130 245,5 J. Barnés (2007) 45b / zona molt aclarida Pla / granodiorites i granits alcalins 84 0,34
8. Caldes: can Cases DG 8030 734,3 O. Granyer (1992) 32k / vora una antiga pedrera i camins forestals N / granodiorites, granits alcalins i leucogranits de gra groller 1806 2,46
9. Caldes: pedrera d’en Gimferrer (I) DG 8030 i DG 8130 6281,6 O. Granyer (1992) 45i / vora una antiga pedrera N / granodiorites, granits alcalins i leucogranits de gra groller 6080 0,97
10. Caldes: cal Marçal DG 8030 i DG 8130 1504,3 O. Granyer (1992) 32k / vora una antiga pedrera i camins forestals SE / granodiorites i granits alcalins 7219 4,80
11. Caldes: camí del Bosc d’en Bernardí (II) DG 8129 160,4 L. Garrido (2014) 45b / el 2015 fou desbrossada convertint-se en una brolla molt aclarida (32k) W / granodiorites i granits alcalins 3 0,02
12. Caldes: camí del Bosc d’en Llop DG 8229 98,0 J. Barnés (2008) 45i / vora un bosc de ribera SE / granodiorites i granits alcalins 107 1,09
13, 14, 15, 16. Caldes: bosc d’en Llop DG 8228 i DG 8329 420,5 L. Garrido (2015) 45i / vora un bosc de ribera NE / granodiorites i granits alcalins 116 0,28
17. Caldes: camí del bosc d’en Sant DG 8229 174,4 J. Barnés (2008) 32k i 45i / àrea molt empolsegada per estar al costat d’un camí forestal Pla / granodiorites i granits alcalins 152 0,87
18. Caldes: bosc d’en Sant DG 8229 2677,1 L. Garrido (2015) 32k i 45i NW / granodiorites i granits alcalins 1840 0,69
19 i 20. Maçanet: camí de la Dona Morta DG 7822 139,8 J. Barnés (2008) 45b / al costat d’un camí forestal NW-W/ leucogranits de gra groller 112 0,80
21. Caldes: turó Can Gimferrer DG 8130 79,2 J. Barnés (2010) 32k / 6 anys abans la brolla es va desbrossar NE / granodiorites i granits alcalins 360 4,55
22. Caldes: pedrera d’en Gimferrer (II) DG 8130 113,7 J. Barnés (2007) 45i / vora una antiga pedrera E / granodiorites, granits alcalins i leucogranits de gra groller 73 0,64
23. Caldes: can Xuma DG 8228 2833,1 J. Barnés (2015) 45b / el 2015 fou desbrossada convertint-se en una brolla molt aclarida (32k) NW / granodiorites i granits alcalins Sense dades Sense dades
24. Caldes: prop de ca l’Albertí DG 8228 i DG 8229 2985,1 J. Barnés (2008) 45i / limitada per camins forestals Pla / granodiorites i granits alcalins Sense dades Sense dades
25. Caldes: bosc d’en Iscle DG 8328 5253,0 Cos d’Agents Rurals (2006) 45i / limitada per camins forestals Pla / granodiorites i granits alcalins Sense dades Sense dades
26. Vidreres: Goba-Camí dels Terressos Blancs DG 8328 1,0 Cos d’Agents Rurals (2006) 45i / vora del camí Pla / granodiorites i granits alcalins Sense dades Sense dades
27. Vidreres: riera del Rieró DG 8327 2.833,2 Cos d’Agents Rurals (2006) 45i Pla / granodiorites i granits alcalins Sense dades Sense dades
TOTAL 10 UTM de 1x1 km 43.593,8 176.052 (22 rodals) 2,42 (22 rodals)
Taula 2. Material d’herbari consultat.
Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc.
«In catal. Or. in nemoribus c. Can Benardí (Vidreres), Can Pedrer (Sils), etc. / 1947 / leg. Xiberta» [S. planifolia (L.) Gr. & Godr.] (BC 106870!); «Prov. De Gerona: Landas de Erica scoparia y Lavandula stoechas del Bosc d’En Perder, entre Caldes, Sils y Vidreres, a 130 m. / 9-V-1948 / leg. F. Q.» [S. planifolia (L.) Gren & Godr.] (BC 116384!); «Vidreres, inter Can Raig et can Senyor Narcís / 20-VI-1949 / leg. Font i Quer» [S. planifolia Gren & Godr.] (BC 916700!); «Prov. De Gerona: Landas de Erica scoparia y Lavandula stoechas del Bosc d’En Perder, entre Caldes, Sils y Vidreres, a 130 m. / 9-V-1948 / leg. F. Q.» [S. planifolia (L.) Gren. & Godr.] (BCN 54560!); «Sils, Caldes / 9-V-1948» [Anthericum L. (Phalangium Tour.) planifolium L.] (BCN 54558!); «Término de Sils, Vidreras, y Caldas de Malavella (Gerona) / 9-V-1948 / leg. Casellas / det. Losa» [Anthericum planifolium L. (=Phalangium planifolium Pers, Simethis planifolia Gren. & Godr.] (BCN 54559!); «Prov. De Gerona: Landas de Erica scoparia y Lavandula stoechas del Bosc d’En Perder, entre Caldes, Sils y Vidreres, a 130 m / 9-V-1948 / leg. F. Q.» [S. planifolia (L.) Gren. & Godr.] (BCN 54557!); «Sils, al bosc d’en Pedrer, 105 m (DG82) / 15-V-1986 / leg. L. Vilar» (HGI 8068!); «Sils: al bosc de can Pedrer (Urb. King Park), 120 m (DG8128) / 6-V-1999 / leg. G. Mercadal» (HGI 16082!); «Caldes de Malavella: al bosc de can Nofre, en un brolla arbrada de bruc d’escombres, 117 m (DG8229) / 24-V-2006 / leg. G. Mercadal & J. Barnés» (HGI 19176!)
Anthericum liliago L.
«Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, font Guilla, 400 m (EG02) / 30-V-1993 / leg. E. Ventura» [Simethis mattiazzi (Vendelli) G. López & C. E. Jarvis]; «rev. G. Mercadal & L. Garrido, 19-IX-2014» [Anthericum liliago L.] (BCN 50324!)

