ARTÍCULO

Catàleg i valoració de les plantes aquàtiques de l’estany de Sils (La Selva, Catalunya)

G. Mercadal

Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge, Departament de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències, Universitat de Girona,
campus de Montilivi, s/n, ES-17071 Girona, Espanya

E-mail: g.mercadal.corominas@gmail.com

Editor: L. Sáez

Rebut 18 juny 2014; acceptat 1 octubre 2014; publicat on line 29 juliol 2016

ABSTRACT
Catalogue and evaluation of aquatic plants in Estany de Sils (La Selva, Catalonia).— Since the beginning of the eighteenth century, botanists in the southwest of Europe have recognized Estany de Sils (La Selva, Catalonia) as having a unique plant population, especially with regard to aquatic plants. Despite the lake being definitively drained in 1851, there is still today a fairly diverse aquatic flora in the remaining marshes and seasonal ponds. In this work, we present the catalogue of the flora of the aquatic plants in this Mediterranean wetland, compiled from field trips and from consultation of various herbaria and botanical works. Thus, according to our data, in the last 300 years, 37 aquatic plants have populated the lake, 12 of which are currently thought to have become locally extinct (although the presence of three of them is in doubt). The plants that have disappeared include Trapa natans, Marsilea quadrifolia, Najas minor and Rorippa amphibia. In addition, using the catalogue of flora, and following the criteria proposed by researchers of the Real Jardín Botánico de Madrid, we have carried out a botanical evaluation of Estany de Sils as a wetland area (I index). Its botanical value has been found to be very high (an I_H of 7.0 in 1850 compared to an I_H of 6.9 in 2014) and the lake can still be considered a wetland of European importance nowadays. It must be noted, that the 30.6% and the 19.4% of the vascular aquatic plants existing in Catalan Countries and Spain, respectively, have been observed in the study area.
KEY WORDS: aquatic plants; botanical evaluation; catalogue of flora; conservation; wetlands.

Catálogo y valoración de las plantas acuáticas del Estany de Sils (La Selva, Cataluña)

RESUMEN
Catálogo y valoración de las plantas acuáticas del Estany de Sils (La Selva, Cataluña).— Desde el siglo XVIII, los botánicos del suroeste de Europa han reconocido el Estany de Sils (La Selva, Cataluña) por su flora singular, especialmente por sus plantas acuáticas. La laguna fue desecada definitivamente en 1851, pero en la actualidad, en los canales de riego y en las balsas temporales todavía mantiene una flora acuática diversa. En este trabajo, hemos realizado el catálogo florístico de las plantas acuáticas de este humedal mediterráneo, a partir de visitas de campo y de la consulta de varios herbarios y obras de botánica. Así, conforme a nuestros datos, en los últimos 300 años han habitado en la laguna 37 plantas acuáticas, 12 de las cuales las consideramos actualmente desparecidas (aunque la presencia de tres de ellas es dudosa). Entre los vegetales desaparecidos, cabe destacar Trapa natans, Marsilea quadrifolia, Najas minor y Rorippa amphibia. Por otra parte, a partir del catálogo florístico, y según los criterios propuestos por los investigadores del Real Jardín Botánico de Madrid, hemos realizado la valoración botánica del Estany de Sils como humedal (índice I_H). Su valor botánico ha resultado muy elevado (1850, I_H igual a 7,0; 2014, I_H igual a 6,9) y todavía se puede considerar un humedal de importancia europea. Cabe destacar que el 30,6% y el 19,4% de las plantas acuáticas vasculares presentes en los Països Catalans y en el Estado Español, respectivamente, han sido observadas en la zona de estudio.
PALABRAS CLAVE: catálogo florístico; conservación; humedales; plantas acuáticas; valoración botánica.

Catàleg i valoració de les plantes aquàtiques de l’estany de Sils (La Selva, Catalunya)

RESUM
Catàleg i valoració de les plantes aquàtiques de l’estany de Sils (La Selva, Catalunya).— Des de principis del segle XVIII, els botànics del sud-oest d’Europa han reconegut l’estany de Sils (la Selva, Catalunya) pel seu poblament vegetal singular, especialment pel que fa a les plantes aquàtiques. Malgrat ser dessecat definitivament al 1851, als canals de desguàs i a les basses temporals encara conserva una flora aquàtica prou diversa. En el present treball, hem elaborat el catàleg florístic de les plantes aquàtiques d’aquest aiguamoll, a partir de sortides de camp i de la consulta de diversos herbaris i obres de botànica. Segons les nostres dades, en els darrers 300 anys han poblat l’estany 37 plantes aquàtiques, 12 de les quals les considerem actualment desaparegudes (tot i que la presència de tres d’elles és dubtosa). Entre els vegetals desapareguts, cal destacar Trapa natans, Marsilea quadrifolia, Najas minor i Rorippa amphibia. D’altra banda, a partir del catàleg florístic, i segons el criteris proposats pels investigadors del Real Jardín Botánico de Madrid, hem realitzat la valoració botànica de l’estany de Sils com a zona humida (índex I_H). El seu valor botànic ha resultat molt elevat (1850, I_H igual a 7,0; 2014, I_H igual a 6,9) i avui dia encara es pot considerar una zona humida d’importància europea. Cal tenir en compte que el 30,6% i el 19,4% de les plantes aquàtiques vasculars presents als Països Catalans i a l’Estat espanyol, respectivament, han estat observades a l’àrea d’estudi.
PARAULES CLAU: catàleg florístic; conservació; plantes aquàtiques; valoració botànica; zones humides.

CONTENIDOS

INTRODUCCIÓ Top

Des de la dominació romana, els poblaments humans de la Mediterrània occidental s’han esforçat en dessecar les zones humides dels seus voltants per tal d’obtenir noves terres de conreu, eliminar malures i, darrerament, obtenir nous espais urbanitzables. Aquest fet ha comportat l’enrariment i, fins i tot, la desaparició de diverses plantes aquàtiques en grans àrees geogràfiques, com ara la península Ibèrica. També ha suposat la pèrdua de diversitat florística d’una zona climàtica més aviat pobra en àrees palustres. L’estany de Sils (la Selva, Catalunya) no n’ha estat pas una excepció, i des de mitjan segle XIII va patir diverses temptatives de desguàs, més o menys efectives, fins a la dessecació definitiva de 1851. Fins aleshores, la llacuna ocupava al voltant d’unes 360 hectàrees de superfície i tenia un perímetre de 18,6 km. Des de mitjan segle passat, el deteriorament de les condicions ambientals de l’estany ha continuat degut a l’abandonament de l’agricultura tradicional, els drenatges excessius i la contaminació de l’aigua (Mercadal, 2006Mercadal, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Ajuntament de Sils & Diputació de Girona, Girona.).

L’estany de Sils va ser la zona humida d’aigua dolça més gran de Catalunya, la qual va atreure a nombrosos botànics: la família Salvador, Josep Quer, Pière Andreu Pourret, Pietro Bubani, Joan Texidor, Estanislau Vayreda, Pius Font i Quer, Antoni i Oriol de Bolòs, entre molts d’altres (Mercadal et al., 2006Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2006. Evolució de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) en els darrers 50 anys. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 74: 117–131.). Les seves obres i recol·leccions botàniques ens han permès conèixer l’enorme riquesa florística que va contenir antigament l’aiguamoll i que, malauradament, en el darrer segle i mig ha disminuït considerablement.

Al 2001, per tal de recuperar part del patrimoni natural perdut, i com a culminació d’un programa Life Nature de recuperació parcial de l’antic estany de Sils, l’Agència Catalana de l’Aigua va fer excavar una nova llacuna d’aigua permanent de quatre hectàrees al centre de la zona humida. Es pretenia obtenir un hàbitat idoni per a l’establiment d’hidròfits i d’altres organismes aquàtics propis d’aigües permanents. Posteriorment, al 2003, els membres de l’Herbari de Girona de la Universitat de Girona vam dur a terme la potenciació i la reintroducció de sis macròfits aquàtics a la nova llacuna permanent. El projecte fou promogut i finançat per l’organització Acciónatura. Les espècies escollides per potenciar els poblaments existents foren Callitriche stagnalis, Polygonum amphibium i Ranunculus trichophyllus, mentre que les reintroduïdes van ser Potamogeton nodosus, Myriophyllum spicatum i Ceratophyllum demersum. Les plantes emprades per potenciar el poblament vegetal de Sils van arrelar i han proliferat pels marges de la nova llacuna. En canvi, les plantes escollides per ser reintroduïdes desafortunadament van acabar desapareixent. Les condicions ambientals no eren ni són, encara, les apropiades.

Els principals objectius d’aquest estudi són els següents: (1) elaborar el catàleg florístic de les plantes aquàtiques de l’antic estany de Sils; (2) valorar l’estany de Sils com a zona humida a partir del seu poblament vegetal aquàtic; (3) aportar informació i suggeriments concrets per a la recuperació de la flora aquàtica i per a la gestió ambiental d’aquest espai.

MATERIAL I MÈTODESTop

Àrea d’estudi

L’àrea d’estudi (Fig. 1) es localitza als municipis de Sils, Maçanet de la Selva i Riudarenes, comarca de la Selva (Catalunya). Comprèn la zona que ocupava l’antic estany de Sils i el tram de la sèquia de Sils que va des del límit sud-oest de l’estany fins el punt on tributa a la riera de Santa Coloma, tram hidràulic estretament lligat a l’estany pel que fa al seu origen i manteniment (Mercadal, 2006Mercadal, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Ajuntament de Sils & Diputació de Girona, Girona.).

Figura 1. Localització de l’àrea d’estudi. [View full size] [Descargar tamaño completo]

Catàleg florístic

L’elaboració del catàleg l’hem realitzat a partir de les dades obtingudes del treball de camp propi, de la consulta d’obres bibliogràfiques de botànica i de la revisió d’herbaris.

La prospecció del poblament vegetal aquàtic l’hem dut a terme en diverses campanyes, entre els anys 1999 i 2014. La consulta bibliogràfica l’hem centrat en diverses obres de flora i vegetació locals i nacionals, fent especial atenció en els treballs de Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.), Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.), Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.), Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) i Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra., 1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.). Pel que fa a la revisió d’herbaris, hem consultat els plecs de plantes aquàtiques procedents de Sils conservats a l’herbari de la Universitat de Girona (HGI), a l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC), a l’herbari de la Universitat de Barcelona (BCN) i, puntualment, a l’herbari de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Madrid (MAF). Malauradament, no hem pogut consultar l’herbari històric de Joan Texidor i Cós, recentment dipositat al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (Guàrdia & Vallès 2008) Guàrdia, R. & Vallès, J. 2008. El herbario de Joan Texidor (1838-1885) en el Centro de Documentación de Biodiversidad Vegetal de Barcelona (BCN). Boletín de la Asociación de Herbarios Ibero-Macaronésicos 10: 29–30., ja que encara està en procés de tractament i no és consultable (R. Guàrdia, com. pers.). A partir de les dades obtingudes, hem elaborat el catàleg florístic de les plantes aquàtiques d’aquest aiguamoll i una taula sintètica (Taula 1). Per a cada tàxon del catàleg, indiquem: el seu nom científic segons la nomenclatura emprada a Cirujano et al. (2008Cirujano, S., Cambra, J., Sánchez Castillo, P. M., Meco, A. & Flor Arnau, N. 2008. Flora iberica. Algas continentales. Carófitos (Characeae). Editorial CSIC, Madrid.), per a les carofícies, i a Cirujano et al., (2014Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid.), per a les plantes vasculars; el nom català emprat a la Selva i; entre claudàtors, la presència o l’absència actual de la planta a l’estany (en aquest últim cas, també s’indica la darrera data de què se’n té notícia). Tot seguit, indiquem la freqüència i l’ecologia de les plantes encara presents a l’estany, i llistem, per a tots els tàxons, les observacions que han fet altres autors. Per acabar, presentem la relació de les citacions i els testimonis d’herbari estudiats, les etiquetes dels quals es transcriuen segons la normativa establerta per Collectanea Botanica per a herbaris històrics. Per aquest motiu, els plecs que hem observat s’assenyalen amb un signe d’exclamació entre parèntesis «(!)», mentre que els que confirmem s’indiquen en el text entre claudàtors «[tàxon confirmat]».

