Delphinium L. subgen. Delphinium: Origen i tendències evolutives

Autores/as

  • Cèsar Blanché Laboratori de Botànica. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.1990.v19.118

Palabras clave:

Delphinium, Evolució, Taxonomia, Biogeografia

Resumen


[ca] Les característiques avançades de Delphinium L. subgèn. Delphinium (tàxons anuals) són comparades amb les del subgèn. Delphinastrum (DC.) Wang i del subgèn. Oligophyllon Dimitrova (tàxons perennes). La morfologia norai mostra un intercanvi de funcions entre els pètals laterals i els pètals superiors i l'estructura de la inflorescència de molts tàxons anuals afavoreix un augment de les taxes de geitonogàmia-autogàmia. L'evolució dels cariotips és basada en una disminució de la longitud total dels cromosomes i en un increment del grau d'asimetria; el nombre cromosòmic roman constant per a totes les espècies anuals (2n = 16). l'eficàcia de la dispersió de les espècies anuals és mes gran que no pas la de les espècies perennes, per causa d'un increment en la producció de granes i per l'augment de la flotabilitat. tant a l'aire com a l'aigua. D'altres característiques adaptatives avançades són l'adquisició de noves defenses químiques i l'aparició d'un nou tipus embriogènic. Els nínxols ecològics del subgèn. Delphiniumcorresponen a hàbitats oberts i alterats, en comparació amb els hàbitats estables i relativament tancats dels subgèneres Delphinastrum i Oligophyllon. Es presenta una hipòtesi global de les tendències evolutives observades en anuals vs. perennes en connexió amb consideracions biogeogràfiques, així com un taxonòmic final.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Descargas

Publicado

1990-12-30

Cómo citar

Blanché, C. (1990). Delphinium L. subgen. Delphinium: Origen i tendències evolutives. Collectanea Botanica, 19, 75–96. https://doi.org/10.3989/collectbot.1990.v19.118

Número

Sección

Artículos