Per elaborar l’estudi demogràfic dels rodals, hem comptat tots els individus de les parcel·les amb pocs individus (<4000) i superfície reduïda (<2000 m2); mentre que només hem mostrejat el 10% de la superfície a l’atzar en les poblacions amb un nombre elevat de peus (>4000) o d’extensió molt gran (>2000 m2), i després hem estimat el nombre d’individus totals. Al mateix temps, també hem anotat la fenologia (Fig. 4 i Taula 3) i els impactes i les amenaces detectades (Taula 1).

Figura 4. Percentatge d’individus florits, fructificats i no reproductius dels rodals catalans de Simethis mattiazzi. Les barres indiquen la desviació estàndard.

Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

Taula 3. Cicle fenològic anual de Simethis mattiazzi. L’ombrejat negre indica el màxim fenològic, mentre que el gris indica una proporció molt baixa d’individus dels rodals.
Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

Per conèixer l’estructura ecològica, les comunitats vegetals i acabar de definir l’hàbitat on apareix Simethis a Catalunya, hem aixecat 15 inventaris fitosociològics segons la metodologia de l’escola sigmatista de Zuric-Montpeller (Taula 4). Per a la denominació dels tàxons hem seguit la nomenclatura emprada per Bolòs et al. (2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.).

Taula 4. Inventaris fitosociològics aixecats en els rodals de Simethis mattiazzi de Catalunya. ULCHC: Unitat de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000).
Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Sintètic
Número de rodal 3 4 6 8 10 21 1 7 19 9 12 13 17 18 22
ULCHC 32k 32k 32k 32k 32k 32k 45b 45b 45b 45i 45i 45i 45i 45i 45i
Àrea estudiada (m2) 100 90 100 100 100 50 100 100 100 100 50 100 100 100 100 93
Recobriment total (%) 100 95 90 80 85 85 95 80 75 90 90 80 75 95 90 87
Altitud (m) 114 120 118 105 105 100 120 102 175 105 130 130 126 125 140 121
Pendent (%) 15 5 7 5 11 30 5 2 13 5 7 8 2 14 11 9
Orientació N-NW NW NW N SE NE NW Pla NW-W N SE NE Pla NW E NW
Alçada de l’estrat arbori (m) 25 25 30 20 20 20 25 20 3 30 30 25 25 20 25 23
Recobriment de l’estrat arbori (%) 35 30 20 20 20 20 60 40 30 80 80 70 80 80 80 50
Alçada de l’estrat arbustiu (m) 2 2 1 1,5 1,5 1 2 1,5 2 3 1,5 2 2 2 2 1,8
Recobriment de l’estrat arbustiu (%) 80 75 70 70 80 70 30 60 70 80 50 60 60 60 70 66
Alçada de l’estrat herbaci (m) 0,5 1 0,4 0,5 0,5 0,5 1 0,5 0,5 0,6 0,5 0,5 0,4 0,5 0,5 0,6
Recobriment de l’estrat herbaci (%) 50 80 60 60 30 70 90 50 20 30 20 70 50 30 30 49
Recobriment de l’estrat muscinal (%) 70 5 1 10 0 10 5 0 0 50 50 30 70 30 10 23
Número de tàxons 22 46 38 28 28 21 46 21 20 45 25 34 26 28 22 30
Característiques de l’associació (Lavandulo-Ericetum scopariae)
Erica scoparia subsp. scoparia 3.2 4.3 3.3 2.2 3.3 3.3 2.2 3.2 2.2 3.3 3.3 3.3 3.3 3.3 3.3 100
Simethis mattiazzi 1.2 3.4 3.4 2.2 2.2 3.3 2.3 1.2 1.2 2.2 2.2 1.2 + 1.2 1.2 100
Orchis morio subsp. picta . + + . 1.2 . . . . r . + . . . 33
Carex oedipostyla . . . . . . . . . r . . . . . 7
Diferencials en esguard de les altres associacions selvatanes del Cistion ladaniferi
Hypochoeris maculata + + . + + . 1.2 . . 1.2 . 1.2 + + . 60
Juniperus communis 2.2 + 2.1 + . . . . . . 1.1 2.2 2.2 + . 53
Stachys officinalis . + . . + 2.2 + . . 1.2 . . . + . 40
Hypochoeris radicata . 1.1 1.1 . . . . . . + . . . . . 20
Característiques de l’aliança (Cistion ladaniferi), de l’ordre (Lavanduletalia stoechadis) i de la classe (Cisto-Lavanduletea)
Calluna vulgaris 2.2 3.2 3.2 2.2 . 2.2 1.2 1.2 2.2 2.2 1.2 2.1 2.2 + 1.2 100