Finalment, a les Taules 2 i 3 indiquem la resta de tàxons presents a l’estany i que no hem recollit al catàleg, tot i ser considerats com a plantes aquàtiques per Bolòs et al. (2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.), als Països Catalans (forma biològica «Hydr.»), i per (Cirujano et al., 2014Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid.), a l’Estat espanyol («helófitos y higrófitos»). En aquest cas, es tracta de plantes que no solen ser emprades en l’estudi de les de zones humides.

Valoració botànica de la zona humida

La valoració de l’estany de Sils l’hem realitzat de dues maneres distintes. Per una banda, hem avaluat l’estany en funció de la riquesa de plantes aquàtiques vasculars presents a Sils respecte a les identificades com a tals a Bolòs et al. (2005)Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona., per als Països Catalans (Taula 4), i a (Cirujano et al., 2014)Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid., per a l’Estat espanyol (Taula 5).

Per l’altra, també hem avaluat l’estany com a zona humida segons els índexs proposats per (Cirujano et al., 1992)Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid.. La valoració l’hem realitzat per a quatre períodes distints: 1850, abans de la dessecació definitiva; 1905, després de la dessecació; 1981, després de la contaminació de les aigües produïda per l’augment de la població i 2014, a l’actualitat (Taula 6). Per aquesta anàlisi, les plantes aquàtiques s’han classificat com a macròfits (hidròfits o plantes aquàtiques estrictes) o helòfits (plantes que viuen als marges dels estanys i rius o viuen en zones humides poc profundes) d’acord amb el criteri de (Cirujano et al., 1992)Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid.. A la Taula 6, els índexs es calculen de la manera següent:

I_T (índex de valoració de la planta) = (I_P + I_C + I_E)/3, on:

I_P (índex de freqüència): varia entre 2 i 10 en funció de la raresa creixent del tàxon a la península Ibèrica i a les Illes Balears.

I_C (índex de conservació): varia entre 2 i 10 en funció de la vulnerabilitat creixent del tàxon a la península Ibèrica i a les Illes Balears.

I_E (índex de freqüència europea): varia entre 2 i 10 segons la raresa creixent del tàxon a Europa.

I_F (índex florístic): mitjana dels I_T dels hidròfits valorats; varia entre 2 i 10.

I_D (índex de diversitat): varia entre 2 i 10 segons el nombre creixent de plantes aquàtiques (macròfits + helòfits) presents:

I_D = 2: localitat amb 1 o 2 plantes aquàtiques

I_D= 4: localitat amb 3-5 plantes aquàtiques

I_D= 6: localitat amb 6-10 plantes aquàtiques

I_D = 8: localitat amb 11-20 plantes aquàtiques

I_D = 10: localitat amb més de 20 plantes aquàtiques

I_H (índex de valoració de la zona humida) = (I_F + I_D)/2; varia entre 1 i 10.

Pel que fa a aquest darrer índex, Cirujano et al. (1992)Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid. classifiquen les zones humides amb importància estatal (península i Balears), si 5,5 < I_H 6,5; i amb importància europea, si I_H > 6,5.

RESULTATSTop

Catàleg florístic

Les dades que aportem a continuació corresponen a les troballes realitzades en els darrers 300 anys, des de les recol·leccions de la família Salvador fins a l’actualitat. Es tracta de 37 plantes aquàtiques ordenades alfabèticament, 12 de les quals les considerem desaparegudes, tot i que la presència de tres d’elles és dubtosa: Potamogeton natans, P. pectinatus i Rorippa amphibia. També descartem set tàxons que havien estat citats de l’àrea d’estudi per error (Taula 1). D’altra banda, el catàleg es completa amb vuit higròfits més presents a l’estany, i que són considerats com a plantes aquàtiques per Bolòs et al. (2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.), als Països Catalans (Taula 2); així com amb uns altres 35 per (Cirujano et al., 2014Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid.), a l’Estat espanyol (Taula 3).

Per ampliar i confirmar aquest catàleg seria convenient realitzar estudis de les restes de plantes fòssils més comunes del sediment de l’estany (llavors, fruits i fulles). Així, es podría aclarir si d’altres plantes aquàtiques tan significatives com ara Butomus umbellatus L., Hippuris vulgaris L. (Llensa, 1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) o Potamogeton lucens L. (Gutiérrez, 1998Gutiérrez, C. 1998. Novetats florístiques per al Montseny i el Montnegre. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 66: 59–62.; Saéz et al., 2010)Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona., observades a les zones humides de la rodalia de Sils, també hi varen ser antigament.

Tàxons confirmats

Alisma lanceolatum With.; llengüeta d’aigua [present]

Helòfit comú enmig d’herbassars humits, canals de desguàs i rieres tributàries de la sèquia (Phragmition communis, Magnocaricion elatae, Glycerio-Sparganion, Ranunculo-Oenanthion fistulosae).

Citacions: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «antic estany de Sils, Cypero-Caricetum Otrubae» [Alisma plantago-aquatica ssp. stenophyllum]; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Sils, Glycerio-Sparganion» [Alisma plantago-aquatica L. var. lanceolatum (With.) Kunth.].

Plecs: «Alisma plantago-aquatica L. / [Girona] La Selva / Sils / 15-06-1986 / [31T]DG72 / leg. L. Vilar» «Alisma lanceolatum With. / 25-05-2014 / G. Mercadal» (HGI 5296!); «Alisma plantago-aquatica L. / [Girona] La Selva / Sils, a la riera de Vidreres / [31T]DG72 / 15-7-1986 / leg. L. Vilar» «Alisma lanceolatum With. / 25-5-2014 / G. Mercadal» (HGI 5299!).

Alisma plantago-aquatica L.; plantatge d’aigua [present]

Helòfit menys freqüent que el seu congènere, el trobem principalment als cursos d’aigua lenta: sèquia, rieres i canals de desguàs (Glycerio-Sparganion, Phragmition communis).

Citació: Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Sils, a la riera, prop del poble, Phragmition australis».

Bolboschoenus glaucus (Lam.) S.G. Smith.; jonca marina [present]

Helòfit freqüent en herbassars humits temporalment inundats (Magnocaricion elatae, Phragmition communis, Ranunculo-Oenanthion fistulosae).

Citacions: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal prop de Sils; Cypero-Caricetum otrubae» [Scirpus maritimus]; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «als herbassars i recs de l’antic estany de Sils» [Scirpus maritimus L. subsp. maritimus]; Mercadal et al. (2008)Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2008. L’herbassar de felandri fistulós i baldèl·lia (Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae), una nova associació herbàcia higròfila dels Països Catalans. Orsis 23: 47–73. «Sils, a l’antic estany; Baldellio-Oenanthetum» [Scirpus maritimus].

Plec: «Scirpus maritimus L. / [Girona] La Selva / Sils, en un rec prop de la sèquia / [31T]DG7627 / 13-5-2006 / leg. P. Barnola»[Bolboschoenus glaucus (Lam.) S. G. Smith, rev. G. Mercadal, 29.07.2014] (HGI 2065!).

Callitriche brutia Petagna [present]

Hidròfit anual poc freqüent en canals de desguàs i basses temporals d’aigües netes de l’antic estany. Al tractar-se d’una planta aquàtica que resisteix la sequera estival, s’ha pogut mantenir a l’àrea d’estudi després de la seva dessecació definitiva.

Citació: Vilar (1984)Vilar, L. 1984. Contribució a la flora de la Depressió de la Selva. Folia Botanica Miscellanea 4: 3–6. «pels Canals i rierols de Sils».

Plec: «Callitriche brutia Petagna subsp. brutia / [Girona] la Selva / Sils, canals i camins de l’antic estany, 70 m / [31T]DG72 / 15-5-1980 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (HGI 5330!).

Callitriche obtusangula Le Gall [present]

Hidròfit anual poc freqüent en basses i canals de desguàs d’aigua de curs lent. El fet de ser una planta aquàtica que resisteix la sequera estival ha permès el seu manteniment a l’estany després de la seva dessecació definitiva.

Citació: Villar, (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «bassa de Sils, sota el pont de l’Autopista» [actualment la bassa ha estat totalment reblerta amb terra].

Plecs: «Callitriche verna L. / Hab. Martorell de la Selva, Girona, in aquis fluentibus / Legit 23-5-1916 [P. Font i Quer]» «Callitriche obtusangula Legall / Det. H. D. Schotsman, 1963» «[C. obtusangula] Revisión para Flora Ibérica / Det./Rev. P. García Murillo» [C. obtusangula, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 22208!); «Callitriche stagnalis Scoph. ? / Hab. Sils, Girona / Legit Font Quer, 11 juin 1917 / Com. ej» «C. obtusangula Legall / Det. H. D. Schotsman / 1963» «[C. obtusangula] Revisión para Flora Ibérica / Det./Rev. P. García Murillo» [C. obtusangula, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 22196!); «Callitriche cf. obtusangula [ho sembla, però el testimoni no presenta fruits. El nom específic està escrit en llapis] / Habitat [Girona] La Selva: inter Sils et Maçanes/ 8 [2] 1948 / Legit O. de Bolòs» (BC 661912!); «Callitriche obtusangula / [Girona] La Selva: Sils, estany de Sils / 75 m 31TDG7827 / canal / 8-5-1977 / J. Nuet» «[C. obtusangula] Revisión para Flora Ibérica / Det./Rev. P. García Murillo» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 805958!).

Callitriche stagnalis Scop.; herba d’estany [present]

Hidròfit freqüent en canals de desguàs de curs lent i en qualsevol terreny entollat que és manté inundat durant l’hivern i la primavera. Actualment, és el macròfit més freqüent a l’antic estany de Sils.

Citació: Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «canals de Sils».

Ceratophyllum demersum L. [absent, 1959]

Hidròfit recol·lectat i observat a principis del segle XX als canals que desguassen l’estany pel marge occidental. Des d’aleshores, no en tenim cap més notícia. Sembla que la planta va desaparèixer durant la segona meitat del segle passat degut al rebliment dels canals i la posterior colonització d’aquests per helòfits.

