Simethis mattiazzi (Vandelli) Sacc. [= S. mattiazzi (Vandelli) G. López & Ch. E. Jarvis, S. planifolia (L.) Gren. & Godr., S. bicolor (Desf.) Kunth, Anthericum planifolium L., Phalangium planifolium Pers.] és una planta herbàcia que tradicionalment ha estat inclosa dins de la família de les liliàcies, tot i que darrerament l’APGIII (2009) l’ha adscrita a la família Xanthorrhoeaceae i a la subfamília Hemerocallidoideae. La seva distribució és lateatlàntica i s’estén des del sud-oest de les illes Britàniques fins al nord del Marroc, Algèria i Tunísia, i des de la costa portuguesa fins a les costa occidental italiana (Maire, 1958; Dupont, 1962; Pignatti, 1982; Gianguzzi et al., 2012; Stace, 2014; Tison & Foucault, 2014), sempre dins del domini climàtic atlàntic o submediterrani de tendència atlàntica (Vigo, 1981; Mercadal, 2000b ; Gianguzzi et al., 2012).

A la península Ibèrica es distribueix per bona part de la façana oceànica, pels voltants de Gibraltar de la costa andalusa, per alguns punts aïllats del centre peninsular i per la depressió selvatana a Catalunya (Bolòs & Vigo, 2001; Morales del Molino, 2010). Als Països Catalans, Simethis mattiazzi es pot considerar una relíquia atlàntica dels temps postglacials del Quaternari, la qual va trobar a la plana de la Selva, així com en d’altres localitats aïllades de la Mediterrània, una àrea idònia on refugiar-se quan s’instal·là el clima mediterrani (Mercadal, 2000b ; Gianguzzi et al., 2012).

La primera referència que es té de l’espècie al Principat es deu a Antoni Xiberta i Raig, fill de Vidreres (la Selva). El Dr. Xiberta va descobrir la planta el 1947 al bosc de can Pedrer, entre Sils, Caldes de Malavella i Vidreres (Fig. 1). L’any següent, el 9 de maig de 1948, Pius Font i Quer, Oriol de Bolòs i Joaquim Casellas, entre d’altres botànics, es van desplaçar fins a la Selva per observar la nova troballa florística (Font i Quer, 1949). Aquell any, Font i Quer en féu una gran recol·lecció per la seva Centuria VI del seu Herbario Normal que va vendre i distribuir per la península Ibèrica i per bona part de la resta d’Europa (Font i Quer, 1954). El 20 de juny de 1949, Font i Quer va tornar a recol·lectar Simethis mattiazzi a Vidreres, aquest cop entre can Raig i can Narcís (BC 916700). Malauradament, aquest darrer nucli encara no l’hem retrobat. Des d’aleshores, s’ha seguit cercant aquesta espècie a la plana de la Selva, confirmant així la seva presència a diferents punts propers dels termes de Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres.

A l’inici del segle vigent, segons els criteris de la UICN i amb les dades existents aleshores, Sáez & Soriano (2000) van considerar Simethis mattiazzi una espècie «En Perill» al Principat [EN: B1+2c, C2b]. Posteriorment l’espècie també va ser inclosa a l’Annex 1 (espècie «En Perill d’Extinció») del Decret 172/2008, del 26 d’agost, del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Finalment, Sáez et al. (2010) han modificat els criteris i els subcriteris UICN de l’espècie [EN: B1ab(ii, iii, iv, v) + 2ab(ii, iii, iv, v)].

En aquest treball presentem les dades corològiques, demogràfiques, fenològiques, fitosociològiques i ecològiques obtingudes en les prospeccions que recentment hem realitzat en els rodals coneguts històricament i en d’altres de nous (Garrido, 2015), els quals amplien significativament l’àrea d’ocupació coneguda a Catalunya. Així mateix, amb les noves dades confirmem l’estatus UICN de Simethis a Catalunya i indiquem algunes propostes de conservació.