Cistus salviifolius . 2.2 2.2 3.2 1.2 2.3 2.2 2.2 + 1.2 2.2 2.2 1.2 + 1.2 93
Lavandula stoechas 1.2 1.2 2.1 + + . 1.2 1.2 2.3 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 . 87
Calicotome spinosa subsp. spinosa + + . . + . 1.1 . . . . . . r r 33
Erica cinerea . . . 1.2 . . . . 2.2 + . . . . . 20
Helianthemum guttatum subsp. guttatum . . . . . . . . 1.2 . . . . . . 7
Companyes
Arbutus unedo 1.2 2.1 + 1.2 2.2 1.2 2.2 + 2.2 1.2 2.1 1.2 1.1 1.2 2.2 100
Brachypodium retusum 1.2 4.5 3.3 3.3 2.2 3.3 4.4 3.3 2.2 2.3 3.3 3.3 2.3 2.3 2.3 100
Phillyrea angustifolia 2.2 2.2 2.2 3.2 3.2 2.2 1.1 2.2 1.2 2.3 2.2 2.1 3.2 2.2 2.2 100
Quercus suber + 1.1 1.1 2.2 2.1 2.2 2.2 3.3 2.2 2.2 2.2 2.2 1.2 2.1 3.3 100
Bupleurum rigidum subsp. rigidum + 1.3 + . 1.2 1.2 2.2 + . 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 87
Lonicera implexa subsp. implexa + 1.1 1.1 2.2 1.2 . + + + 2.2 . 1.2 1.2 1.2 1.2 87
Pinus halepensis 1.2 1.1 1.1 + + + 1.1 2.2 . 4.3 3.3 3.3 . 5.5 3.3 87
Pseudoscleropodium purum 4.4 + + + . + + . . 1.3 3.2 2.2 4.4 1.3 + 80
Quercus pubescens + + + 1.2 . 1.1 1.1 2.2 2.2 1.2 . + + + . 80
Rubia peregrina + 1.1 + . + + 1.2 . . + + 1.2 + 1.1 + 80
Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium 1.2 1.2 . 1.2 + 1.2 + 1.2 . + 1.2 1.2 . 1.2 + 80
Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum + 1.1 + . . + 1.2 + 2.2 . . + + r . 67
Pinus pinea 1.1 1.1 2.2 + . + . + . 1.1 3.2 1.1 4.3 . . 67
Daphne gnidium + + + + + . . . . + + 1.2 . + . 60
Quercus ilex + + + . . . + . . . 1.1 + r + . 53
Campylopus introflexus 1.2 + . + . . . . . + + + 2.3 + . 53
Carex flacca . 2.2 2.2 . 1.2 . . . . 1.2 + 1.2 1.2 + . 53
Centaurea pectinata subsp. pectinata . + + . . . 1.2 . 1.2 1.2 + 1.2 + . . 53
Cladonia sp. r + . . . . . . . + + + + + + 53
Euphorbia flavicoma subsp. brittingeri . + + + . . 2.2 + . + . . 1.2 + . 53
Thapsia villosa subsp. villosa 1.2 + + + . + . 1.2 + . . + . + 53
Cephalanthera longifolia . + . . r r . . . 1.2 . + . r r 47
Helianthemum tuberaria . 1.2 2.2 2.2 1.2 . . . . 1.2 1.2 . . . 1.2 47
Crataegus monogyna . + + . . + + + . + . . . . . 40
Hedera helix . + + . . . + . . + . + . + . 40
Plantago lanceolata . + . 1.2 . . 1.2 1.2 . 1.2 . + . . . 40
Quercus coccifera subsp. coccifera . . . 1.2 2.2 . . . + 1.3 . . . . + 33
Asphodelus cerasiferus . . . 2.2 + . . . . 2.3 . . . . 1.2 27
Cistus monspeliensis . . 2.2 . + . . . . . . 1.2 1.2 . . 27
Dorycnium hirsutum . . + . r . 1.2 . . r . . . . . 27
Genista hispanica subsp. hispanica . . . + . 2.2 + . . + . . . . . 27
Gladiolus illyricus . . . . + . + . . . . + . . 1.3 27
Festuca paniculata subsp. spadicea . + . . . . 1.2 . . r . . . . . 20
Geranium sanguineum . . r . . . 1.2 . . + . . . . . 20
Pleurochaete squarrosa . + . . . . . . . + . + . . . 20
Rubus ulmifolius . + 2.2 . . . 1.2 . . . . . . . . 20
Sorbus domestica . . r . . . + r . . . . . . . 20
Thymus vulgaris . . + . . . + . . . + . . . . 20
Taraxacum gr. officinale . + + . . . 1.2 . . . . . . . . 20
Verbascum sinuatum . . + . . . + . . + . . . . . 20
Companyes presents a dos inventaris
Centaurium maritimum (5: 1.2, 9: 1,2), Genista triflora (3, 8), Serratula tinctoria subsp. tinctoria (2, 10: 1,2).
Companyes presents a un inventari
2: Ruscus aculeatus; 3: Inula viscosa; 4: Peucedanum officinale subsp. stenocarpum; 7: Asparagus acutifolius, Geranium robertianum, Ranunculus sp., Vicia hirsuta (1.2); 9: Fumaria laevipes (1.2); 10: Sanguisorba minor (1.2); 11: Rosmarinus officinalis.
Procedència dels inventaris
Vegeu el número de rodal a la Taula 1.

