Dos adiciones al complejo Jacea–Lepteranthus: adaptaciones paralelas en las enigmáticas especies Centaurea subtilis y C. exarata

Autores/as

  • A. Hilpold Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)
  • N. Garcia–Jacas Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)
  • R. Vilatersana Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)
  • A. Susanna Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2008.v28.003

Palabras clave:

Acrolophus, cariología, Compositae, flores estériles, ITS, Jacea-Lepteranthus, Maculosae, morfología

Resumen


[es] Centaurea subtilis del sureste de Italia y C. exarata del suroeste de la Península Ibérica fueron clasificadas anteriormente en el grupo Acrolophus-Phalolepis y dentro de él en la sect. Maculosae. Una revisión molecular basada en secuencias de la región ITS indica que ambas deberían clasificarse en el grupo Jacea-Lepteranthus. Este cambio es coherente con el número cromosómico de las dos especies, que tienen x = 11 como el resto de las especies del grupo Jacea-Lepteranthus y no x = 9 como las especies del grupo Acrolophus-Phalolepis. Estos resultados confirman advertencias anteriores sobre el carácter artificial de la sect. Maculosae. Centaurea exarata y C. subtilis son bastante diferentes de las otras especies de Jacea-Lepteranthus en algunos caracteres morfológicos importantes, resultado, según nuestra hipótesis, de adaptaciones a un clima más árido. La reducción o total pérdida de las flores estériles radiantes podría ser una adaptación a la falta de especies competidoras en la polinización. [ct] Centaurea subtilis del sud-est d’Itàlia i C. exarata del sud-oest de la Península Ibèrica han estat classificades en el grup Acrolophus-Phalolepis i, dins d’aquest grup, a la secció Maculosae. Una revisió molecular basada en seqüències de la regió ITS indica que ambdues espècies haurien de classificar-se en el grup Jacea-Lepteranthus. Aquest canvi és coherent amb el nombre cromosòmic de les dues espècies, que tenen x = 11 com la resta de les espècies del grup Jacea-Lepteranthus i no x = 9 com les espècies del grup Acrolophus-Phalolepis. Aquests resultats confi rmen advertències anteriors sobre el caràcter artificial de la sect. Maculosae. Centaurea exarata i C. subtilis són bastant diferents de les altres espècies de Jacea-Lepteranthus en alguns caràcters morfològics importants, degut, segons la nostra hipòtesi, a adaptacions a un clima més àrid. La reducció o la total pèrdua de les flors estèrils radiants podria ser una adaptació a la falta d’espècies competidores en la pol·linització.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Allier, C. & Bresset, V. 1977. Etude phytotosociologique de la Marisma et de sa bordure (Reserve Biologique de Doñana). In: García Novo, F., Merino, J., Ramírez Díaz, L., Ródenas, M., Sancho Royo, F., Torres, A., González Bernáldez, F., Díaz Pineda, F., Allier, C., Bresset, V. & Lacoste, A. (Eds.), Doñana. Prospección e inventario de ecosistemas. Monografía nº 18. Ministerio de Agricultura, Madrid: 59-110.

Bertoloni, A. 1853. Centaurea subtilis. In: Flora Italica, sistens Plantas in Italia et Insulis circumstantibus sponte nascentes 9. Haeredum Richardi Masii, Bologna: 451-452.

Bianco, P., Brullo, S., Pignatti, E. & Pignatti, S. 1988. La vegetazione delle rupi calcaree della Puglia. Braun-Blanquetia 2: 133-151.

Conti, F., Abbate, G., Alessandrini, A. & Blasi, C. (Eds.). 2005. An annotated Checklist of the Italian Vascular Flora. Palombi Editori, Roma.

Cosson, E. S.-C. 1851. Notes sur quelques plantes critiques, rares et nouvelles, et additions à la fl ore des environs de Paris. Victor Masson, Paris.

Coutinho, A. X. P. 1939. Flora de Portugal (Plantas Vasculares), 2 edition. Bertrand, Lisboa.