Citacions: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal entre l’estació de Maçanes i Sils»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «La suposem rara i escassa pels recs i basses d’aigües netes. Bé que no l’hem pogut retrobar a la nostra zona, veiem possible la seva presència en diversos punts de la comarca (Potamion)».

Plecs: «Ceratophyllum demersum L. / Hab. Martorell de La Selva, Girona / En la acequia de “Empalme” / Legit Font Quer, 26 maji 1917» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 22226!); «Ceratophyllum demersum L. / Habitat [Girona] in aquis c. Martorell de la Selva, Catal. [illeg.] Orient. / Legit F. Q. 22 octbr. 1944» (m. Font i Quer) [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 94729!); «Naias marina L. / Habitat [Girona] Maçanes (La Selva) en una sèquia / Legit F. Q., A. de Bolòs, etc., 22.10.1944» (m. Font i Quer) «Ceratophyllum demersum L. / 26.1.2011 / Yu Ito» (BC 102138!).

Chara vulgaris var. longibracteata (Kütz.) J. Groves & Bull.-Webst. [present]

Caròfit present en basses poc profundes i en depressions de terreny temporalment inundades i ben assolellades, com ara les polledes joves i periòdicament llaurades.

Citacions: Cèsar Gutiérrez (com. pers.) «Girona: La Selva, Vidreres, a l’antic prat de can Pedrer, 71 m, llacuneta enmig d’una polleda llaurada; 31TDG8027; abril de 2001».

Eleocharis palustris (L.) Roem. & Schult. subsp. palustris [present]

Helòfit abundant en diversos herbassars humits temporalment inundats de l’estany (Ranunculo-Oenanthion fistulosae, Magnocaricion elatae, Phragmition communis, Arrhenatherion elatioris).

Citacions: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «antic estany de Sils, Gaudinieto-Arrhenatheretum» [E. palustris]; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Abundant als herbassars de l’antic estany de Sils» [E. palustris (L.) Roem. & Schultes]; Mercadal et al. (2008)Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2008. L’herbassar de felandri fistulós i baldèl·lia (Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae), una nova associació herbàcia higròfila dels Països Catalans. Orsis 23: 47–73. «Sils, a l’antic estany; Baldellio-Oenanthetum».

Plec: «Eleocharis palustris (L.) Roem. et Schultes / [Girona] La Selva / Sils / [31T]DG72 / 15-5-1985 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (HGI 5682!).

Glyceria fluitans (L.) R. Br. [present]

Helòfit rar als herbassars humits que poblen les rieres, els canals de desguàs i les depressions de terreny temporalment inundades (Baldellio-Oenanthethum, Helosciadietum nodiflori).

Citació: Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «A Sils l’hem recollida a la rª de Cabanyes [es refereix a la riera de Pins], DG7727, DG7827».

Plec: «Glyceria fluitans (L.) R. Br. subsp. fluitans / [Girona] La Selva / Sils, marge d’una bassa temporal, 90 m / [31T]DG8029 / 15-7-1986 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (HGI 10745!).

Glyceria notata Chevall. [present]

Helòfit present i poc freqüent en canals de desguàs de l’àrea d’estudi (Helosciadietum nodiflori).

Plec: «Glyceria fluitans (L.) R. Br. subsp. plicata Fries / [Girona] La Selva / Sils, vora un canal de l’antic estany, 65 m / 31TDG7828 / 13-5-1999 / leg. G. Mercadal» (HGI 16116!).

Leersia oryzoides (L.) Sw. [present, no retrobat recentment]

Higròfit anomenat per primera vegada a l’àrea d’estudi per Palau (1784-1788Palau, A. 1784-1788. Práctica Botánica del caballero Cárlos Linneo. Imprenta Real, Madrid.). Pràcticament un segle més tard, fou observat per Bubani (1901Bubani, P. 1901. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 4. Ulricus Hoeplius, Milano. http://dx.doi.org/10.5962/bhl.title.326) durant la seva prospecció de l’estany al 1851. Per altra banda, existeix un testimoni d’herbari a l’Institut Botànic de Barcelona de Jaume Pujol i Mercè (1852-1895) que devia ser recol·lectat a les darreries del segle XIX. Des d’ençà, Xiberta (1928)Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid. i la resta d’autors posteriors no l’hem retrobat. Tanmateix, considerem que deu haver passat desapercebut i que encara es manté en algun indret de l’aiguamoll. A prop de Sils, (Gutiérrez et al., 2006)Gutiérrez, C., Guardiola, M. & Salvat, A. 2006. Noticiari de camp. La Sitja del Llop, 29: 18–19. l’han trobat recentment a Breda, i nosaltres el coneixem de la rodalia de Girona, als sorrals de la llera del Ter i de l’Onyar. Tàxon a recercar.

Citacions: Palau (1784-1788Palau, A. 1784-1788. Práctica Botánica del caballero Cárlos Linneo. Imprenta Real, Madrid.) «Habita (...) en Cataluña en el estanque ó laguna de Cils» [Phalaris oryzoides L.]; Colmeiro (1846) «Laguna de Sils»; Bubani (1901Bubani, P. 1901. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 4. Ulricus Hoeplius, Milano. http://dx.doi.org/10.5962/bhl.title.326) «Observavi a las Lagunas de Sils et de Rosas»; Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) «Ha sido indicada en los bordes de los canales de riego, en los alrededores de Gerona y en la antigua laguna de Sils» [Leersia oryzoides Sw.]; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «n’hem vist plecs a l’herbari de consulta de l’Institut botànic, procedents de l’antic estany de Sils (J. Pujol)».

Plec: «Leersia oryzoides / Catalonia [Girona]. Laguna de Sils / VI. 10 / leg. J. Pujol» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 66304!).

Lemna gibba L.; ballarina [geperuda], llentia [geperuda] [present]

Hidròfit poc freqüent a l’àrea d’estudi, apareix principalment en aigües eutròfiques de curs lent, en basses construïdes per l’home damunt substrat volcànic i a la sèquia (Lemnion minoris).

Citacions: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «en un canal entre l’estació de Maçanes i Sils»; Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «l’hem vista a la rª de Sils (R)» [es refereix a la sèquia].

Lemna minor L.; ballarina, llentia d’aigua [present]

Hidròfit molt abundant en depressions de terreny, basses, canals de desguàs i marges de les rieres; aigües eutròfiques estancades o de curs lent (Lemnion minoris).

Citacions: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «en un canal entre l’estació de Maçanes i Sils»; Vilar (1981)Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. «molt abundosa per les aigües quietes, basses i rabeig calmats dels rierols, domini del Lemno-Azolletum»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «bassa de Sils, sota el pont de l’Autopista» [actualment la bassa ja no existeix, fou reblerta amb terra].

Ludwigia palustris (L.) Elliot; ludvígia [present]

Helòfit present, per bé que actualment poc freqüent, en canals de desguàs i en basses temporals excavades damunt del substrat basàltic de l’estany. La manca de neteja dels recs afavoreix els helòfits més alts que dificulten la seva vitalitat i enrareixen la seva presència. Tot i això, existeixen diverses poblacions vora l’antic estany de Sils (Massanes, Martorell de la Selva, Vallcanera, Vidreres, etc.) que permeten que constantment es recolonitzi l’àrea d’estudi.

Citacions: Font i Quer (1916Font i Quer, P. 1916. Sobre la flora de la Selva. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 16: 47–48.) «l’Estany de Sils (…). En Xiberta hi ha erboritzat (…) Isnardia palustris»; Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) «común en las balsas y arroyos del centro y litoral [de la Selva]» [Isnardia palustris L.]; Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «trobada a Sils en una canal d’aigua neta (RRR)»; Vilar (1984Vilar, L. 1984. Contribució a la flora de la Depressió de la Selva. Folia Botanica Miscellanea 4: 3–6.) «recollida en un rec de Sils; DG7927».

Plecs: «Ludwigia palustris (L.) Elliot / [Girona] La Selva / Sils, recs de l’antic estany, 70 m / 15-7-1979 / [31T]DG72 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 9060!); «Ludwigia palustris (L.) Elliot / [Girona] La Selva / Sils, recs de l’antic estany, 80 m / 15-7-1980 / [31T]DG72 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 2267!); «Ludwigia palustris (L.) Elliot / [Girona] La Selva / Sils, bassa volcànica a dins de l’antic estany / 72 m [31T]DG7627 / leg. G. Mercadal / 28-08-2014 (HGI 22097!)».

Marsilea quadrifolia L. [absent, 1945]

Macròfit desaparegut i considerat extingit, en estat silvestre, d’arreu de Catalunya (Sáez et al., 2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.). La planta fou citada per primera vegada de l’àrea d’estudi per Bubani (1901Bubani, P. 1901. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 4. Ulricus Hoeplius, Milano. http://dx.doi.org/10.5962/bhl.title.326), i posteriorment recol·lectada per Xiberta, a principis de segle XX, i Font i Quer, al 1945 (Fig. 2). Des d’aleshores, no s’ha tornat a trobar a l’estany. La contaminació de les aigües a mitjan segle XX devia propiciar la desaparició de la planta de Sils i de la resta de Catalunya (aiguamolls del Baix Empordà i delta de l’Ebre). Al 1969 encara es va recol·lectar per darrera vegada als arrossars de Pals (Baix Empordà) pel Dr. L. Polo (HGI 2334, HGI 2335), i a principis de la dècada de 1990 es va donar per desapareguda dels arrossars del delta de l’Ebre (Curcó, 2007Curcó, A. 2007. Flora vascular del delta de l’Ebre. Departament de Medi Ambient & Parc Natural del Delta de l’Ebre, Deltebre.). Actualment, només es manté una única població en cultiu a l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta. A partir dels esporocarps d’aquest poblament s’ha intentat reintroduir al seu hàbitat natural al Delta i al País Valencià, però els intents no han tingut èxit (Curcó, 2007Curcó, A. 2007. Flora vascular del delta de l’Ebre. Departament de Medi Ambient & Parc Natural del Delta de l’Ebre, Deltebre.; Sáez et al., 2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.).

Malauradament, cal mencionar que tots els plecs ibèrics de Marsilea quadrifolia del BC s’han perdut després de la seva cessió en préstec el 1991 a la Universitat de Sevilla (N. Nualart, com. pers.). Per tant, avui dia l’únic testimoni d’herbari conegut de M. quadrifolia de Sils es troba a l’herbari d’en Font i Quer del Jardí Botànic Marimutra de Blanes (BL-FQ), el qual està cedit en dipòsit a l’herbari de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda, conservem una nota manuscrita inèdita d’Antoni Xiberta, que vàrem rescatar el 2002 de la seva casa en runes de Vidreres, que diu: «A l’estany de Sils, s’hi varen fer plantacions d’arrós, com a Pals, lo que va portar les febres..... Diu [en Borrell] que al desestanyar-se l’estany, al baixar, les H₂O feien com els xucladors quan s’eixuga una gorga..... (Borrell)». Per tant, la Marsilea podria haver estat introduïda a l’estany abans de la seva dessecació definitiva a partir d’antics arrossars? No hem pogut verificar el cultiu d’aquesta gramínia a l’àrea d’estudi.