Durant les primaveres de 2013 a 2015 hem prospectat 27 rodals de Simethis mattiazzi a la comarca de la Selva, Catalunya, nord-est de la península Ibèrica (Figs. 2 i 3 i Taula 1). Vint d’ells s’han localitzat a partir de la consulta de testimonis d’herbari (Taula 2) de l’Institut Botànic de Barcelona (BC), del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (BCN) i de l’Herbari de la Universitat de Girona (HGI), així com de les comunicacions personals de tècnics i veïns de la contrada, principalment del Sr. Josep Barnés de Caldes de Malavella (Taula 1). També hem localitzat set nous rodals a partir de les prospeccions dels boscos propers a les àrees conegudes (Garrido, 2015). En tots els rodals hem realitzat mostreigs per determinar la dimensió del poblament, el nombre d’individus (només en 22), la densitat d’individus (en 22) i el nombre de flors per individu (en 15), a banda de conèixer els hàbitats on es desenvolupa la planta i concretar el seu estat de conservació. També s’han cartografiat els límits dels rodals a partir d’un GPS GARMIN eTrex 30 sota la projecció ETRS89. Les coordenades obtingudes s’han introduït en el sistema d’informació geogràfica MiraMon v.8.0b.

Per elaborar l’estudi demogràfic dels rodals, hem comptat tots els individus de les parcel·les amb pocs individus (<4000) i superfície reduïda (<2000 m²); mentre que només hem mostrejat el 10% de la superfície a l’atzar en les poblacions amb un nombre elevat de peus (>4000) o d’extensió molt gran (>2000 m²), i després hem estimat el nombre d’individus totals. Al mateix temps, també hem anotat la fenologia (Fig. 4 i Taula 3) i els impactes i les amenaces detectades (Taula 1).

Per conèixer l’estructura ecològica, les comunitats vegetals i acabar de definir l’hàbitat on apareix Simethis a Catalunya, hem aixecat 15 inventaris fitosociològics segons la metodologia de l’escola sigmatista de Zuric-Montpeller (Taula 4). Per a la denominació dels tàxons hem seguit la nomenclatura emprada per Bolòs et al. (2005).

Finalment, hem realitzat dos estudis comparatius (abundància de peus i nombre mitjà de flors per individu) per a tres hàbitats distints caracteritzats segons els criteris emprats per Vigo et al. (2006): 32k Bruguerars de bruc d’escombres, 45b Suredes amb brolla acidòfila i 45i Boscos mixtos de sureres i pins. Les dades s’han tractat estadísticament mitjançant l’anàlisi de variància ANOVA d’un factor, seguit del test de comparació múltiple, el test de Tukey.

Els rodals catalans coneguts actualment

Avui dia coneixem 27 rodals de S. mattiazzi a Catalunya, tots ells compresos dins dels límits municipals de les poblacions de Caldes de Malavella, Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva (10 quadrícules d’1 km de costat distribuïdes en tres quadrícules UTM de 10 km de costat: UTM 31T DG72, UTM 31T DG82 i UTM 31T DG83). Els rodals ocupen una àrea d’ocupació de 4,4 hectàrees repartides en dos nuclis ben diferenciats, per una banda el nucli 1 que comprèn els rodals propers al límit dels termes municipals de Caldes-Sils-Vidreres (tots els rodals estudiats excepte el 19 i el 20) i, per l’altra, el nucli 2 constituït pels rodals de Maçanet de la Selva (rodals 19 i 20).

Els rodals a recercar

Actualment estem pendents de retrobar algun rodal al sud de Vidreres (el nucli 3 de les Figs. 2 i 3), a l’indret on Font i Quer va recol·lectar Simethis mattiazzi el 1949. Aquest nucli es troba al piemont de l’Ardenya, a tocar el pla de Vidreres, concretament entre can Raig (propietat de la branca materna d’Antoni Xiberta i Raig) i can Narcís, a la quadrícula UTM 31T DG82. Tanmateix, malgrat que hem visitat reiteradament l’espai boscós comprès entre ambdós masos, no l’hem retrobat. Actualment aquesta àrea ha canviat força respecte mitjan segle passat; aleshores, si ens fixem en l’ortofotoimatge de 1946, estava coberta totalment per brolles (IGCC, 2015). En canvi, avui dia està constituïda per suredes (Viburno-Quercetum ilicis subass. quercetosum suberis), algunes poques brolles disperses (principalment Cisto-Sarothamnetum catalaunici i Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae) i rouredes acidòfiles (Carici-Quercetum canariensis subass. quercetosum canariensis i subass. holcetosum mollis) als fons de vall (Gesti et al., 2014). No obstant, es tracta d’una àrea força gran, al voltant d’unes 50 hectàrees, i no creiem pas que hi hagi desaparegut. En properes visites esperem trobar-ne algun rodal petit.