Finalment, hem realitzat dos estudis comparatius (abundància de peus i nombre mitjà de flors per individu) per a tres hàbitats distints caracteritzats segons els criteris emprats per Vigo et al. (2006Vigo, J., Ferrer, A. & Carreras, J. (Eds.) 2006. Manual d’interpretació de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona.): 32k Bruguerars de bruc d’escombres, 45b Suredes amb brolla acidòfila i 45i Boscos mixtos de sureres i pins. Les dades s’han tractat estadísticament mitjançant l’anàlisi de variància ANOVA d’un factor, seguit del test de comparació múltiple, el test de Tukey.

RESULTATS I DISCUSSIÓTop

Els rodals catalans coneguts actualment

Avui dia coneixem 27 rodals de S. mattiazzi a Catalunya, tots ells compresos dins dels límits municipals de les poblacions de Caldes de Malavella, Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva (10 quadrícules d’1 km de costat distribuïdes en tres quadrícules UTM de 10 km de costat: UTM 31T DG72, UTM 31T DG82 i UTM 31T DG83). Els rodals ocupen una àrea d’ocupació de 4,4 hectàrees repartides en dos nuclis ben diferenciats, per una banda el nucli 1 que comprèn els rodals propers al límit dels termes municipals de Caldes-Sils-Vidreres (tots els rodals estudiats excepte el 19 i el 20) i, per l’altra, el nucli 2 constituït pels rodals de Maçanet de la Selva (rodals 19 i 20).

Els rodals a recercar

Actualment estem pendents de retrobar algun rodal al sud de Vidreres (el nucli 3 de les Figs. 2 i 3), a l’indret on Font i Quer va recol·lectar Simethis mattiazzi el 1949Font i Quer, P. 1949. Acerca de la presencia de algunas plantas atlánticas y subatlánticas en Cataluña. Portugaliae Acta Biologica, Sér. B. Sist., vol. «Julio Henriques»: 87–96.. Aquest nucli es troba al piemont de l’Ardenya, a tocar el pla de Vidreres, concretament entre can Raig (propietat de la branca materna d’Antoni Xiberta i Raig) i can Narcís, a la quadrícula UTM 31T DG82. Tanmateix, malgrat que hem visitat reiteradament l’espai boscós comprès entre ambdós masos, no l’hem retrobat. Actualment aquesta àrea ha canviat força respecte mitjan segle passat; aleshores, si ens fixem en l’ortofotoimatge de 1946, estava coberta totalment per brolles (IGCC, 2015ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 2015. Ortoimatge de 1946. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Consultat el 28 d’agost de 2015, a http://www.icc.cat/vissir3/). En canvi, avui dia està constituïda per suredes (Viburno-Quercetum ilicis subass. quercetosum suberis), algunes poques brolles disperses (principalment Cisto-Sarothamnetum catalaunici i Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae) i rouredes acidòfiles (Carici-Quercetum canariensis subass. quercetosum canariensis i subass. holcetosum mollis) als fons de vall (Gesti et al., 2014Gesti, J., Jover, M., Lapeña, R., Mercadal, G. & Vilar, L. 2014. Mapa de vegetació de Catalunya, 1: 50.000. Blanes (365). Universitat de Barcelona & Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona.). No obstant, es tracta d’una àrea força gran, al voltant d’unes 50 hectàrees, i no creiem pas que hi hagi desaparegut. En properes visites esperem trobar-ne algun rodal petit.

Citacions catalanes errònies

A Catalunya s’ha citat dues vegades Simethis mattiazzi en ser confosa amb d’altres plantes. Aquestes citacions errònies s’han anat reproduint al llarg dels anys en diverses obres botàniques. L’error més antic correspon a la citació de Companyó (1864Companyó, L. 1864. Histoire naturelle du département des Pyrénées Orientales 2. J.-B. Alzine, Perpignan.) de Simethis (sub. S. planifolia, Gren. & Godr.) dels boscos de la vall de Banyuls de la Marenda (Rosselló). Probablement, la planta corresponia a Anthericum liliago L., espècie força comuna en aquella àrea geogràfica. Aquesta observació ja fou advertida per Baudière & Cauwet (1964Baudière, A. & Cauwet, A. M. 1964. Recherches critiques sur l’oeuvre de Companyó relative à la Flore des Pyrénées Orientales. Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrenées-Orientales 79: 29–169.) i Font García (2000Font García, J. 2000. Estudis botànics de la Serra de l’Albera. Catàleg florístic general i poblament vegetal de les Basses de l’Albera. Tesi Doctoral, Universitat de Girona, Girona.), però continua generant errors corològics en diverses obres (Vayreda, 1879Vayreda, E. 1879. Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen espontáneamente en Cataluña ó sea Apuntes para la Flora Catalana. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 8: 345–462.; Morales del Molino & Mateo, 2010Morales del Molino, C. & Mateo, R. G. 2010. Simethis mattiazzi (Vandelli) Saccardo [= S. planifolia (L.) Gren.], redescubierta para la flora de Castilla-La Mancha (España). Acta Botanica Malacitana 35: 148–150.; Gianguzzi et al., 2012Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141), sobretot a causa de la seva inclusió en el Sistema de información sobre las plantas de España (Anthos, 2012Anthos 2012. Anthos (Sistema de información sobre plantas de España). Real Jardín Botánico, CSIC-Fundación Biodiversidad, Madrid. Consultat el 27 d’agost de 2015, a www.anthos.es). L’UTM que cal desestimar és l’UTM 31T EG09. Pel que fa al segon error, el seu origen es troba en el plec BCN 50324 determinat com a S. mattiazzi i recol·lectat a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). El testimoni d’herbari correspon sense cap mena de dubte a Anthericum liliago (Taula 2), però, de nou, la citació d’aquest plec sense verificar-ne la seva identificació ha generat errors de distribució en alguns treballs (Vilar, 1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.; Mercadal, 2000bMercadal, G. 2000b. Flora singular del terme municipal de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils 37: 16–17. ; Font & Vigo, 2010Font, X. & Vigo, J. (Eds.) 2010. Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans 16. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) i ho pot seguir fent si no es corregeixen les dades equivocades al mòdul FloraCat del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (Font, 2015Font, X. 2015. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya & Universitat de Barcelona, Barcelona. Consultat el 27 d’agost de 2015, a http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html). Els UTM que cal desestimar són l’UTM 31T DG92 i l’UTM 31T EG02.