A Sils, a mitjan segle passat es desenvolupava a la sèquia i canals de desguàs de l’estany, en aigües quietes o de corrent molt lent.

Espècie catalogada com a «en perill d’extinció» en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, també es troba inclosa a l’Annex II de la Directiva 92/43 de la CEE d’hàbitats i a l’Annex I del Conveni de Berna (Sáez & Soriano, 2000Sáez, L. & Soriano, I. 2000. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 68: 35–50.; Sáez et al., 2010)Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona..

Citacions: Bubani (1901Bubani, P. 1901. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 4. Ulricus Hoeplius, Milano. http://dx.doi.org/10.5962/bhl.title.326) «Vidi a las lagunas de Sils, Pyr. Catal.» [Marsilia vulgaris (Teophrasti)]; (Font i Quer, 1916Font i Quer, P. 1916. Sobre la flora de la Selva. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 16: 47–48.) «l’Estany de Sils (…). En Xiberta hi ha erboritzat (…) Marsilea quadrifoliata»; Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) «Actualmente sólo se encuentra en la acequia de la antigua laguna de Sils» [M. quadrifoliata L.]; Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «als reguerots de Sils (Bubani, Vay, Llenas, Xiberta)» [Marsilia quadrifolia L.]; Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) «Especie muy rara en Cataluña. Fué allada por Xiberta y otros botánicos en los riachuelos del estanque de Sils. Recientemente, Font Quer la ha recogido en el borde de la acequia del estanque de Sils, no lejos de un pequeño puente cercano al ferrocarril, entre las estaciones de Sils y Empalme»; Vilar & Gunter (1986Vilar, L. & Gunter, M. 1986. Sobre un herbari de la Selva del Doctor Pius Font i Quer. Scientia Gerundensis 12: 87–99.) «Marsilea quadrifolia (4). Citada des d’antic a Sils, d’on encara fou herboritzada pel doctor Font i Quer, a la riera de prop de la via del tren, d’on n’és el plec, que té data de 22.07.1945. Malgrat nombroses visites a la zona, en els darrers anys no l’hem pas pogut retrobar».

Plecs: «Marsilia quadrifolia L. / [Girona] circa Maçanet de la selva, in aquis Riera de Sils / Legit F. Q. 22 julii 1945 Det. ej» (m. Font i Quer) [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BL-FQ 4 in BCN 129267!); «[Marsilea quadrifoliata / Sils / A. Xiberta]» (BC) [plec perdut, no podem saber quina informació contenia el plec ja que l’etiqueta no estava informatitzada (N. Nualart, com. pers.)].

Figura 2. Plec de Marsilea quadrifolia L. recol·lectat per Pius Font i Quer el 1947, a la sèquia de l’antic estany de Sils (BL-FQ 4 in BCN 129267). [View full size] [Descargar tamaño completo]

Myriophyllum spicatum L.; volantí espigat [absent, 1959]

Hidròfit desaparegut de l’àrea d’estudi. Existeix un plec de M. spicatum (BC 22174) d’en Font i Quer de Martorell de la Selva (a tocar de l’estany), que ens indueix a pensar que la citació posteriorment de M. cf. verticillatum (Bolòs, 1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) de l’àrea d’estudi corresponia realment al volantí espigat. Cal tenir present que, segons el nostre coneixement actual de la flora comarcal, és molt probable que M. spicatum sigui l’únic Myriophyllum present a la Selva.

Planta pròpia d’aigües dolces estagnants, de curs lent oligotròfiques o moderadament eutròfiques. L’augment de la terbolesa de les aigües i, sobretot, el rebliment dels canals de desguàs per sediments, i la posterior colonització d’aquests per helòfits, degué contribuir a la seva desaparició durant la segona meitat del segle passat.

Existeix una població de M. spicatum a l’embassament del Mig de can Llobet (Vidreres, 31TDG8425) força pròxima a Sils, a partir de la qual es podria tornar a colonitzar l’estany si les condicions ambientals d’aquest espai milloren.

Plec: «Myriophyllum spicatum / Hab. Martorell de la Selva, Girona, in aquis fluentibus / Legit Font Quer, 25 maji 1916» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 22174!).

Najas minor All. [absent, 1944]

Planta desapareguda de l’àrea d’estudi, de la qual només coneixem un plec d’herbari de 1944. Aquest hidròfit va poder resistir la dessecació de 1851 sobrevivint a la sèquia de Sils. Posteriorment però, la contaminació de les aigües i el recobriment de la llera pels helòfits devien propiciar la seva pèrdua a mitjan segle passat.

Plec: «Naias minor All. / Habitat [Girona] in aquis (Sèquia de Sils) pr. Martorell de la Selva, 60 m. alt. / 22 octbr. 1944 / Legit F. Q., 22 oct. 1944» (m. Font i Quer) [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 94720!).

Nymphaea alba L.; nimfea blanca [absent, segles XVII-XVIII]

Hidròfit desaparegut de l’àrea d’estudi. Existeix un plec dels Salvador a l’Institut Botànic de Barcelona determinat, segons el mètode de classificació de Tournefort (1719Tournefort, J. P. 1719. Institutiones Rei Herbariae. E Typograpia Regia, Pariisis.), com a Nymphaea alba major. Posteriorment, el plec fou confirmat per Pourret, entre el 1782 i el 1788 (Pourret, 1844Pourret, P. A. 1844. Noticia histórica de la familia Salvador de Barcelona. Nueva edición corregida y adicionada. Imprenta de Antonio Berdeguer, Barcelona.; Camarasa, 1988Camarasa, J. M. 1988. El Gabinet de curiositats de la família Salvador. Barcelona. Metròpolis Mediterrània 9: 143–147.; Ibáñez, 2006Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.). A principis del segle XX, Vayreda (1902Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.) considerava la nimfea blanca probablement extingida de Sils, ja que és una planta aquàtica estricta que necessita aigües quietes i amb certa profunditat.

Planta considerada en perill per Sáez et al. (2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.), actualment no està protegida a Catalunya.

Citacions: Colmeiro (1846Colmeiro, M. 1846. Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, particularmente en las inmediaciones de Barcelona, seguida de la nomenclatura catalana de plantas. Gómez Fuentenebro, Madrid.) «Laguna de Sils»; Vayreda (1902Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.) «Es de temer haya desaparecido de las lagunas de Sils por el desagüe, donde la cita Salvador»; Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) «Muy escasso; en las lagunas de Sils» [més endavant, en el mateix treball, Xiberta la considera extingida de l’estany de Sils]; Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «aiguamolls de Sils (Llens.)».

Plec: «Nymphaea alba major C / B. Pin. 193 / Nymphaea alba J. B. 3. 770 / Nymphaea alba L. [text d’A. P. Pourret (N. Ibánez, com. pers.)] / In Ledo amna circa Monspe / lium abundans est et in / Cathalonia in Stagno de Cils [Girona, Sils]» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC-SALVADOR 1435!).

Polygonum amphibium L.; presseguera d’aigua [present]

Hidròfit poc freqüent en basses, terrenys temporalment xops i als marges de la nova llacuna artificial. El seu caràcter amfibi, que li permet resistir la sequera estival, i el fet que també tolera les aigües eutròfiques ha permès la seva conservació a l’àrea d’estudi.

Citacions: Bubani (1897Bubani, P. 1897. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta 1. Ulricus Hoeplius, Milano. http://dx.doi.org/10.5962/bhl.title.326) «Legi in Pyr. Catal. humilior. ad las Lagunas de Sils, die 7. Jul. 1851»; Font i Quer (1962Font i Quer, P. 1962. Plantas medicinales (El Dioscórides renovado) (1a ed.). Labor, Barcelona.) «en la antigua laguna de Sils»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Només l’hem recollit molt escassa en un canal de l’antic estany de Sils».

Plecs: «Polygonum amphibium / Habitat [Girona] in aquis, c. Maçanet de la Selva, 60 m / Leguit F. Q., 31 maji 1945» (m. Font i Quer) [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 106912!); «Polygonum amphibium L. / [Girona] La Selva / Sils, canals de l’antic estany / [31T]DG72 / 21-8-1987 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 9379!); «Polygonum amphibium L. [Girona] La Selva / Sils, en una bassa temporal de l’antic estany de Sils, 65 m; [31T]DG7727; 6-6-1999; leg. G. Mercadal» (HGI 16532!).

Potamogeton crispus L. [absent, 1987]

Macròfit desaparegut de l’àrea d’estudi a finals del segle XX. No obstant, a principis del segle passat, Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) el considerava comú a les aigües de curs lent de la comarca. Malauradament, amb el pas dels anys s’ha enrarit fins el punt que moltes localitats han desaparegut. Existeix un plec de l’Enllaç (Maçanet de la Selva), indret molt proper a l’estany, recol·lectat per Font i Quer al 1916, que confirma les citacions.

Planta pròpia de tot tipus d’hàbitats aquàtics permanents, a l’estany es mantenia a la sèquia, els canals de desguàs i en basses. Potamogeton crispus devia desaparèixer de l’estany a finals dels segle passat pel rebliment i colonització dels cursos hídrics per helòfits.

Citacions: Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) «acequia de Sils»; Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal entre l’estació de Maçanes i Sils»; Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «localitzada en alguns indrets: Font de les Closes i canals de Sils, rara. DG7426, DG7927»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «bassa de Sils, sota el pont de l’Autopista» [actualment la bassa està reblerta amb terra i la planta ha desaparegut].

Plec: «Potamogeton cripus L. / Hab. Martorell de la Selva, ‘Empalme’ (Girona) / in aquis stagnantibus / 13 maji 1916 / legit Font Quer» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 59874!).

Potamogeton nodosus Poir.; llengua d’oca [absent, 1959]

Hidròfit desaparegut de l’àrea d’estudi. Citat per primera vegada de la sèquia de Sils per Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) i, posteriorment, d’un canal fora de l’estany, entre l’Enllaç i l’estany, per Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.). Des d’aleshores no s’ha retrobat. Existeix un testimoni d’herbari de Font i Quer recol·lectat al 1916 a l’Enllaç (Maçanet de la Selva), molt a prop de l’estany de Sils, que confirma les citacions. La llengua d’oca devia desaparèixer pel rebliment dels canals de desguàs per sediments i la seva colonització per helòfits durant la segona meitat del segle XX.

Citacions: Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) «Raro. Acequia de l’Estany de Sils» [P. fluitans Roth.]; Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal entre l’estació de Maçanes i Sils» [P. nodosum].

Plec: «Potamogeton / Hab. Martorell de la Selva, Empalme, in aquis fluentibus / Legit Font Quer, 13 maji 1916» «Potamogeton nodosus / 4-10-1978 / J. Montserrat» [P. nodosus, rev. G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 60003!).