Citacions catalanes errònies

A Catalunya s’ha citat dues vegades Simethis mattiazzi en ser confosa amb d’altres plantes. Aquestes citacions errònies s’han anat reproduint al llarg dels anys en diverses obres botàniques. L’error més antic correspon a la citació de Companyó (1864) de Simethis (sub. S. planifolia, Gren. & Godr.) dels boscos de la vall de Banyuls de la Marenda (Rosselló). Probablement, la planta corresponia a Anthericum liliago L., espècie força comuna en aquella àrea geogràfica. Aquesta observació ja fou advertida per Baudière & Cauwet (1964) i Font García (2000), però continua generant errors corològics en diverses obres (Vayreda, 1879; Morales del Molino & Mateo, 2010; Gianguzzi et al., 2012), sobretot a causa de la seva inclusió en el Sistema de información sobre las plantas de España (Anthos, 2012). L’UTM que cal desestimar és l’UTM 31T EG09. Pel que fa al segon error, el seu origen es troba en el plec BCN 50324 determinat com a S. mattiazzi i recol·lectat a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). El testimoni d’herbari correspon sense cap mena de dubte a Anthericum liliago (Taula 2), però, de nou, la citació d’aquest plec sense verificar-ne la seva identificació ha generat errors de distribució en alguns treballs (Vilar, 1987; Mercadal, 2000b ; Font & Vigo, 2010) i ho pot seguir fent si no es corregeixen les dades equivocades al mòdul FloraCat del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (Font, 2015). Els UTM que cal desestimar són l’UTM 31T DG92 i l’UTM 31T EG02.

Fenologia

Simethis mattiazzi és un geòfit, així que any rere any rebrota del mateix bulb fent que pugui viure diversos anys. El cicle fenològic (Taula 3) s’inicia al mes de març, quan les fulles rebroten de les gemmes del bulb. Floreix de l’abril al juny, amb un màxim de floració a mitjans de maig. Fructifica entre els mesos de maig i juny, amb un màxim de fructificació entre finals de maig i la primera quinzena de juny. La planta torna a entrar en quiescència al juliol.

Recompte i estimació dels rodals catalans

El cens elaborat ha permès estimar que dels 176.052 individus que es distribueixen en els 22 rodals estudiats (Taula 1), el 8,79% són individus florits, el 19,68% són fructificats i el 71,52% són no reproductius. Per tant, a Catalunya hem trobat 50.122 exemplars reproductors (Fig. 4). Els valors obtinguts multipliquen per 18 els 10.000 individus que vàrem ajudar a estimar per a Sáez et al. (2010). Aleshores, es féu a partir de només tres recomptes inicials de rodals poc poblats.

Hàbitat

Els rodals de Simethis a Catalunya es desenvolupen tots ells dins l’associació Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae Br.-Bl. in Br.-Bl., Molinier & Wagner 1940, diferint només en el recobriment arbori, el qual pot oscil·lar del 20% al 80% (Taula 4). Tanmateix, la distinta cobertura arbòria permet distingir tres hàbitats naturals diferents: el 32.323⁺ Bruguerars de bruc d’escombres (Erica scoparia) [Unitat de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.0000): 32k]; el 45.2162⁺ Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila [ULCHC: 45b]; i el 45.2163⁺ Boscos mixtos de surera (Quercus suber) i pins (Pinus spp.) [ULCHC: 45i].

El clima és el mateix en tota l’àrea estudiada, de tipus submediterrani amb tendència atlàntica (Mercadal, 2000b ), ja que es caracteritza per tenir hiverns temperats i estius no excessivament calorosos. Les precipitacions són més o menys abundants durant els equinoccis i especialment constants durant la primavera, fet que afavoreix molt la vegetació (Mercadal, 2000a ). En canvi, durant l’estiu són poc abundants, però aleshores la planta ja es troba en estat latent.

