Salvadorianae. III. Una descripció prelinneana de Silene niceensis All., deguda a Jaume Salvador i Pedrol, a l'edició de 1686 del Botanicum Monspeliense de Pèire Magnol

Resumen

La cariofil làcia Silene niceensis All. pròpia dels sorrats litorals de la Mediterrània occidental i present també a les costes atlàntiques ibèriques. des de l' estret de Gibraltar fins a les Rias Baixas i en alguna localitat grega, havia estar descrita al menys dues vegades temps prelinneans malgrat que Linné mateix la ignorés a les seves obres. La primera descripció prelinneana. bé que publicada por Péire Magnol a l’apèndix a la segona edició del seu Botanicum monspeliense,. es feu sobre la base de materials i fins i tot d'una descripció sumaria deguts a Jaume Salvador i Pedrol. Es conserva un plec d'aquesta planta a l'herbari Salvador, l’etiqueta de la qual porta una descripció abreujada que podria ser la original de Jaume Salvador. La segona de les descripcions prelinneanes es de Tournefort que la publica a les seves Institutiones Rei herbariae. i sola aquesta identitat es troba a l'Herbari Salvador un segon plec de S. niceensis All. Pourret, cap a finals del segle XVIII ( 1792-98), s’adonà de la identitat dels exemplars d' ambdós plecs i, desconeixent la descripció d' Allioni, els assignà el nom de S. Arenaria Pourr , el mateix que va fer Desfontaines amb els exemplars de la planta que herboritzà al S de la península ibèrica. Un i altre noms son invàlids i han passar a la sinonímia.