Ranunculus peltatus Schrank subsp. fucoides Freyn [present]

Els ranuncles del subgènere Batrachium (DC.) A. Gray solen ser tàxons polimorfs difícils de distingir fins i tot pels experts, els quals discrepen els uns dels altres en els caràcters diferencials i en la nomenclatura (Cook, 1986Cook, C. D. K. 1986. Ranunculus L. subgen. Batrachium (DC.) A. Gray. In: Castroviejo, S., Laínz, M., López González, G., Montserrat, P., Muñoz Garmendia, F., Paiva, J. & Villar, L. (Eds.), Flora iberica 1, Real Jardín Botánico-CSIC, Madrid: 279–371.; Valdés, 1987Valdés, B. 1987. Ranunculus L. In: Valdés, B., Talavera, S. & Fernández-Galiano, E. (Eds.), Flora vascular de Andalucía occidental 1. Editorial Ketres, Barcelona: 97–113.; Velayos, 1988Velayos, M. 1988. Acotaciones a Ranunculus subgénero Batrachium (DC.) A. Gray: Tratamiento taxonómico general y estudio de la variabilidad de R. peltatus. Anales del Jardín Botánico de Madrid 45: 103–119.; Pizarro, 1995Pizarro, J. 1995. Contribución al estudio taxonómico de Ranunculus L. subgen. Batrachium (DC.) A. Gray (Ranunculaceae). Lazaroa 15: 21–113.; Bolòs et al., 2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.; Cirujano et al., 2014Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid.). Un dels tàxons més complex és R. peltatus, el qual comprèn diverses subespècies i varietats. A Sils, sembla que podria haver-hi la subsp. fucoides Freyn (R. aquatilis L. subsp. fucoides O. Bolòs, Vigo, Masalles & Ninot) i la subsp. peltatus. [incl. R. peltatus Schrank subsp. baudotii (Godr.) C. D. K Cook = R. aquatilis subsp. baudotii (Godr.) Ball]. En general, les citacions de ranuncles del subgènere Batrachium de l’estany s’han de prendre amb molta cautela.

Adscrivim a R. peltatus subsp. fucoides, malgrat que Cirujano et al. (2014)Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid. consideren aquest tàxon endèmic d’Andalusia occidental, els exemplars menuts, de fulles dividides, curtes, rígides i gruixudes. A l’estany, és rar i es troba en canals de desguàs i depressions de terreny inundades per la pluja, en què l’aigua es manté fins a mitjan maig.

Plec: «Ranunculus aquatilis L. status succulentus Kock / [Girona] Mallorquines, in fossis exsiccatis, Legit F. Q., 27 maji 1945 Det. ej» (m. Font i Quer) [Ranunculus peltatus subsp. fucoides, rev. G. Mercadal, 21.05.2014] (BL-FQ 400 in BCN 129268!).

Ranunculus peltatus Schrank subsp. peltatus [incl. subsp. baudotii (Godr.) Meikle ex C. D. K. Cook] [present]

Hidròfit present, però molt rar, en basses, canals i depressions de terreny enmig de les polledes. Només l’hem trobat en tres indrets, un dels quals, el corresponent al plec HGI 3137, ha desaparegut al ser reblerta la bassa amb terra.

Citacions: Vayreda (1902Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.) «Masanet?, Sils» [R. triphyllos Wallr.]; Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «basses y estanys de Vidreres i Sils» [R. diversifolius Gilib. - R. aquatilis L. et auct. plur.].

Plec: «Ranunculus aquatilis subsp. baudotii (Godr.) Ball / [Girona] La Selva / Sils, bassa prop de la carretera N-II, 80 m; [31T]DG73 / 15-4-1985 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 3137!).

Ranunculus trichophyllus Chaix subsp. trichophyllus; flor d’aigua [present]

Macròfit força comú en basses i depressions de terreny enmig de les polledes treballades. La llaurada afavoreix la germinació de R. trichophyllus, així com d’altres hidròfits anuals, ja que evita que el sotabosc quedi recobert per Carex riparia.

Citacions: Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «molt abundant a Sils, als Canals i recs d’aigua neta, amb intensa floració estival (comuna)»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Canals i basses de l’antic estany de Sils, on pot arribar a ser molt abundant»; Pizarro (1995Pizarro, J. 1995. Contribución al estudio taxonómico de Ranunculus L. subgen. Batrachium (DC.) A. Gray (Ranunculaceae). Lazaroa 15: 21–113.) «Vallcanera, fuentecilla en la Masía [localitat molt propera a l’estany]; C. Pau; 28-6-1917 (MA 40126)» [R. trichophyllus Chaix].

Plec: «Ranunuculus trichophyllus Chaix / [Girona] La Selva / Sils, 80 m / 18-4-1985 / [31T]DG72 / leg. L. Vilar» «Ranunuculus trichophyllus Chaix / J. Pizarro, 21-10-1996» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 7206!).

Ranunculus tripartitus DC. [present, no retrobat recentment]

Incloem dins d’aquest tàxon els individus heteròfils (amb fulles laminars i laciniades) de pètals menuts (< 5 mm), els quals no arriben a ser el doble de llargs que els sèpals. Els exemplars estudiats no presenten els lòbuls de les fulles profundament dividits, però malgrat això, la divisió arriba a la meitat del lòbul. A l’àrea d’estudi no en tenim notícia des de 1987, però tanmateix no creiem que hagi desaparegut. Cal recercar aquest hidròfit amfibi en canals de desguàs, rieres i en bases temporals, principalment damunt substrat saulonenc.

Citacions: Bolòs & Vigo (1984Bolòs, O. de Vigo, J. 1984. Flora dels Països Catalans 1. Barcino, Barcelona.) «Els nostres exemplars [dels Països Catalans] solen ésser una mica mes robusts que els típics i, per exemple, els de la Selva presenten més de tres nervis als pètals. Caldrà continuar estudiant-los»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Assenyalat a la Selva per O. de Bolòs i J. Vigo a la flora dels PPCC. Hi podrien correspondre uns exemplars immadurs que vam recollir en un canal de Sils, de flors petites, bé que els pètals són multinervats».

Plecs: «R. aquatilis L. / (ex Cad. e loco!) / Habitat in Catal. Orient: pr. Sils [Girona] / Legit (m. F. Q.), 11 junii 1918» (m. Font i Quer) «R. tripartitus DC. / 16.VI.1965 Det. O. de Bolòs» [R. tripartitus, rev. G. Mercadal, 21.05.2014] (BC 105894!); «R. aquatilis L. / ex Cad. e loco! / [Girona] in aquis, pr. Sils / Legit. F. Q., 11 junii 1918 Det. ej» (m. Font i Quer) [R. tripartitus, rev. G. Mercadal, 21.05.2014] (BL-FQ 412 in BCN 129269!).

Schoenoplectus lacustris (L.) Palla subsp. glaucus (Sm. ex Hartm.) Bech. [present]

Helòfit poc freqüent en depressions de terreny temporalment inundades, en canals de desguàs i als marges de la sèquia (Phragmition communis, Magnocaricion elatae).

Citació: Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «localment abundant al llarg de la riera de Sils» [Scirpus lacustris L. subsp. tabernaemontani (C. C. Gmel.) Syme].

Plec: «Scirpus lacustris L. subsp. tabernaemontani (C. C. Gmel.) Syme / [Girona] La Selva / Sils, prop del poble, a la riera, 100 m / [31T]DG7828 / 1-7-1990 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 4165!).

Sparganium erectum L. subsp. neglectum (Beeby) K. Richt. [present]

Helòfit poc comú en marges dels canals de desguàs, als sorrals de les rieres que tributen a la sèquia i en depressions temporalment inundades (Ranunculo-Oenanthion fistulosae, Phragmition communis).

Citació: Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «sorrals de la rª de Cabanyes [= riera de Pins], a Sils, poc freqüent. (R)».

Tolypella glomerata (Desv.) Leonhardi [present]

Caròfit present en basses de pluja poc profundes i en depressions de terreny temporalment inundades de les polledes periòdicament llaurades.

Citacions: Cèsar Gutiérrez (com. pers.) «Girona: La Selva, Vidreres, a l’antic prat de can Pedrer, 71 m, llacuneta enmig d’una polleda llaurada; 31TDG8027; 20-3-1998»; Cèsar Gutiérrez (com. pers.) «Girona, La Selva, Vidreres, a l’antic prat de can Pedrer, 71 m, llacuneta enmig d’una polleda llaurada; 31TDG8027; abril de 2001».

Trapa natans L.; castanya d’aigua [absent, 1846]

Hidròfit distribuït per Àsia, Europa i el nord d’Àfrica, actualment es considera extingit de la península Ibèrica i de les Illes Balears (Cirujano, 1997Cirujano, S. 1997. Algunas precisiones sobre las citas ibéricas de Trapa natans L. (Trapaceae). Anales del Jardín Botánico de Madrid 55: 163–164.). A la resta de la regió mediterrània és ben escàs, mentre que encara és freqüent al centre i al sud-est d’Europa. Font i Quer (1916Font i Quer, P. 1916. Sobre la flora de la Selva. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 16: 47–48.) esmenta la possibilitat que aquest tàxon fos introduït a la península Ibèrica per poblacions primitives, ja que la castanya d’aigua es cultiva des d’antic a l’est d’Europa pel seu fruit comestible, el cairell.

A l’estany de Sils, les primeres citacions d’aquesta planta corresponen a Quer & Gómez Ortega (1784Quer, J. Gómez Ortega, C. 1784. Continuación de la Flora Española, ó Historia de las plantas de España, que escribia Don Joseph Quer 6. Ibarra, Madrid.) i a Palau (1784-1788Palau, A. 1784-1788. Práctica Botánica del caballero Cárlos Linneo. Imprenta Real, Madrid.). Posteriorment, també fou indicada per Colmeiro (1846Colmeiro, M. 1846. Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, particularmente en las inmediaciones de Barcelona, seguida de la nomenclatura catalana de plantas. Gómez Fuentenebro, Madrid.). Des d’aleshores, la resta d’autors ja la donen per desapareguda (Xiberta, 1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.; Vilar, 1984Vilar, L. 1984. Contribució a la flora de la Depressió de la Selva. Folia Botanica Miscellanea 4: 3–6.; Cirujano, 1997Cirujano, S. 1997. Algunas precisiones sobre las citas ibéricas de Trapa natans L. (Trapaceae). Anales del Jardín Botánico de Madrid 55: 163–164.). Pel que fa als testimonis d’herbari, existeix un plec procedent de l’estany a l’herbari històric de Pourret dipositat a l’herbari de la Facultat de Farmàcia de la Universidad Complutense de Madrid. El text diu «in Stagno de Sils» i segons Neus Ibañez, conservadora de l’Institut Botànic de Barcelona i experta en herbaris històrics, la lletra correspon al botànic occità. Per tant, en principi no hi ha cap base per creure que la planta fos recollida pels Salvador o per Antoni de Palau, tal i com vam comentar erròniament a Mercadal et al. (2006Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2006. Evolució de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) en els darrers 50 anys. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 74: 117–131.). La planta devia ser herboritzada pel narbonès entre 1781 i 1788, durant les seves visites al Principat.

Trapa natans requereix aigües lentes i profundes. Teofrast, al segle IV aC, ja comentava que aquest vegetal vivia en rius i aiguamolls amb una profunditat mínima de cinc colzes, és a dir uns 2,2 m (Amigues, 2010Amigues, S. 2010. Théophraste. Recherche sur les plantes. Â l’origine de la botanique. Editions Belin, Paris.). Estudis recents, com ara els de Rutina et al. (2012Rutiņa, L., Ceriņa, A., Stankeviča, K. & Kļaviņš, M. 2012. Character of paleovegetation change in lakes Pilcines, Pilveļu and Padēlis. Acta Biologica Universitatis Daugavpiliensis Suppl. 3: 94–107.) indiquen, per a Letònia, una profunditat mínima que oscil·la entre 1 i 2,5 m; i Madsen (2007Madsen, J. D. 2007. Ecologically-based invasive aquatic plant management: Using life history analysis to manage aquatic weeds. In: Proceedings, 37th Annual Mississippi Water Resources Conference, 24–25 April 2007. Water Resources Research Institute (Mississippi State University), Jackson: 94–100.), pels Estats Units, d’1 a 4 m. Per tant, la dessecació definitiva de 1851 devia ser la causa de la seva desaparició.

Citacions: Quer & Gómez Ortega (1784Quer, J. Gómez Ortega, C. 1784. Continuación de la Flora Española, ó Historia de las plantas de España, que escribia Don Joseph Quer 6. Ibarra, Madrid.) «Se cria dentro del agua en los estanques, charcas, lagunas y aguas casi detenidas, en los ríos y arroyos de Cataluña, y en otras Provincias de España, y señaladamente en el estanque de Sils cerca de Gerona, donde llaman al fruto Cayrells»; Palau (1784-1788Palau, A. 1784-1788. Práctica Botánica del caballero Cárlos Linneo. Imprenta Real, Madrid.) «Habita en las lagunas cenagosas (...) de Cils de Cataluña»; Colmeiro (1846Colmeiro, M. 1846. Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, particularmente en las inmediaciones de Barcelona, seguida de la nomenclatura catalana de plantas. Gómez Fuentenebro, Madrid.) «En la laguna de Sils hacia Gerona»; Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) «indicada en la antigua laguna de Sils».

Plec: «Trapa natans L. / Tribuloïdes vulgare aquais / in nascens / Tour. inst. 555 / en el mar de Ontigola [tinta diferent de la resta de l’etiqueta] / in Stagno de Sils [segons N. Ibáñez la lletra correspon a A. P. Pourret]» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 11.07.2013] (MAF-POURRET 770!).

Typha domingensis Pers.; balca, balca petita [present]

Helòfit present a l’estany, però molt rar. Localitzat principalment a les pedreres de basalt abandonades i temporalment inundades.

Citacions: Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) «bordes de la Acequia de Sils» [T. angustifolia]; Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «rara a la zona, només l’hem trobada a Sils, en un canal de l’antic estany» [T. angustifolia L.].

Plec: «Typha angustifolia L. subsp. australis (Schum. et Tonn.) Graebn / [Girona] La Selva / Sils, en una antiga pedrera de basalt, 75 m / [31T]DG72 / 23-7-1986 / leg. L. Vilar» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 25.05.2014] (HGI 8385!).

Typha latifolia L.; balca, balca gran [present]

Helòfit freqüent i localment abundant en marges de canals de desguàs, basses i depressions de terreny temporalment inundades (Phragmition communis).

Citacions: Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) «bordes de la Acequia de Sils»; Vilar (1981Vilar, L. 1981. Estudi sobre la flora i la vegetació de Sils i turons de Maçanet (La Selva). Tesi de Llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) «Abundosa en llocs embassats, canals, rierols; Sils».

Veronica anagallis-aquatica L. subsp. anagallis-aquatica [present]

Helòfit molt freqüent en herbassars humits, basses temporals, canals de desguàs i rieres (Helosciadietum nodiflori).

Zannichellia peltata Bertol. [absent, 1959]

Hidròfit desaparegut de l’àrea d’estudi. Històricament aquest tàxon ha estat citat a Sils (Bolòs, 1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) i a la resta de la Selva sota el binomi Z. palustris L. (Vilar, 1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.). Les poblacions que coneixem actualment del gènere Zannichellia de la rodalia de Sils (la Cellera de Ter, Girona i Vilablareix) així com el plec de Massanes (BC 102140), localitat veïna de Sils, corresponen a Z. peltata. L’augment de la terbolesa de l’aigua i, sobretot, el recobriment dels canals de desguàs per helòfits degueren propiciar la pèrdua d’aquesta planta de l’estany durant la segona meitat del segle passat.

Citació: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal entre l’estació de Maçanes i Sils» [Z. palustris].

Plec: «Zanichellia palustris L. / Habitat [Girona] Maçanes (La Selva) en un rec / Leg. F. Q., A. de Bolòs, etc. 22-X-1944» (m. Font i Quer) [Z. peltata, rev. G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 102140!).

Tàxons dubtosos

Potamogeton natans L. [absent, 1869]

Hidròfit desaparegut? Només hem trobat una citació de Texidor (1869Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.) que ens prenem amb certes reserves, ja que, malgrat conèixer dues poblacions de P. natans properes a Sils, Santa Coloma de Farners (HGI 19503) i Sant Celoni (Gutiérrez, 1998Gutiérrez, C. 1998. Novetats florístiques per al Montseny i el Montnegre. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 66: 59–62.), històricament sovint s’han atribuït per error diverses espècies de Potamogeton a aquest tàxon. D’altra banda, tampoc hem trobat cap testimoni d’herbari que confirmi la seva presència a l’àrea d’estudi. En cas d’haver existit a l’estany, devia desaparèixer com a conseqüència de la dessecació definitiva.

Citació: Texidor (1869Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.) «Laguna de Sils».

Potamogeton pectinatus L. [absent, 1869]

Hidròfit desaparegut? Només coneixem una citació poc precisa d’en Texidor (1869Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.) de mitjan segle XIX que diu «Sils», sense concretar si es trobava a l’estany. Tampoc hem localitzat cap plec que ho confirmi. Malgrat això, no seria estrany que la planta es desenvolupés a l’estany, ja que aquest tàxon és present a la rodalia de Sils, com ara Caldes de Malavella, Hostalric, Massanes i Vilobí d’Onyar. En cas d’haver existit a l’estany, P. pectinatus devia desaparèixer com a conseqüència de la dessecació definitiva de 1851.

Citació: Texidor (1869Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.) «Sils».

Rorippa amphibia (L.) Besser [absent, 1902]

Helòfit considerat extingit d’arreu de Catalunya (Bolòs & Vigo, 1990Bolòs, O. de Vigo, J. 1990. Flora dels Països Catalans 2. Barcino, Barcelona.; Sáez et al., 2010)Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.. Existeixen quatre plecs d’herbari a l’Institut Botànic de Barcelona on, entre d’altres topònims, apareix el de Sils. Tot i això, la presència de la planta a l’àrea d’estudi ha suscitat certs dubtes. En un plec d’en Vayreda el topònim «Sils?» està ratllat; en dos plecs més del mateix recol·lector hi ha un interrogant darrera de Sils «Sils?»; i en l’altre, de la família Salvador, el topònim Sils apareix en segon lloc. Aquest darrer fet, pot suposar que la planta no fos recollida a Sils, sinó que només hi fos vista i, posteriorment, s’afegís aquesta localitat a l’etiqueta (Vayreda, 1902Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.; Bolòs & Vigo, 1990Bolòs, O. de & Vigo, J. 1990. Flora dels Països Catalans 2. Barcino, Barcelona.; Ibáñez, 2006Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.; Sáez et al., 2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.). Així doncs, la primera notícia d’aquesta crucífera es deu a l’herborització (o suposada observació) dels Salvador. El seu plec fou confirmat posteriorment per Pourret durant la revisió que efectuà del seu herbari familiar entre el 1782 i el 1788 (Camarasa, 1988Camarasa, J. M. 1988. El Gabinet de curiositats de la família Salvador. Barcelona. Metròpolis Mediterrània 9: 143–147.; Ibáñez, 2006Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.). Més tard, a principis del segle XX, Estanislau Vayreda va tornar a recol·lectar, suposadament, R. amphibia a l’antic estany (plecs amb el topònim amb un interrogant). Potser només afegí el topònim «Sils» a l’etiqueta ja que coneixia el plec dels Salvador i la citació de Costa (1864)? Vayreda (1902Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.) va tornar a citar la planta de Sils amb un interrogant. Des d’aleshores, no s’ha tornat a observar a Sils ni a la resta del país. Per tant, en el supòsit que la crucífera hagués habitat a l’estany de Sils, va desaparèixer en el procés de dessecació de l’aiguamoll entre mitjan segle XVIII i finals del XIX.

Actualment Rorippa amphibia està catalogada en perill d’extinció en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Sáez et al., 2010)Sáez, L., Aymerich, P. Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona..

Citacions: Costa (1864Costa, A. C. 1864. Introducción a la Flora de Cataluña. Imprenta del Diario de Barcelona, Barcelona.) «Laguna de Sils, por junio en flor, Salv!» [R. amphibia Bess. (Nasturdium R. Br.)]; Palau (1784-1788Palau, A. 1784-1788. Práctica Botánica del caballero Cárlos Linneo. Imprenta Real, Madrid.) «en los charcos del estanque de Sils de Cataluña» [Sisymbrium amphibium L.]; Vayreda (1902Vayreda, E. 1902. Plantas de Catalunya. Anales de la Sociedad Española de Historia Natural 10(30): 491–582.) «Bajo Ampurdán?, Sils? Junio, Ag.» [Nasturdium amphibium R. Br.]; Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «No’s consigna la R. AMPHIBIA Bess., citada per Palau y Salv. a la llacuna de Sils; perque desde la dessecació y desaparició d’aquesta no hi ha notícia de que hagi sigut retrovada» [R. amphibia Bess.].

Plecs: «Sisymbrium aquaticum / Raphani folio siliquis bre / viori Inst. rei herb. 226. / Raphanus aquaticus alter / C.B. Pin 97. / Nasturtium amphibium L. B [text d’A. P. Pourret (N. Ibánez, com. pers.)] / Circa Monspelium frequens. / et in Stagno de Sils Junio florebat» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC-SALVADOR 1121!); «Nasturdium amphibium, R. Br. / Hab. Llacunes de Baix Empordà? Cabanas / Ciurana? de Sils? / Leg. E Vayreda» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC-VAYREDA 870894!); «Nasturdium amphibium, R Br / Hab. Llacunes de Baix Empordà? Ciurana / Cabanes? de Sils? [aquest darrer topònim està tatxat] / Leg. E Vayreda / Observ. Citat en Nuevos Apuntes [aquestes dues darreres paraules apareixen tatxades] / plantas de Catalunya» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC-VAYREDA 870895!); «Nasturdium amphibium, R Br / Hab. Llacunes de Baix Empordà? de Sils? / Cabanas? Ciurana / Leg. E Vayreda» [tàxon confirmat, G. Mercadal, 03.03.2014] (BC-VAYREDA 870896!).