Cullings, K. W. 1992. Design and testing of a plant-specific PCR primer for ecological and evolutionary studies. Molec. Ecol. 1: 233-240. doi:10.1111/j.1365-294X.1992.tb00182.x

Damboldt, J. & Matthäs, U. 1975. Chromosomenzahlen einiger mediterraner und mitteleuropäischer Centaurea-Arten (Asteraceae). Pl. Syst. Evol. 123: 107-115. doi:10.1007/BF00981769

Dostál, J. 1976. Centaurea L. In: Tutin, T. G., Heywood, V. H., Burges, N. A., Moore, D. M., Valentine, D. H., Walters, S. M. & Webb, D. A. (Eds.), Flora Europaea 4. Cambridge University Press, London, New York, Melbourne: 254-301.

Doyle, J. J. & Doyle, J. L. 1987. A rapid DNA isolation procedure for small quantities of fresh leaf tissue. Phytochem. Bull. Bot. Soc. Amer. 19: 11-15.

Felsenstein, J. 1985. Confi dence limits on phylogenies: an approach using the bootstrap. Evolution 39: 783-791. doi:10.2307/2408678

Fiori, A. 1927. Centaurea L. In: Nuova Flora Analitica d’Italia 2. M. Ricci, Firenze: 732.

Font, M., Garcia-Jacas, N., Vilatersana, R., Roquet, C. & Susanna, A. 2009. Evolution and biogeography of Centaurea section Acrocentron inferred from nuclear and plastid DNA sequence analyses. Ann. Bot. (Oxford) 103: 985-997. doi:10.1093/aob/mcp022 PMid:19228702

Franco, J. do A. 1984. Nova Flora de Portugal (Continente e Açores) 2. Sociedade Astória, Lisboa.

Garcia-Jacas, N., Susanna, A., Garnatje, T. & Vilatersana, R. 2001. Generic delimitation and phylogeny of the subtribe Centaureinae (Asteraceae): A combined nuclear and chloroplast DNA analysis. Ann. Bot. (Oxford) 87: 503-515. doi:10.1006/anbo.2000.1364

Garcia-Jacas, N., Susanna, A., Mozaffarian, V. & Ilarslan, R. 2000. The natural delimitation of Centaurea (Asteraceae: Cardueae): ITS sequence analysis of the Centaurea jacea group. Pl. Syst. Evol. 223: 185-199. doi:10.1007/BF00985278

Garcia-Jacas, N., Uysal, T., Romashchenko, K., Suárez-Santiago, V. N., Ertuğrul, K. & Susanna, A. 2006. Centaurea revisited: A molecular survey of the Jacea group. Ann. Bot. (Oxford) 98: 741-753. doi:10.1093/aob/mcl157 PMid:16873424

Hegland, S. J. & Totland, Ø. 2004. Relationships between species’ fl oral traits and pollinator visitation in a temperate grassland. Oecologia 145: 586-594. doi:10.1007/s00442-005-0165-6 PMid:16028095

Huelsenbeck, J. P. & Ronquist, F. 2001. MRBAYES: Bayesian inference of phylogenenetic trees. Bioinformatics 17: 754-755. doi:10.1093/bioinformatics/17.8.754 PMid:11524383

Lack, A. 1976. Competition for pollinators and evolution in Centaurea. New Phytol. 77: 787-792. doi:10.1111/j.1469-8137.1976.tb04675.x

Maddison, D. R. 1991. The discovery and importance of multiple islands of most parsimonious trees. Syst. Zool. 40: 315-328. doi:10.2307/2992325

Mameli, G. 2008. Population genetic analysis of the endemic Centaurea spp. in Sardinia. PhD Dissertation, University of Sassari, Sassari.

Nylander, J. A. A. 2004. MrModeltest ver. 2. Program distributed by the author. Evolutionary Biology Centre, UppsalaUniversity, Uppsala.

Ochsmann, J. 2000. Morphologische und molekularsystematische Untersuchungen an der Centaurea stoebe L.-Gruppe (Asteraceae-Cardueae) in Europa. Dissertationes Botanicae 324. J. Cramer, Vaduz.

Pignatti, S. 1982. Flora d’Italia 3. Edagricole, Bologna. Ronquist, F. & Huelsenbeck, J. P. 2003. MRBAYES 3: Bayesian phylogenetic inference under mixed models. Bioinformatics 19: 1572-1574.

Suárez-Santiago, V. N., Blanca, G., Ruiz-Rejón, M. & Garrido- Ramos, M. A. 2007a. Satellite-DNA evolutionary patterns under a complex evolutionary scenario: The case of Acrolophus subgroup (Centaurea L., Compositae) from the western Mediterranean. Gene 404: 80-92. doi:10.1016/j.gene.2007.09.001 PMid:17905542

Suárez-Santiago, V. N., Salinas, M. J., Garcia-Jacas, N., Soltis, P. S., Soltis, D. E. & Blanca, G. 2007b. Reticulate evolution in the Acrolophus subgroup (Centaurea L., Compositae) from the western Mediterranean: Origin and diversifi cation of section Willkommia Blanca. Molec. Phylogen. Evol. 43: 156-172. doi:10.1016/j.ympev.2006.08.006 PMid:17129737

Sun, Y., Skinner, D. Z., Liang, G. H. & Hulbert, S. H. 1994. Phylogenetic analysis of Sorghum and related taxa using internal transcribed spacers of nuclear ribosomal DNA. Theor. Appl. Genet. 89: 26-32. doi:10.1007/BF00226978

Susanna, A. & Garcia-Jacas, N. 2007. Tribe Cardueae. In: Kadereit, J. W. & Jeffrey C. (Eds.), The Families and Genera of Vascular Plants 8. Springer, Berlin, Heidelberg, New York: 123-146.

Swofford, D. L. 2002. PAUP*. Phylogenetic Analysis Using Parsimony (*and Other Methods), ver. 4.0b10. Sinauer, Sunderland.

Swofford, D. L. & Olsen, G. J. 1990. Phylogeny reconstruction. In: Hillis, D. & Moritz, C. (Eds.), Molecular Systematics. Sinauer, Sunderland: 411-501.

Talavera, S. 1987. Centaurea L., Sp. Pl. 909 (1753) [Gen. Pl., ed. s: 389, 1754]. In: Valdés, B., Talavera, S. & Fernández- Galiano, E. (Eds.), Flora Vascular de Andalucía Occidental 3. Ketres, Barcelona: 146-160.

Terzi, M. & D’Amico, F. S. 2006. Garighe basse a Centaurea subtilis della Murgia Materana (Basilicata). Quad. Bot. Amb. Appl. 17: 65-72.

Tornadore, N. & Marcucci, R. 1988. Attuali conoscenze citotassonomiche sulla fl ora pugliese. Thalassia Salentina 18: 77-85.

Valdés-Bermejo, E. 1980. Números cromosomáticos de plantas occidentales 1-34. Anales Jard. Bot. Madrid 36: 373-384.

Wagenitz, G. 1955. Pollenmorphologie und Systematik in der Gattung Centaurea L. s. l. Flora 142: 213-278.

Zharkikh, A. 1994. Estimation of evolutionary distances between nucleotide sequences. J. Molec. Evol. 39: 315-329. doi:10.1007/BF00160155 PMid:7932793

Descargas

Publicado

2009-12-30

Cómo citar

Hilpold, A., Garcia–Jacas, N., Vilatersana, R., & Susanna, A. (2009). Dos adiciones al complejo Jacea–Lepteranthus: adaptaciones paralelas en las enigmáticas especies Centaurea subtilis y C. exarata. Collectanea Botanica, 28, 19–30. https://doi.org/10.3989/collectbot.2008.v28.003

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a

1 2 > >>