Fenologia

Simethis mattiazzi és un geòfit, així que any rere any rebrota del mateix bulb fent que pugui viure diversos anys. El cicle fenològic (Taula 3) s’inicia al mes de març, quan les fulles rebroten de les gemmes del bulb. Floreix de l’abril al juny, amb un màxim de floració a mitjans de maig. Fructifica entre els mesos de maig i juny, amb un màxim de fructificació entre finals de maig i la primera quinzena de juny. La planta torna a entrar en quiescència al juliol.

Recompte i estimació dels rodals catalans

El cens elaborat ha permès estimar que dels 176.052 individus que es distribueixen en els 22 rodals estudiats (Taula 1), el 8,79% són individus florits, el 19,68% són fructificats i el 71,52% són no reproductius. Per tant, a Catalunya hem trobat 50.122 exemplars reproductors (Fig. 4). Els valors obtinguts multipliquen per 18 els 10.000 individus que vàrem ajudar a estimar per a Sáez et al. (2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.). Aleshores, es féu a partir de només tres recomptes inicials de rodals poc poblats.

Hàbitat

Els rodals de Simethis a Catalunya es desenvolupen tots ells dins l’associació Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae Br.-Bl. in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940, diferint només en el recobriment arbori, el qual pot oscil·lar del 20% al 80% (Taula 4). Tanmateix, la distinta cobertura arbòria permet distingir tres hàbitats naturals diferents: el 32.323+ Bruguerars de bruc d’escombres (Erica scoparia) [Unitat de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.0000): 32k]; el 45.2162+ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila [ULCHC: 45b]; i el 45.2163+ Boscos mixtos de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) [ULCHC: 45i].

El clima és el mateix en tota l’àrea estudiada, de tipus submediterrani amb tendència atlàntica (Mercadal, 2000bMercadal, G. 2000b. Flora singular del terme municipal de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils 37: 16–17. ), ja que es caracteritza per tenir hiverns temperats i estius no excessivament calorosos. Les precipitacions són més o menys abundants durant els equinoccis i especialment constants durant la primavera, fet que afavoreix molt la vegetació (Mercadal, 2000aMercadal, G. 2000a. Estudi geobotànic dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella). Treball de Recerca, Universitat de Girona, Girona.). En canvi, durant l’estiu són poc abundants, però aleshores la planta ja es troba en estat latent.

Pel que fa a l’orientació i el pendent, Simethis es desenvolupa principalment en àrees planeres o lleugerament orientades cara nord o nord-est, mentre que els rodals situats cara sud solen trobar-se en fons de vall (Taula 1).

Respecte a la reacció del sòl, a Catalunya totes les poblacions es fan en terrenys silicícoles (damunt granitoides), substrats de pH entre neutre i lleugerament àcid (Mercadal & Vilar, 2014Mercadal, G. & Vilar, L. 2014. Nova interpretació del bosc de roure pènol (Quercus robur) del territori catalanídic septentrional. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 78: 11–23.), talment com a la majoria de la resta de poblacions d’Europa i d’Àfrica (Maire, 1958Maire, R. 1958. Flore de l’Afrique du Nord 5. Paul Lechevalier Éditeur, Paris.; Pignatti, 1982Pignatti, S. 1982. Flora d’Italia 3. Edagricole, Bologna.; Bolòs & Vigo, 2001Bolòs, O. de & Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans 4. Barcino, Barcelona.; Martínez Ortega, 2013Martínez Ortega, M. M. 2013. Simethis Kunth. In: Talavera, S., Andrés, C., Arista, M. et al. (Eds.), Flora iberica 20. Liliaceae-Agavaceae. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid: 314–317.; Tison & Foucault, 2014Tison, J.-M. & Foucault, B. de 2014. Flora Gallica. Biotope, Mèze.; Tison et al., 2014Tison, J.-M., Jauzein, P. & Michaud, H. 2014. Flore de la France méditerranéenne continentale. Naturalia, Turriers.). Tanmateix, als Alps marítims francesos i al canal de Sicília (a l’illa de Marettimo i a l’oest de Sicília) Simethis es desenvolupa damunt calcàries i dolomites respectivament (Barbero, 2003Barbero, M. 2003. Notice de la carte de la végétation du Parc national du Mercantour au 1/100 000 Répartition des séries dynamiques de la végétation dans le contexte biogéographique des Alpes-Maritimes et de la Haute-Provence. Ecologia Mediterranea 29: 217–248.; Gianguzzi et al., 2012Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141). Així doncs, el factor més important en la distribució d’aquesta liliàcia és el climatològic (clima atlàntic o submediterrani de tendència atlàntica) i no tant l’edàfic (o geològic).