Tàxons exclosos

Baldellia ranunculoides (L.) Parl.; baldèl·lia

Citada per equivocació de l’estany degut a la confusió de dades (Cadevall, 1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.; Vilar, 1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.; Mercadal et al., 2001Mercadal, G., Vilar, L. & Viñas, X. 2001. Els prats de dall de la plana de la Selva, l’últim hàbitat per a diverses plantes higròfiles a terra baixa. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 69: 19–24.). Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) va considerar que el plec dels Salvador de B. ranunculoides (BC-SALVADOR 1619) amb la inscripció «in humidis locis circa la Llacuna» es referia a l’estany de Sils, que va situar a Vidreres, tot i que els Salvador es referien al municipi de la Llacuna, a la comarca de l’Anoia (Ibáñez, 2006Ibáñez, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històrics de l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.). Posteriorment, Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) va indicar la baldèl·lia de Sils a partir de la suposada citació d’en Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) i d’un plec inexistent, de l’herbari d’en Font i Quer, del Jardí Marimurtra (BCN). De fet, Antoni Xiberta no va citar la planta de Sils, només va comentar «Frecuente en las balsas y orillas de ríos [de la Selva]»; i tampoc hi ha cap testimoni d’herbari d’aquest tàxon a l’herbari de Blanes. Vilar es va confondre i va atribuir algunes dades d’Alisma plantago-aquatica a Baldellia ranunculoides.

Citacions: Cadevall (1913-1937Cadevall, J. (amb la col·laboració de Font i Quer, P., Rothmaler, W. & Sallent, A.) 1913–1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «Vidreres = Cap a la Llacuna (Salv.)»; Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Antic estany de Sils, A. Xiberta i a l’herbari Font i Quer! Escassa als canals i recs de l’antic estany de Sils»; Mercadal et al. (2001Mercadal, G., Vilar, L. & Viñas, X. 2001. Els prats de dall de la plana de la Selva, l’últim hàbitat per a diverses plantes higròfiles a terra baixa. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 69: 19–24.) «DG72, Font i Quer in BC [hi ha un error tipogràfic, havia de dir BL], Xiberta (1928)Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid., Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.)».

Callitriche palustris L.

Planta citada a l’àrea d’estudi per Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.), en un canal de desguàs entre l’estació de Massanes i Sils. Anteriorment també havia estat citada de la Selva per Xiberta (1928Xiberta, A. 1928. Apuntes para un estudio fitofarmacológico de la Selva. Tesi Doctoral, Universidad de Madrid, Madrid.) i Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.). Actualment, aquestes citacions es consideren errors de determinació (Font, 2014Font, X. 2014. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. Consultat el 25 de gener de 2014, a http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html), ja que C. palustris és un hidròfit propi de l’estatge subalpí (1600-2300 m), i excepcionalment descendeix, com a màxim, fins el montà (1300 m). Suposem que aquestes citacions del segle passat varen ser motivades, en bona part, per les indicacions de Font i Quer, el qual herboritzà i determinà erròniament com a C. verna (= C. palustris) un poblament de C. obtusangula de Martorell de la Selva (BC 22208), terme municipal de Maçanet de la Selva.

Citació: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «en un canal entre l’estació de Maçanes i Sils» [C. verna].

Plec: «Callitriche verna L. / Hab. Martorell de la Selva, Girona / In aquis fluentibus / Legit Font Quer, 23 maji 1916» «Callitriche obtusangula Legall / Det. H. D. Schotsman, 1963» «[C. obtusangula] Revisión para Flora Ibérica / Det./Rev. P. García Murillo» [C. obtusangula, rev. G. Mercadal, 03.03.2014] (BC 22208!).

Callitriche truncata Guss.

Hidròfit citat inicialment per Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) com a dubtós. No tenim notícia que aquest tàxon es desenvolupi als Països Catalans. Segur que es tracta d’una confusió amb un altre congènere.

Citació: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «en un canal entre l’estació de Maçanes i Sils» [C. cf. retusa].

Myriophyllum verticillatum L.; volantí.

Tàxon esmentat com a dubtós de l’àrea d’estudi (Bolòs, 1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.). Tampoc hem trobat cap testimoni d’herbari de Sils ni de la seva rodalia que pugui confirmar la citació. Les poblacions selvatanes indicades com a M. verticillatum per Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) corresponen a M. spicatum. El volantí deu ser molt rar a la Selva, molt probablement inexistent. Per altra banda, hi ha un plec (BC 22174) de vora del punt de mostreig d’en Bolòs que correspon a M. spicatum i facilita l’exclusió, com a mínim provisionalment, de M. verticillatum del catàleg.

Citació: Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal entre l’estació de Maçanes i Sils» [M. cf. verticillatum].

Najas marina L.

Planta citada erròniament de la sèquia de Sils (Llensa, 1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.; Bolòs, 1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.; Saéz et al., 2010)Sáez, L., Aymerich, P. Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona. a causa d’una mala determinació del plec recol·lectat, al 1944, per Font i Quer i Antoni de Bolòs. Aquest testimoni d’herbari (BC 102138) està constituït per un petit fragment de planta sense fruits, el qual, recentment, ha estat determinat pel Dr. Yu Ito com a Ceratophyllum demersum L.

Citacions: Llensa (1945Llensa, S. 1945. Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 119–290.) «Descubierta recientemente por el Dr. Font Quer en compañía del señor Bolós, en un lugar cercano a la “Font de les Closes”, lugar situado entre las estaciones ferroviarias de Empalme y de Sils, casi al borde de la Acequia del estanque de Sils. Esta cita es de gran interés para la Geobotánica, ya que contribuye enormemente al conocimiento de la dispersión de la especie en Cataluña»; Bolòs (1959Bolòs, O. de 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.) «canal entre l’estació de Maçanes i Sils».

Plec. «Naias marina L. / Habitat [Girona] Maçanes (La Selva) en una sèquia / Legit F. Q., A. de Bolòs, etc. 22 oct. 1944» (m. Font i Quer) «C. demersum L. / 26-1-2011 / Yu Ito» (BC 102138!).

Potamogeton alpinus Balb.

Texidor (1869Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.) va citar aquest hidròfit, propi dels estatges subalpí i alpí inferior, de l’estany de Banyoles i de Sils. Girbal (1984Girbal, J. 1984. Flora i vegetació del Gironès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.) i Bolòs & Vigo (2001Bolòs, O. de Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans 4. Barcino, Barcelona.) creuen molt poc probable la veracitat d’aquesta citació per al Pla de l’Estany. Nosaltres considerem el mateix pel que fa a l’estany de Sils. Per tant, la citació d’en Texidor segur que es deu a una confusió amb un altre congènere.

Citació: Texidor (1869Texidor, J. 1869. Apuntes para la Flora de España, ó Lista de plantas no citadas y raras en Galicia, partido judicial de Valladolid, provincia de Madrid y Cataluña. Conclusión. Revista de los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 18: 597–659.) «Sils» [P. rufescens Schard.]

Ranunculus penicellatus (Dumort.) Bab.

Citat per error de Sils a finals del segle XX, es tractava de R. peltatus (L. Vilar, com. pers.).

Citació: Vilar (1987Vilar, L. 1987. Flora i vegetació de la Selva. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.) «Sils» [R. aquatilis subsp. pseudofluitans].

Valoració botànica de l’estany

Hem valorat l’estany de Sils en dues metodologies distintes, per una banda, a partir de la riquesa de plantes aquàtiques citades a Sils respecte a les dels Països Catalans (Bolòs et al., 2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.) i a les de l’Estat espanyol (Cirujano et al., 2014Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid.); i per l’altra, amb el clàssics índexs de zones humides I_H i ∑I_T de Cirujano et al. (1992)Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid..

A. Riquesa de plantes aquàtiques vasculars de Sils respecte a la dels Països Catalans i a la de l’Estat espanyol

Bolòs et al. (2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.) identifiquen als Països Catalans (PPCC) 147 tàxons de plantes aquàtiques vasculars continentals, 45 (42, si descomptem les dubtoses) de les quals s’han observat a Sils (plantes de la Taula 1 + la Taula 2). Aquest valor representa el 30,6% (28,6% descomptant les dubtoses) de les plantes aquàtiques presents als PPCC. Actualment, al 2014, aquest nombre s’ha reduït a 33, un 22,4% (Taula 4).

Pel que fa a l’Estat espanyol, Cirujano et al. (2014)Cirujano, S., Meco, A. García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid. consideren que a la península Ibèrica i a les Illes Balears s’hi desenvolupen 372 plantes aquàtiques vasculars d’aigües continentals. D’aquestes, 72 (plantes de la Taula 1 + la Taula 3), el 19,4% (69, si descomptem les dubtoses; el 18,5%), han estat observades a Sils, i 60, el 16,1%, encara hi creixen avui dia Taula 5).

B. Índexs de zones humides I_H i ∑I_T

A la Taula 6 es llisten les 35 plantes aquàtiques citades a l’estany de Sils (les confirmades més les dubtoses) i que són emprades per Cirujano et al. (1992)Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid. per calcular els seus índexs. En aquest cas, no tenim en consideració ni Leersia orizoides ni Rorippa amphibia per no trobar-se indicades en l’obra esmentada.

Com es pot veure a la taula, el valor I_H de l’estany de Sils ha variat molt poc en els darrers 300 anys. Sempre ha resultat superior a 6,5, límit marcat per considerar una zona humida d’importància europea. Al 1850, el valor assolia un I_H de 6,97 (7,05, si només valorem els tàxons confirmats), mentre que al 2014, l’I_H ha resultat igual a 6,90. En canvi, l’índex ∑I_T, que valora la presència i la raresa dels macròfits, ha disminuït considerablement al llarg del període estudiat, i ha passat de 86,6 (82,0, si només tenim en compte els confirmats), al 1850, a 45,7, al 2014.

DISCUSSIÓTop

Evolució històrica del poblament vegetal aquaticà

La primera etapa documentada de desaparició de plantes aquàtiques es deu a la dessecació definitiva de mitjan segle XIX. Aquest fet va comportar la pèrdua de les primeres cinc espècies de les quals no n’hem tingut cap més notícia. Les plantes desaparegudes foren principalment hidròfits estrictes que necessitaven aigües profundes durant tot l’any: Potamogeton natans, P. pectinatus, Nymphaea alba, Rorippa amphibia, actualment extingida als Països Catalans (Sáez et al., 2010)Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona. , i Trapa natans, extingida de la península Ibèrica i de les Illes Balears (Cirujano, 1997Cirujano, S. 1997. Algunas precisiones sobre las citas ibéricas de Trapa natans L. (Trapaceae). Anales del Jardín Botánico de Madrid 55: 163–164.). A partir de mitjan segle passat, es va produir la segona etapa massiva de pèrdua de plantes aquàtiques. L’augment dels abocaments industrials i urbans, directament als recs i les rieres que tributen a l’aiguamoll, va provocar una elevada contaminació de les aigües de l’antic estany. A partir de 1972 (any en el qual es dugué a terme la remissió dels censos per part dels emfiteutes al senyor de l’estany), el manteniment dels canals es va anar abandonant i van quedar recoberts de llots i helòfits (Mercadal, 2006Mercadal, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits, termes i hidrònims. Ajuntament de Sils & Diputació de Girona, Girona.). A més a més, a la mateixa dècada dels 70, també es va introduir el cranc roig americà (Procambarus clarkii Girard), crustaci que causa grans danys als poblaments de macròfits flotants i submergits (García Murillo et al., 2000García Murillo, P., Cirujano, S., Medina, L. & Sousa, A. 2000. ¿Se extinguirá Hydrocharis morsus-ranae L. de la Península Ibérica? Portugaliae Acta Biologica 19: 149–158.). Aquesta vegada, es van perdre bona part de les plantes que encara havien pogut resistir la dessecació de 1851, subsistint als canals de desguàs d’aigües lliures. En aquest període van desaparèixer Marsilea quadrifolia, considerada actualment extingida a tot Catalunya (Sáez et al., 2010Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona.), Najas minor, planta considerada d’interès singular a escala estatal (Cirujano et al., 1992Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid.), Zannichellia peltata, Miriophyllum spicatum, Ceratophyllum demersum i Potamogeton nodosus. Finalment, a finals del segle passat, també va desaparèixer Potamogeton crispus degut al rebliment de basses i recs i a la seva posterior colonització per helòfits.

