El complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la península Ibèrica: precisions corològiques, ecològiques i taxonòmiques

Autores/as

  • J. Molero Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • P. Aymerich
  • A. Rovira Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/collectbot.2012.v31.004

Palabras clave:

conservació, dinàmica poblacional, distribució, Euphorbia esula, Euphorbia ×pseudovirgata, Euphorbia virgata, fitodermologia, hàbitat, morfologia

Resumen


El hallazgo reciente de tres poblaciones del complejo Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) en el nordeste de la Península Ibérica (centro y sur de Cataluña) nos ha inducido a realizar un estudio macro y micromorfológico para establecer su identidad taxonómica. En esta zona tan sólo existían dos datos previos de plantas de este complejo, correspondientes a recolecciones de los años 1908/1909 (previamente identificadas como E. esula subsp. saratoi) y 1930 (E. esula s. l.). Según nuestros resultados, todo el material examinado (recolecciones recientes y antiguas) se puede atribuir a E. virgata, un taxon de área principal en el este de Europa, que encuentra en el nordeste de la Península Ibérica su límite suroccidental de distribución. Los caracteres macromorfológicos presentan un cierto grado de variación interpoblacional, y en algún caso los individuos se parecen mucho a las formas que suelen denominarse E. ×pseudovirgata, supuestamente híbridas entre E. virgata y E. esula, pero no es posible confirmar la presencia regional de este híbrido sin la realización de estudios complementarios. Con los resultados de este estudio, debe excluirse la presencia de E. esula subsp. esula de Cataluña, Valencia y Aragón. Las poblaciones actuales de E. virgata, muy localizadas pero densas, se sitúan en hábitats herbáceos con clara influencia antrópica (campos abandonados y bordes de carreteras y caminos), en suelos profundos bastante secos; estos hábitats son similares a los típicos de E. virgata en Europa oriental y central. Aparentemente se trata de poblaciones de carácter temporal, y en dos de las tres localidades recientes se ha confirmado que se han establecido con posterioridad a 2005. Los datos actuales sugieren que puede tratarse de una especie alóctona, pero considerando que se detectó ya hace un siglo, no se puede excluir que sea una autóctona rara con poblaciones itinerantes. [ct] La troballa recent de tres poblacions del complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la península Ibèrica (centre i sud de Catalunya) ens ha induït a realitzar-ne un estudi macro i micromorfològic, per tal d’establir la seva identitat taxonòmica. En aquesta zona només existien dues dades prèvies de plantes d’aquest complex, corresponents a recol·leccions dels anys 1908/1909 (prèviament identificades com a E. esula subsp. saratoi) i 1930 (E. esula s. l.). Segons els nostres resultats, tot el material examinat (recol·leccions recents i antigues) es pot atribuir a E. virgata, un tàxon d’àrea principal a l’est d’Europa, que troba al nord-est de la península Ibèrica el seu límit sud-occidental de distribució. Els caràcters macromorfològics presenten un grau limitat de variabilitat interpoblacional, i en algun cas s’assemblen molt a les formes que solen anomenar-se E. ×pseudovirgata, suposadament híbrides entre E. virgata i E. esula, però sense estudis addicionals no és possible confirmar la presència regional d’aquest híbrid. Després d’aquest estudi cal excloure la presència d’E. esula subsp. esula de Catalunya, el Pais Valencià i l’Aragó. Les poblacions actuals d’E. virgata, molt localitzades però denses, es fan en hàbitats herbacis amb influència antròpica clara (camps abandonats i marges de carreteres i camins), en sòls profunds força secs; aquests hàbitats són similars als típics d’E. virgata a l’Europa central i oriental. Aparentment es tracta de poblacions de caràcter temporal, i en dues de les tres localitats s’ha confirmat un establiment posterior a 2005. Les dades actuals suggereixen que pot tractar-se d’una planta al·lòctona, però considerant que ja va ser detectada fa un segle, tampoc no es pot excloure que sigui una autòctona rara i amb poblacions itinerants.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Barres, L., Vilatersana, R., Molero, J., Susanna, A. & Galbany-Casals, M. 2011. Molecular phylogeny of Euphorbia subg. Esula sect. Aphyllis (Euphorbiaceae) inferred from nrDNA and cpDNA markers with biogeographic insights. Taxon 60: 705-720.

Benedí, C., Molero, J., Simon, J. & Vicens, J. 1997. Euphorbia L. In: Castroviejo, S., Aedo, C., Benedí, C., Laínz, M., Muñoz-Garmendia, F., Nieto-Feliner, G. & Paiva, J. (Eds.), Flora iberica 8. Haloragaceae-Euphorbiaceae. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid: 210-285.

Best, K. F., Bowes, G. G., Thomas, A. G. & Maw, M. 1980. The biology of Canadian weeds 39. Euphorbia esula L. Canad. J. Pl. Sci. 60: 651-663. http://dx.doi.org/10.4141/cjps80-092

Bolòs, O. de, Font, X. & Vigo, J. 1999. Atlas corològic de la Flora vascular dels Països Catalans 9. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Bolòs, O. de & Vigo, J. 1990. Euphorbia L. In: Flora dels Països Catalans 2. Barcino, Barcelona: 550-585.

Brandes, D. 1991. Verbreitung und Ökologie von Euphorbia virgata W. et K. in Niedersachen. Braunschweig. Naturk. Schriften 3: 1051-1055.

Cadevall, J. & Font-Quer, P. 1933. Euphorbia L. In: Flora de Catalunya 5. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona: 114-139.

CBNA-CBNMC (Conservatoire Botanique National Alpin-Conservatoire Botanique National Massif Central) 2011. Catalogue de la flore vasculaire de la région Rhône-Alpes. Consultat el 18 d’abril de 2012, a http://biodiversite.rhonealpes.fr/documents/Catalogue%20de%20la%20flore%20vasculaire%20de%20la%20RRA%20(2).pdf

Conti, F., Bartolucci, F., Manzi, A., Miglio, M. & Tinti, D. 2007. Aggiunte alla Flora d’Abbruzzo. III Contributo. Ann. Mus. Civici-Rovereto 23: 127-140.

Crompton, C. W., Stahevitch, A. E. & Wojtas, W. A. 1990. Morphometric studies of the Euphorbia esula group (Euphorbiaceae) in North America. Canad. J. Bot. 68: 1978-1988.

Dunn, P. H. 1985. Origins of leafy spurge in North America. Weed Sci. 3: 7-13.

Frajman, B. & Schönswetter, P. 2011. Giants and dwarfs: Molecular phylogenies reveal multiple origins of annual spurges within Euphorbia subg. Esula. Molec. Phylogen. