Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d'extinció?

Autores/as

  • J. López-Pujol BioC-GreB, Institut Botànic de Barcelona (CSIC-ICUB)
  • M. C. Martinell BioC-GreB, Institut de Recerca de Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • S. Massó BioC-GreB, Institut de Recerca de Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • C. Blanché BioC-GreB, Institut de Recerca de Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • J. Molero BioC-GreB, Institut de Recerca de Biodiversitat, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2010.v29.005

Palabras clave:

amenaza, Cataluña, conservación, declive, demografía, endemismo, especies invasoras, fragmentación, plan de recuperación, amenaça, Catalunya, conservació, declivi, demografia, endemisme, espècies invasores, fragmentació, pla de recuperació

Resumen


Seseli farrenyi es un endemismo estrictamente catalán, que cuenta con un número muy reducido de poblaciones en la franja litoral norte del cabo de Creus (Alt Empordà). La especie ha sido catalogada como “En Peligro” (EN) según los criterios de la UICN basándose en una serie de estudios realizados a finales de los años noventa, incluyendo censos y cartografía detallada. Tras poco más de una década, la realización de un nuevo censo por parte del mismo equipo de investigadores revela una pérdida de más del 90% del total de individuos, así como la desaparición de la localidad clásica de la especie, justificando elevar su categoría de amenaza a “En Peligro Crítico” (CR). Una de las prioridades del plan de recuperación para esta especie (la redacción y aplicación del cual se deriva de la inclusión de S. farrenyi en el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya) debería ser la realización de estudios demográficos que permitieran conocer las causas de este declive poblacional. [ct] Seseli farrenyi és un endemisme estrictament català, que compta amb un nombre molt reduït de poblacions a la franja litoral nord del cap de Creus (Alt Empordà). L’espècie ha estat catalogada com a “En Perill” (EN) segons els criteris de la UICN en base a una sèrie d’estudis realitzats a finals dels anys noranta, que van incloure un cens i una cartografia detallada. Després de poc més d’una dècada, un nou cens realitzat pel mateix equip d’investigadors revela una pèrdua de més de 90% del nombre total d’individus, junt amb la desaparició de la localitat clàssica de l’espècie, justificant elevar la seva categoria d’amenaça a “En Perill Crític” (CR). Una de les prioritats del pla de recuperació per a l’espècie (la redacció i aplicació del qual es deriva de la inclusió de S. farrenyi al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya) hauria d’ésser la realització d’estudis demogràfics que permetin conèixer la causa del seu declivi poblacional.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Andreu, J. & Vilà, M. 2009. Gestió de les invasions vegetals a Catalunya. L’Atzavara 18: 67-75.

Aizpuru, I., Ballester, G., Bañares, A., Bascones, J. C., Benito, J. L., Blanca, G., Blanché, C. et al. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorías UICN). Conservación Vegetal 6 (extra): 11-38.

Bou, J., Dorda, E., Pizarro, J. M., Pueche J., Fernández-Casas, J. & Susanna, A. 1987. Seseli farrenyi. In: Gómez-Campo, C. (Ed.), Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España Peninsular e Islas Baleares. ICONA, Madrid: 550-551.

Carroll, S. P. & Fox, C. W. (Eds.). 2008. Conservation biology. Evolution in action. Oxford University Press, New York.

Caujapé-Castells, J. & Pedrola-Monfort, J. 2004. Designing ex-situ conservation strategies through the assessment of neutral genetic markers: Application to the endangered Androcymbium gramineum. Conserv. Genet. 5: 131-144. doi:10.1023/B:COGE.0000029997.59502.88

Cerrillo, A. 2010. Medi Ambient plantea prohibir el paso de coches al cabo de Creus para evitar la hiperfrecuentación. La Vanguardia [online], 2 maig 2010. Consultat el 29 d’agost de 2010, a http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100502/53919623991/medi-ambient-planteaprohibir-el-paso-de-coches-al-cabo-de-creus-para-evitar-lahiperfrecuentacion-c.html

Diversos autors. 2009. Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, Madrid.

DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 1993. Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1714: 1544-1551.

DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 1998. Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 2611: 4236-4245.

DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 2006a. Resolució MAH/2618/2006, de 28 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 20 de juny de 2006, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de Cap de Creus. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 4692: 34671-34693.

DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 2006b. Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 4735: 41915-41989.

DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 2008. Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5204: 65881-65895.

Elié, D. 2008. Treballs silvícoles i prevenció d’incendis al Mas Puignau (GI-3013), El Port de la Selva, al Parc Natural del Cap de Creus. Document núm. 1: Memòria. Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya). Consultat el 2 de setembre de 2010, a http://mediambient.gencat.net/Images/43_149323.pdf

Franquesa, T. 1995. El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Iriondo, J. M. 1996. The survey and modelling of small plant populations as a basis for developing conservation strategies. Bocconea 5: 151-157.

López-Pujol, J. 2000. Diversitat isoenzimàtica en dues espècies endèmiques de Catalunya: Petrocoptis montsicciana i Seseli farrenyi. Màster Experimental en Ciències Farmacèutiques, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.

López-Pujol, J., Bosch, M., Simon, J. & Blanché, C. 2002. Allozyme variation and population structure of the very narrow endemic Seseli farrenyi (Apiaceae). Bot. J. Linn. Soc. 138: 305-314. doi:10.1046/j.1095-8339.2002.00021.x

Molero, J. & Pujadas, J. 1979. Aportaciones a la flora catalana. Lagascalia 9: 29-38.

Moreno, J. C. (Coord.) 2008. Lista Roja 2008 de la flora vascular española. Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, y Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas, Madrid.

Rovira, A. M., Molero, J., Bosch, M., López-Pujol, J., Simon, J. & Blanché, C. 2003. Seseli farrenyi Molero & J. Pujadas. In: Bañares, A., Blanca, G., Gu.emes, J., Moreno, J. C. & Ortiz, S. (Eds.), Atlas y libro rojo de la flora vascular amenazada de España. Táxones prioritarios. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Madrid: 846-847.

Rovira, A. M., Bosch, M., Molero, J. & Blanché, C. 2004. Pollination ecology and breeding system of the very narrow coastal endemic Seseli farrenyi (Apiaceae). Effects of population fragmentation. Nord. J. Bot. 22: 727-740. doi:10.1111/j.1756-1051.2002.tb01936.x

Sáez, L., Rosselló, J. A. & Vigo, J. 1998. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. I: Tàxons endèmics. Acta Bot. Barcinon. 45: 309-321.

Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.

UICN (Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza). 2001. Categorías y criterios de la Lista Roja de la UICN: Versión 3.1. Comisión de Supervivencia de Especies de la UICN, Gland & Cambridge.

Verlaque, R., Vila, B. & Reduron, J.-P. 2010. Seseli farrenyi. In: Marhold, K. (Ed.), IAPT/IOPB chromosome data 9, Taxon 59: 1302.

Descargas

Publicado

2010-12-30

Cómo citar

López-Pujol, J., Martinell, M. C., Massó, S., Blanché, C., & Molero, J. (2010). Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d’extinció?. Collectanea Botanica, 29, 51–58. https://doi.org/10.3989/collectbot.2010.v29.005

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a

1 2 > >>