Pel que fa a l’orientació i el pendent, Simethis es desenvolupa principalment en àrees planeres o lleugerament orientades cara nord o nord-est, mentre que els rodals situats cara sud solen trobar-se en fons de vall (Taula 1).

Respecte a la reacció del sòl, a Catalunya totes les poblacions es fan en terrenys silicícoles (damunt granitoides), substrats de pH entre neutre i lleugerament àcid (Mercadal & Vilar, 2014), talment com a la majoria de la resta de poblacions d’Europa i d’Àfrica (Maire, 1958; Pignatti, 1982; Bolòs & Vigo, 2001; Martínez Ortega, 2013; Tison & Foucault, 2014; Tison et al., 2014). Tanmateix, als Alps marítims francesos i al canal de Sicília (a l’illa de Marettimo i a l’oest de Sicília) Simethis es desenvolupa damunt calcàries i dolomites respectivament (Barbero, 2003; Gianguzzi et al., 2012). Així doncs, el factor més important en la distribució d’aquesta liliàcia és el climatològic (clima atlàntic o submediterrani de tendència atlàntica) i no tant l’edàfic (o geològic).

Densitat d’individus i nombre de flors per hàbitat

La densitat d’individus l’hem calculat a partir de 22 mostres (rodals 1, 3-10, 12-22), mentre que el nombre de flors per individu només en 15, de les quals, sis corresponen a l’hàbitat 32k Bruguerars de bruc d’escombres (inventaris 1 al 6, rodals 3, 4, 6, 8, 10 i 21), tres al 45b Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila (inv. 7 al 9, rodals 1, 7 i 19) i sis més al 45i Boscos mixtos de sureres i pins (inv. 10 al 15, rodals 9, 12, 13, 17, 18 i 22) (Taules 1 i 4).

Els estudis estadístics demostren que existeixen diferències significatives entre les mitjanes de densitat per tipus d’hàbitat natural (F-valor = 4,946 i p-valor = 0,027). El test post-hoc de Tukey indica que el nombre mitjà d’individus que es fa als Bruguerars de bruc d’escombres (5,44 ind./m²) és major a la densitat de peus que es fan als Boscos mixtos de sureres i pins (0,76 ind./m²). Però, alhora aquests dos tipus d’hàbitats presenten una densitat estadísticament igual a les Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila (1,30 ind/m²) (Fig. 5). Per altra banda, si considerem conjuntament les Suredes amb sotabosc de brolla i els Boscos mixtos de sureres i pins (0,732 ind./m²), s’observa que la mitjana de densitat per hàbitat és molt inferior als Bruguerars de bruc d’escombres (F-valor = 10,562 i p-valor = 0,006). Aquests resultats indiquen una clara preferència de Simethis pels espais aclarits d’arbres.

Si ens fixem en el nombre de flors per peu (Fig. 6), també s’observen diferències significatives (F-valor = 92,78 i p-valor = 2,2 × 10^-16), a més d’una relació inversa entre el nombre d’individus i el nombre de flors per individu. Hem observat 6,32 flors/ind. a l’hàbitat 32k, 7,84 flors/ind. al 45b i 11,73 flors/ind. al 45i. Per tant, sembla que Simethis produeix més flors en els ambients menys favorables, com són, en aquest cas, les àrees molt arbrades.

Impactes i amenaces

Tot i que Simethis mattiazzi es troba legalment protegida pel Decret 172/2008, del 26 d’agost, i per tant és troba inclosa a l’Annex 1 del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, a la pràctica continua essent destruïda, talment com passa a la majoria de poblacions mediterrànies (Gianguzzi et al., 2012). Per exemple, la creació de camins rurals ha causat la fragmentació d’un antic rodal homogeni que avui dia s’ha dividit en tres, el 4, 5 i 6 (Fig. 3); el rebaix de terrenys no autoritzats, com ara el succeït al rodal 6 (J. Barnés, com. pers.); o el desbrossament total del sotabosc dels rodals 2 i 11 (Taula 1) que ha fet desaparèixer, de moment, Simethis d’aquests indrets. Finalment, cal destacar l’augment de les àrees urbanitzables. Per una banda hi ha els rodals que es troben dins de parcel·les pendents d’urbanització, com ara el rodal 1, i per l’altra, les poblacions properes a urbanitzacions (per exemple, la urb. King Park de Sils o la de la Goba de Vidreres) que poden ser construïdes en un futur proper.

Avaluació de l’estat de conservació

Determinar si es tracta d’una sola subpoblació regional (localitat) o de més d’una resulta sovint complex (Sáez et al., 2010), sobretot si no es disposa de dades genètiques com és el nostre cas. Aquesta informació sol ser força significativa per poder determinar l’estatus UICN d’una espècie (IUCN, 2012a , b ). A Catalunya Simethis es troba en dos nuclis ben definits (el del límit entre Vidreres-Sils-Caldes i el de Maçanet de la Selva), i ha estat citada d’un tercer que no hem retrobat (Vidreres, entre can Raig i can Narcís). Els tres nuclis es troben força a la vora i no hi ha cap barrera geogràfica important entre ells, però malgrat això no podem estar segurs si es tracta d’una subpoblació, de dues o, fins i tot, de tres en cas d’existir exemplars al tercer nucli.

Deixant de banda aquesta qüestió, l’extensió de presència de Simethis a Catalunya (tenint en compte el nucli no retrobat) és inferior als 100 km² (al voltant d’uns 50 km²) i l’àrea d’ocupació també és inferior a 10 km² (0,044 km²). Els rodals catalans es troben isolats de la resta de subpoblacions regionals; les més pròximes es troben a molta distància, a l’altra costat dels Pirineus, i no poden aportar nous propàguls. Per una banda, la subpoblació regional del massís de les Corberes, al límit entre Catalunya i el Llenguadoc, (SILENE, 2016) es troba a més de 120 km de distància en línia recta dels rodals catalans, i la planta hi és ben rara (Tison et al., 2014); i per l’altra, la subpoblació del Departament de l’Alta Garona, als Pirineus centrals occitans (Dupias, 1988; OPCC, 2016) es troba a més de 210 km. No obstant, cal tenir en compte que hem trobat centenars de milers d’efectius en 10 UTM d’1 × 1 km. Així doncs, a partir de les dades aportades i dels criteris UICN (IUCN, 2012a , b ) podem confirmar que la categoria UICN correcta de Simethis a Catalunya és «En Perill» (EN), i per tant confirmar l’estatus establert provisionalment per Sáez et al. (2010). Al nostre parer, els criteris i subcriteris haurien de ser EN: B1ab(ii, iii) +2ab(ii, iii).

Propostes de gestió

En primer lloc cal establir un Pla de Recuperació de la planta tal i com obliga la llei pel fet que Simethis es troba inclosa a l’Annex 1 del Decret 172/2008. Aquest Pla hauria de garantir la protecció de tota l’extensió de presència de l’espècie a Catalunya per tal d’aturar els impactes que malmeten els rodals existents. Alhora, també és necessari que garanteixi una gestió adequada d’aquests per tal de conservar-los i ampliar la seva superfície. Per tant, cal esclarissar la vegetació arbòria dels rodals més tancats ja que Simethis pren molt més recobriment en àrees obertes que no pas sota l’ombra dels arbres. També cal controlar que les pistes forestals que passen vora els rodals no s’ampliïn i malmetin la planta, i tancar alguns corriols i camins molt poc transitats.

El Pla haurà de contemplar l’avaluació de la gestió aplicada a partir d’un seguiment a llarg termini en totes les parcel·les, cercar nous rodals i, encara, realitzar estudis genètics per aclarir el nombre de subpoblacions regionals i la diversitat genètica. Així mateix, també podria contemplar crear un banc de llavors amb mostres recol·lectades als dos nuclis del tàxon localitzats a Catalunya. A partir de les quals es podria potenciar els rodals existents i crear-ne de nous per tal d’augmentar l’àrea de distribució del tàxon a casa nostra i compensar els rodals que es poden perdre per situar-se en àrees urbanitzables. En l’estudi pilot de germinació que hem realitzat a partir de 100 llavors, només hem obtingut una viabilitat del 17,28% (Garrido, 2015). Per tant, en un primer assaig s’haurien de recol·lectar al voltant d’unes 1000 llavors.