Densitat d’individus i nombre de flors per hàbitat

La densitat d’individus l’hem calculat a partir de 22 mostres (rodals 1, 3-10, 12-22), mentre que el nombre de flors per individu només en 15, de les quals, sis corresponen a l’hàbitat 32k Bruguerars de bruc d’escombres (inventaris 1 al 6, rodals 3, 4, 6, 8, 10 i 21), tres al 45b Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila (inv. 7 al 9, rodals 1, 7 i 19) i sis més al 45i Boscos mixtos de sureres i pins (inv. 10 al 15, rodals 9, 12, 13, 17, 18 i 22) (Taules 1 i 4).

Els estudis estadístics demostren que existeixen diferències significatives entre les mitjanes de densitat per tipus d’hàbitat natural (F-valor = 4,946 i p-valor = 0,027). El test post-hoc de Tukey indica que el nombre mitjà d’individus que es fa als Bruguerars de bruc d’escombres (5,44 ind./m2) és major a la densitat de peus que es fan als Boscos mixtos de sureres i pins (0,76 ind./m2). Però, alhora aquests dos tipus d’hàbitats presenten una densitat estadísticament igual a les Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila (1,30 ind/m2) (Fig. 5). Per altra banda, si considerem conjuntament les Suredes amb sotabosc de brolla i els Boscos mixtos de sureres i pins (0,732 ind./m2), s’observa que la mitjana de densitat per hàbitat és molt inferior als Bruguerars de bruc d’escombres (F-valor = 10,562 i p-valor = 0,006). Aquests resultats indiquen una clara preferència de Simethis pels espais aclarits d’arbres.

Figura 5. Densitat d’individus per metre quadrat de Simethis mattiazzi en diferents hàbitats naturals. Els valors i les barres indiquen la desviació estàndard. 32k, 32.323+ Bruguerars amb dominància de bruc d’escombres; 45b, 45.2162+ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila; 45i, 45.2163+ Boscos mixtos de surera i pins.

Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

Si ens fixem en el nombre de flors per peu (Fig. 6), també s’observen diferències significatives (F-valor = 92,78 i p-valor = 2,2 × 10-16), a més d’una relació inversa entre el nombre d’individus i el nombre de flors per individu. Hem observat 6,32 flors/ind. a l’hàbitat 32k, 7,84 flors/ind. al 45b i 11,73 flors/ind. al 45i. Per tant, sembla que Simethis produeix més flors en els ambients menys favorables, com són, en aquest cas, les àrees molt arbrades.

Figura 6. Densitat mitjana de flors per individu de Simethis mattiazzi en diferents hàbitats naturals. Els valors i les barres indiquen la desviació estàndard. 32k, 32.323+ Bruguerars amb dominància de bruc d’escombres; 45b, 45.2162+ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila; 45i, 45.2163+ Boscos mixtos de surera i pins.

Imagen

[View full size] [Descargar tamaño completo]

Impactes i amenaces

Tot i que Simethis mattiazzi es troba legalment protegida pel Decret 172/2008, del 26 d’agost, i per tant és troba inclosa a l’Annex 1 del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, a la pràctica continua essent destruïda, talment com passa a la majoria de poblacions mediterrànies (Gianguzzi et al., 2012Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141). Per exemple, la creació de camins rurals ha causat la fragmentació d’un antic rodal homogeni que avui dia s’ha dividit en tres, el 4, 5 i 6 (Fig. 3); el rebaix de terrenys no autoritzats, com ara el succeït al rodal 6 (J. Barnés, com. pers.); o el desbrossament total del sotabosc dels rodals 2 i 11 (Taula 1) que ha fet desaparèixer, de moment, Simethis d’aquests indrets. Finalment, cal destacar l’augment de les àrees urbanitzables. Per una banda hi ha els rodals que es troben dins de parcel·les pendents d’urbanització, com ara el rodal 1, i per l’altra, les poblacions properes a urbanitzacions (per exemple, la urb. King Park de Sils o la de la Goba de Vidreres) que poden ser construïdes en un futur proper.

Avaluació de l’estat de conservació

Determinar si es tracta d’una sola subpoblació regional (localitat) o de més d’una resulta sovint complex (Sáez et al., 2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.), sobretot si no es disposa de dades genètiques com és el nostre cas. Aquesta informació sol ser força significativa per poder determinar l’estatus UICN d’una espècie (IUCN, 2012aIUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012a. Categorías y criterios de la Lista Roja de la UICN. Versión 3.1. (2a ed.). IUCN, Gland., bIUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012b. Directrices para el uso de los criterios de la lista roja UICN a nivel regional y nacional. Versión 4.0. IUCN, Gland.). A Catalunya Simethis es troba en dos nuclis ben definits (el del límit entre Vidreres-Sils-Caldes i el de Maçanet de la Selva), i ha estat citada d’un tercer que no hem retrobat (Vidreres, entre can Raig i can Narcís). Els tres nuclis es troben força a la vora i no hi ha cap barrera geogràfica important entre ells, però malgrat això no podem estar segurs si es tracta d’una subpoblació, de dues o, fins i tot, de tres en cas d’existir exemplars al tercer nucli.