Les úniques plantes aquàtiques que encara perduren són, majoritàriament, plantes amfíbies, ja que no es veuen tan influenciades per la dessecació i la contaminació de les aigües, i els hidròfits anuals que poden suportar la sequera estival (Taula 1).

Riquesa de la flora aquàtica vascular

Pel que fa a plantes aquàtiques en el sentit més ampli (macròfits, helòfits i higròfits d’ambients molt humits), l’estany de Sils és una zona humida molt rica florísticament, tant a nivell nacional, estatal i, com veurem en el següent apartat, europeu. Es tracta de la zona humida d’aigua dolça més gran i més diversa de Catalunya.

Vers el 1850 a Sils s’hi podien trobar 45 plantes aquàtiques vasculars d’aigües continentals (42, si descomptem les dubtoses) de les 147 considerades presents als Països Catalans (Bolòs et al., 2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.). Això significa que en una àrea de 360 hectàrees s’hi podien recollir el 30,6% dels tàxons aquàtics de les terres de parla catalana. Malauradament, amb el pas del temps aquest valor ha baixat, i avui dia tan sols és de 33 tàxons, és a dir el 22,4% (Taula 4). Així mateix, si comparem els tàxons considerats com a plantes aquàtiques vasculars d’aigües continentals a l’Estat espanyol (Cirujano et al., 2014Cirujano, S., Meco, A. & García Murillo, P. 2014. Flora acuática española. Hidrófitos vasculares. Cirujano Bracamonte Editor, Madrid.), al 1850 a Sils se’n podien comptar 72 (69, si descomptem les dubtoses) d’un total de 372, és a dir, el 19,4% dels tàxons presents a l’Estat. Mentre que avui dia, només en són 60, el 16,1% de la flora aquàtica vascular de la península i les Balears (Taula 5).

D’altra banda, també cal destacar la singularitat de les plantes aquàtiques que van poblar les aigües de l’estany. Si revisem la Taula 1, podem observar com hi ha set tàxons considerats com a molt rars (Trapa natans, Marsilea quadrifolia, Callitriche brutia...) i vuit més com a força rars per als PPCC (Bolòs et al., 2005Bolòs, O. de, Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 2005. Flora manual dels Països Catalans. (3a ed.). Pòrtic, Barcelona.). El 40% dels tàxons aquàtics vasculars estudiats són molt singulars al nostre país.

Valoració de l’estany com a zona humida

Una altra manera de valorar l’estany de Sils és a través dels criteris proposats per Cirujano et al. (1992Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid.). En aquest cas, ens fixem en dos índex, l’índex de valoració d’una zona humida (I_H) i el sumatori de l’índex de valoració dels macròfits vasculars (∑I_T). Els autors dels índexs consideren les zones humides amb un valor d’I_H superior a 5,5 i inferior o igual a 6,5 com a zones humides d’importància estatal; mentre que les que superen el 6,5 corresponen a zones humides d’importància europea. Cirujano et al. (1992)Cirujano, S., Velayos, M., Castilla, F. & Gil Pinilla, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (Península Ibérica y las islas Baleares). ICONA, Madrid. donen una primera valoració de l’estany de Sils a partir de quatre hidròfits i quatre higròfits. Conforme les seves dades bibliogràfiques incomplertes, calculen un valor I_H de 5,5, és a dir, valoren l’aiguamoll al límit de la importància estatal. Tanmateix, amb les noves dades que aportem, aquest valor és molt més elevat, fins i tot avui dia després d’haver perdut 12 plantes aquàtiques. Així doncs, si observem la (Taula 6, al 1850, abans de la dessecació definitiva, i per tant abans de l’inici de la pèrdua de plantes aquàtiques, l’estany de Sils assolia un valor I_H de 6,97 (7,05, si només es tenen en compte les confirmades), o sigui, es tractava d’una zona humida d’importància europea. Després de més de 150 anys, aquest valor ha variat molt poc, tot hi haver desaparegut alguns tàxons tan significatius com ara Trapa natans, Marsilea quadrifolia i Najas minor, i encara conserva la importància europea. Vers el 1905, després del desguàs, el valor d’I_H va baixar fins a 6,93 degut a la desaparició de cinc plantes més. Al 1981, una vegada les aigües de l’estany estaven contaminades, els canals descurats i proliferava el cranc roig americà, l’índex I_H va davallar fins a 6,88. Aquesta vegada van desaparèixer sis tàxons. Finalment, avui dia, tot i la pèrdua d’un altre macròfit degut al rebliment de la bassa on habitava, l’I_H s’ha mantingut pràcticament igual, a 6,90. No obstant, cal aclarir que l’índex I_H no reflecteix prou bé la davallada de valor natural de l’estany, ja que els truncaments en el seu càlcul han esbiaixat lleugerament els resultats. Així, s’entén que el valor d’I_H de 2014 sigui lleugerament superior al de 1981 tot i haver desaparegut Potamogeton crispus.

Per avaluar la pèrdua de valor de l’estany, és més apropiat fixar-nos amb el sumatori de l’índex de valoració dels macròfits (∑I_T). En aquest cas, es pot comprovar com al 1850, el ∑I_T resulta 86,6 (82,0, si descomptem les plantes dubtoses) i que aquest va davallant pràcticament fins a la meitat al llarg del darrer segle i mig. Avui dia, només assoleix un valor de 45,7.

Aquest valor de l’estany es podria incrementar amb una futura recolonització de les plantes aquàtiques desaparegudes. En el supòsit que les condicions ambientals tornessin a ser les idònies, a la Selva hi ha diverses poblacions de macròfits que podrien comportar-se com àrees font. Les úniques espècies que no podrien tornar a aparèixer a l’estany serien Trapa natans, Marsilea quadrifolia i Rorippa amphibia, totes tres extingides a Catalunya; i difícilment Nymphaea alba i Najas minor, plantes probablement desaparegudes de la comarca.

Accions per recuperar el poblament vegetal aquàtic

Recuperar el poblament de plantes aquàtiques d’una zona humida alterada sol resultar molt difícil, essent en alguns casos impossible (Cirujano, 2003Cirujano, S. 2003. Conservación y gestión de la flora y vegetación acuáticas. In: Paracuellos, M. (Ed.), Ecología, manejo y conservación de los humedales. Instituto de Estudios Almerienses, Almería: 35–46.). El cas de l’estany de Sils no és pas gens senzill, ja que la qualitat de l’aigua és molt baixa (i difícil de solucionar), alguns dels tàxons que poblaven l’aiguamoll han desaparegut de Catalunya i, fins i tot, de la península Ibèrica i, finalment, l’activitat agrícola tradicional d’aquest espai ha desaparegut quasi pel complert (Mercadal et al., 2006Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. 2006. Evolució de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) en els darrers 50 anys. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 74: 117–131.).

Tanmateix, donem alguns suggeriments que poden servir com a punt d’inici per un futur projecte de recuperació del poblament vegetal aquàtic de l’àrea d’estudi.

(1) Mantenir indrets amb aigua permanent i profunda. Cal garantir diversos espais amb aigua permanent durant tot l’any i amb certa profunditat, les parts més fondes han d’assolir 4 m com a mínim. Per aquest motiu, cal aprofundir la nova llacuna, ja que ara bé just que tingui 1,5 m de profunditat, per tal de garantir l’aigua fins i tot durant els períodes eixuts i evitar que la llacuna quedi reblerta per helòfits. La nova llacuna permanent no es va construir prou profunda i, a més a més, va quedant reblerta, a poc a poc, després de cada període d’inundació.

(2) Millorar la qualitat de l’aigua. Els recs i rieres que tributen a l’estany contenen un elevat grau de nutrients d’origen orgànic, principalment fosfats i nitrats. Aquesta situació provoca un creixement excessiu de les algues microscòpiques i l’augment de la terbolesa de l’aigua i de l’eutròfia. La falta de transparència limita la vida dels hidròfits submergits. Per tal de millorar aquest problema, cal instaurar un sistema de tractament terciari a les depuradores de la rodalia de l’estany i conduir-hi totes les aigües residuals de les urbanitzacions del voltant de Sils.

(3) Realitzar una neteja periòdica de la vegetació i dels llots dels canals de desguàs. S’ha de netejar periòdicament la vegetació i els llots que es van acumulant a la sèquia i als canals de desguàs per tal de tenir aigües lliures i més o menys profundes. Aquesta operació és molt delicada i s’ha de vigilar de no malmetre el poblaments d’amfibis i rèptils aquàtics. Cal realitzar neteges manuals.

(4) Incrementar les llaurades a les polledes. Les plantacions d’arbres de ribera cada cop es treballen menys, i sovint ni es llauren. La llaurada de les polledes deixa el sotabosc lliure de vegetació i permet que es formin diverses basses temporals d’aigua de pluja. En aquests indrets és on es desenvolupen els caròfits i bona part dels macròfits anuals.

(5) Eliminar (reduir) el poblament de cranc roig americà (Procambarus clarkii). Cal descastar amb trampes el cranc roig de l’estany de Sils i rodalia, mitjançant diverses campanyes, tal i com s’ha fet en diversos indrets de la península Ibèrica.

(6) Reintroduir plantes aquàtiques. Passats uns anys, si les condicions ambientals són les adequades, es pot reintroduir algun tàxon desaparegut a partir d’àrees font properes i on l’espècie sigui abundant. Aconsellem la reintroducció de tres hidròfits: Myriophyllum spicatum, Potamogeton nodosus i Zannichellia palustris. Tanmateix, si la qualitat de l’aigua millora, alguns tàxons tornaran aparèixer espontàniament a l’estany, a partir de les diàspores que transporten els ocells aquàtics que visiten l’aiguamoll.

AGRAÏMENTSTop

A Acciónatura per finançar-nos projectes de recerca a l’estany. A C. Gutiérrez, consultor ambiental, per cedir-nos les seves dades sobre caròfits. A J. Pizarro, conservador de l’Herbariode la Facultad de Farmacia de la Universidad Complutense de Madrid, per facilitar-nos la informació sobre el plec de Trapa natas. A N. Ibáñez i N. Nualart, conservadores de l’Institut Botànic de Barcelona, pels aclariments sobre la grafia de diverses etiquetes. A N. Torrelles, del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, per facilitar-nos la imatge escanejada de Marsilea quadrifolia. Als revisors d’aquest article pels seus suggeriments, els quals ens han estat molt útils.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESTop