Ursinia nana (Anthemideae, Asteraceae), una adventicia de Sudáfrica que está siendo naturalizada en el noreste de la península Ibérica. Observaciones sobre su biología reproductiva y sus mecanismos de dispersión de los frutos

Autores/as

  • J. Molero Briones Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2008.v28.010

Palabras clave:

autogamia, Cataluña, depredación de los frutos, España, especies anuales, estructura floral, geitonogamia, polinización, Messor barbarus, proceso de naturalización, Ursinia

Resumen


[es] Se indica por primera vez para el continente europeo la presencia de Ursinia nana, una Anthemideae de origen sudafricano introducida en el NE de la Península Ibérica. Además de su localización precisa, morfología, número cromosómico, ecología y de un censo de sus poblaciones, se ofrecen datos sobre el ciclo vital, estructura floral, biología reproductiva y dispersión de los frutos. Son remarcables el claro dominio de la autogamia (geitonogamia) sobre la xenogamia como sistema reproductivo y la alta producción de frutos con elevada e inmediata capacidad germinativa, características que permiten una colonización rápida de esta especie introducida que pudiera devenir invasora. No obstante la predación de sus frutos por la hormiga Messor barbarus evidencian un mecanismo natural que interviene en la regulación del crecimiento de sus poblaciones, lo que puede permitir su control biológico. Finalmente se analizan las posibilidades de expansión en el área colonizada y de su posible naturalización en el NE de la Península Ibérica. [ct] La presència d’Ursinia nana, una Anthemideae d’origen sud-africà introduïda al NE de la Península Ibèrica, s’assenyala per primera vegada al continent europeu. A més de la seva precisa localització, morfologia, nombre cromosòmic, ecologia i un cens de les seves poblacions, s’ofereixen dades sobre el cicle vital, estructura floral, biologia reproductiva i dispersió dels fruits. Cal remarcar el clar domini de la geitonogàmia sobre la xenogàmia com a sistema reproductiu i l’abundant producció de fruits amb elevada i immediata capacitat germinativa, característiques que permeten a aquesta espècie introduïda una ràpida colonització que podria esdevenir invasora. Malgrat tot, la predació dels seus fruits per la formiga Messor barbarus posa de manifest un mecanisme natural que intervé en la regulació del creixement de les seves poblacions, la qual cosa permet un cert control biològic. Finalment s’analitzen les possibilitats d’expansió en el ària colonitzada i la seva possible naturalització en el NE de la Península Ibèrica.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Bond, P. & Goldblatt, P. 1984. Plants of the Cape flora: a descriptive catalogue. J. S. African Bot., Suppl. 13.

Burke, A. 1997. The impact of large herbivores on floral composition and vegetation structure in the Naukluft Mountains, Namibia. Biodiversity and Conservation 6(9): 1203-1217. doi:10.1023/A:1018308907241

Clothier, T. 2003. Annual/Biennial Germination Database. Retrieved 20 Aug, 2009, from http://tomclothier.hort.net/index.html

Cullen, J. 2000. Ursinia Gaertn. In: Cullen et al. (Eds.), The European Garden Flora 6(4). Cambridge University Press, Cambridge: 598.

Dean, W. R. J. & Yeaton, R. I. 1993. The infl uence of harvester and Messor capensis nest-mounds on the productivity and distribution of some plant species in the southern Karoo, South Africa. Pl. Ecol. 106(1): 21-35. doi:10.1007/BF00044856

Everett, T. H. 1982. The New York Botanical Garden illustrated encyclopedia of horticulture 10. Garland Publishing, New York.

Faegri, K. & Van der Pijl, L. 1980. The Principles of Pollination Ecology (3rd Ed.). Pergamon Press, Oxford.

GCW. 2007. Global Compendium of Weeds Website – Hawaiian Ecosystems at Risk (HEAR). Retrieved 20 Aug, 2009, from http://www.hear.org/gcw/index.html

Goldblatt, P., Berhardt, P. & Manning, J. C. 1998. Pollination of Petaloid Geophytes by Monkey Beetles (Scarabaeidae: Rutelinae: Hoplini) in Southern Africa. Ann. Missouri Bot. Gard. 85(2): 215-230. doi:10.2307/2992006

Haessler, I. 1967. Chomosomenzahlen aus der gattung Ursinia. Mitt. Bot. München 6: 531-539.

Hilliard, O. M. 1977. Compositae in Natal. University of Natal Press, Pietermaritzburg.

Liu, Y., Zhang, S. & Abreu, P. J. M. 2006. Heterocyclic terpenes: linear furano and pyrroloterpenoids. Nat. Prod. Rep. 23: 630-651. doi:10.1039/b604586c PMid:16874393

Molero, J. & Rovira, A. 2002. Kariological evolution and molecular phylogeny in Macaronesia dendroid spurges (Euphorbia subsect. Pachycladae). Plant Syst. Evol. 231: 109-132. doi:10.1007/s006060200014

Prassler, M. 1967. Revision der gattung Ursinia. Mitt. Bot. München 6: 363-478.

Retief, E. & Herman, P. P. J. 1997. Plants of the northern provinces of South Africa: keys and diagnostic characters. Strelitzia 6: 342-343.

Scott, J. K. & Panetta, F. D. 1993. Predicting the Australian weed status of southern African plants. J. Biogeogr. 20: 87-93. doi:10.2307/2845742

Schütz, W., Milberg, P. & Lamont, B. B. 2002. Seed Dormancy, After-ripening and Light Requirements of Four Annual Asteraceae in South-western Australia. Ann. Bot. (Oxford) 90: 707-714. doi:10.1093/aob/mcf250 PMid:12451026

Symonides, E. 1988. On the ecology and evolution of annual plants in disturbed environments. Vegetatio 77: 21-31. doi:10.1007/BF00045746

Ueckermann, C. & van Rooyen, M. W. 2000. Insect pollination and seed set in four ephemeral plant species from Namaqualand. S. African J. Bot. 66(1): 28-30.

Van der Walt, L. 2001. Ursinia cakilefolia DC. South African National Biodiversity Institute. Retrieved 6 Jun, 2007, from: http://www.plantzafrica.com/planttuv/ursiniacakil.htm

Van Wyk, B. & Malan, S. 1988. Field guide to the wild fl owers of the Witwatersrand and Pretoria region, including the Magaliesberg and Suikerbosrand. Struik, Cape Town.

Descargas

Publicado

2009-12-30

Cómo citar

Molero Briones, J. (2009). Ursinia nana (Anthemideae, Asteraceae), una adventicia de Sudáfrica que está siendo naturalizada en el noreste de la península Ibérica. Observaciones sobre su biología reproductiva y sus mecanismos de dispersión de los frutos. Collectanea Botanica, 28, 81–94. https://doi.org/10.3989/collectbot.2008.v28.010

Número

Sección

Artículos