Deixant de banda aquesta qüestió, l’extensió de presència de Simethis a Catalunya (tenint en compte el nucli no retrobat) és inferior als 100 km2 (al voltant d’uns 50 km2) i l’àrea d’ocupació també és inferior a 10 km2 (0,044 km2). Els rodals catalans es troben isolats de la resta de subpoblacions regionals; les més pròximes es troben a molta distància, a l’altra costat dels Pirineus, i no poden aportar nous propàguls. Per una banda, la subpoblació regional del massís de les Corberes, al límit entre Catalunya i el Llenguadoc, (SILENE, 2016SILENE (Système d’Information et de Localisation des Espèces Natives et Envahissantes) 2016. Conservatoire Botanique National Méditerranéen de Porquerolles & Conservatoire Botanique National Alpin. Consultat el 21 de gener de 2016, a http://flore.silene.eu) es troba a més de 120 km de distància en línia recta dels rodals catalans, i la planta hi és ben rara (Tison et al., 2014Tison, J.-M., Jauzein, P. & Michaud, H. 2014. Flore de la France méditerranéenne continentale. Naturalia, Turriers.); i per l’altra, la subpoblació del Departament de l’Alta Garona, als Pirineus centrals occitans (Dupias, 1988Dupias, G. 1988. L’extension de la flore atlantique au versant Nord des Pyrénées. In: Homenaje a Pedro Montserrat. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Zaragoza: 529–534.; OPCC, 2016OPCC (Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic) 2016. Atles de la Flora dels Pirineus. Projecte POCTEFA. Consultat el 21 de gener de 2016, a http://www.atlasflorapyrenaea.org/florapyrenaea/index.jsp) es troba a més de 210 km. No obstant, cal tenir en compte que hem trobat centenars de milers d’efectius en 10 UTM d’1 × 1 km. Així doncs, a partir de les dades aportades i dels criteris UICN (IUCN, 2012aIUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012a. Categorías y criterios de la Lista Roja de la UICN. Versión 3.1. (2a ed.). IUCN, Gland., bIUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012b. Directrices para el uso de los criterios de la lista roja UICN a nivel regional y nacional. Versión 4.0. IUCN, Gland.) podem confirmar que la categoria UICN correcta de Simethis a Catalunya és «En Perill» (EN), i per tant confirmar l’estatus establert provisionalment per Sáez et al. (2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.). Al nostre parer, els criteris i subcriteris haurien de ser EN: B1ab(ii, iii) +2ab(ii, iii).

Propostes de gestió

En primer lloc cal establir un Pla de Recuperació de la planta tal i com obliga la llei pel fet que Simethis es troba inclosa a l’Annex 1 del Decret 172/2008. Aquest Pla hauria de garantir la protecció de tota l’extensió de presència de l’espècie a Catalunya per tal d’aturar els impactes que malmeten els rodals existents. Alhora, també és necessari que garanteixi una gestió adequada d’aquests per tal de conservar-los i ampliar la seva superfície. Per tant, cal esclarissar la vegetació arbòria dels rodals més tancats ja que Simethis pren molt més recobriment en àrees obertes que no pas sota l’ombra dels arbres. També cal controlar que les pistes forestals que passen vora els rodals no s’ampliïn i malmetin la planta, i tancar alguns corriols i camins molt poc transitats.

El Pla haurà de contemplar l’avaluació de la gestió aplicada a partir d’un seguiment a llarg termini en totes les parcel·les, cercar nous rodals i, encara, realitzar estudis genètics per aclarir el nombre de subpoblacions regionals i la diversitat genètica. Així mateix, també podria contemplar crear un banc de llavors amb mostres recol·lectades als dos nuclis del tàxon localitzats a Catalunya. A partir de les quals es podria potenciar els rodals existents i crear-ne de nous per tal d’augmentar l’àrea de distribució del tàxon a casa nostra i compensar els rodals que es poden perdre per situar-se en àrees urbanitzables. En l’estudi pilot de germinació que hem realitzat a partir de 100 llavors, només hem obtingut una viabilitat del 17,28% (Garrido, 2015Garrido, L. 2015. Demografia i conservació de Simethis mattiazzi, espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya. Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona, Girona.). Per tant, en un primer assaig s’haurien de recol·lectar al voltant d’unes 1000 llavors.

AGRAÏMENTSTop

Volem agrair les dades facilitades per J. Barnés, veí de Caldes de Malavella, O. Granyer, tècnic ambiental del Consorci de les Gavarres, J. M. Dacosta, tècnic de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i al Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya de la comarca de la Selva, en especial a F. Canaleta. Per altra banda, també volem donar les gràcies al Dr. L. Vilar i Sais, del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la Universitat de Girona, pel seu assessorament científic i al Dr. L. Sáez Gonyalons, de la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, pels seus valuosos consells.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESTop

1. Anthos 2012. Anthos (Sistema de información sobre plantas de España). Real Jardín Botánico, CSIC-Fundación Biodiversidad, Madrid. Consultat el 27 d’agost de 2015, a www.anthos.es
2. APG III. 2009. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal ot the Linnean Society 161: 105–121.
3. Barbero, M. 2003. Notice de la carte de la végétation du Parc national du Mercantour au 1/100 000 Répartition des séries dynamiques de la végétation dans le contexte biogéographique des Alpes-Maritimes et de la Haute-Provence. Ecologia Mediterranea 29: 217–248.
4. Baudière, A. & Cauwet, A. M. 1964. Recherches critiques sur l’oeuvre de Companyó relative à la Flore des Pyrénées Orientales. Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrenées-Orientales 79: 29–169.
5. Bolòs, O. de & Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans 4. Barcino, Barcelona.
6. Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.
7. Companyó, L. 1864. Histoire naturelle du département des Pyrénées Orientales 2. J.-B. Alzine, Perpignan.
8. Dupias, G. 1988. L’extension de la flore atlantique au versant Nord des Pyrénées. In: Homenaje a Pedro Montserrat. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Zaragoza: 529–534.
9. Dupont, P. 1962. La Flore Atlantique Européenne. Introduction à l’étude du Secteur ibéro-atlantique. Documents pour les Cartes des Productions Végétales I, Toulouse.
10. Font, X. 2015. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya & Universitat de Barcelona, Barcelona. Consultat el 27 d’agost de 2015, a http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
11. Font, X. & Vigo, J. (Eds.) 2010. Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans 16. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
12. Font García, J. 2000. Estudis botànics de la Serra de l’Albera. Catàleg florístic general i poblament vegetal de les Basses de l’Albera. Tesi Doctoral, Universitat de Girona, Girona.
13. Font i Quer, P. 1949. Acerca de la presencia de algunas plantas atlánticas y subatlánticas en Cataluña. Portugaliae Acta Biologica, Sér. B. Sist., vol. «Julio Henriques»: 87–96.
14. Font i Quer, P. 1954. Enumeración de la plantas distribuidas en las centurias VI y VII del “Herbario Normal”, con diversos comentarios. Collectanea Botanica 4: 287–310.
15. Garrido, L. 2015. Demografia i conservació de Simethis mattiazzi, espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya. Treball de Fi de Grau, Universitat de Girona, Girona.
16. Gianguzzi, L., Cusimano, D., Bonventre, V., Romano, S. & Ilardi, V. 2012. Bio-ecological, phytosociological and conservation aspects of relictual and disjointed populations of Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. (Xanthorrhoeaceae) in the Channel of Sicily. Acta Botanica Gallica 159: 303–318. http://dx.doi.org/10.1080/12538078.2012.737141
17. Gesti, J., Jover, M., Lapeña, R., Mercadal, G. & Vilar, L. 2014. Mapa de vegetació de Catalunya, 1: 50.000. Blanes (365). Universitat de Barcelona & Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona.
18. ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 2012. Mapa comarcal de Catalunya 1: 50.000. Selva – 34. Generalitat de Catalunya, Barcelona.
19. ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 2015. Ortoimatge de 1946. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Consultat el 28 d’agost de 2015, a http://www.icc.cat/vissir3/
20. IUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012a. Categorías y criterios de la Lista Roja de la UICN. Versión 3.1. (2a ed.). IUCN, Gland.
21. IUCN (International Union for Conservation of Nature) 2012b. Directrices para el uso de los criterios de la lista roja UICN a nivel regional y nacional. Versión 4.0. IUCN, Gland.
22. Martínez Ortega, M. M. 2013. Simethis Kunth. In: Talavera, S., Andrés, C., Arista, M. et al. (Eds.), Flora iberica 20. Liliaceae-Agavaceae. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid: 314–317.
23. Maire, R. 1958. Flore de l’Afrique du Nord 5. Paul Lechevalier Éditeur, Paris.
24. Mercadal, G. 2000a. Estudi geobotànic dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella). Treball de Recerca, Universitat de Girona, Girona.
25. Mercadal, G. 2000b. Flora singular del terme municipal de Sils: Simethis mattiazzi. Quadern de Sils 37: 16–17.
26. Mercadal, G. & Vilar, L. 2014. Nova interpretació del bosc de roure pènol (Quercus robur) del territori catalanídic septentrional. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 78: 11–23.
27. Morales del Molino, C. & Mateo, R. G. 2010. Simethis mattiazzi (Vandelli) Saccardo [= S. planifolia (L.) Gren.], redescubierta para la flora de Castilla-La Mancha (España). Acta Botanica Malacitana 35: 148–150.
28. OPCC (Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic) 2016. Atles de la Flora dels Pirineus. Projecte POCTEFA. Consultat el 21 de gener de 2016, a http://www.atlasflorapyrenaea.org/florapyrenaea/index.jsp
29. Pignatti, S. 1982. Flora d’Italia 3. Edagricole, Bologna.
30. Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.
31. Sáez, L. & Soriano, I. 2000. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 68: 35–50.
32. SILENE (Système d’Information et de Localisation des Espèces Natives et Envahissantes) 2016. Conservatoire Botanique National Méditerranéen de Porquerolles & Conservatoire Botanique National Alpin. Consultat el 21 de gener de 2016, a http://flore.silene.eu
33. Stace, C. 2014. New flora of the Bristish Isles (3a ed.). University of Cambridge, Cambridge.
34. Tison, J.-M. & Foucault, B. de 2014. Flora Gallica. Biotope, Mèze.
35. Tison, J.-M., Jauzein, P. & Michaud, H. 2014. Flore de la France méditerranéenne continentale. Naturalia, Turriers.
36. Vayreda, E. 1879. Plantas notables por su utilidad o rareza que crecen espontáneamente en Cataluña ó sea Apuntes para la Flora Catalana. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 8: 345–462.
37. Vigo, J. 1981. Les plantes atlàntiques als Països Catalans. Treballs de la Institució Catalana d’Historia Natural 9: 93–122.
38. Vigo, J., Ferrer, A. & Carreras, J. (Eds.) 2006. Manual d’interpretació de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barcelona.
39. Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.


Copyright (c) 2017 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento 3.0 España (CC-by).


Contacte con la revista: director.ibb@csic.es

Soporte técnico: soporte.tecnico.revistas@csic.es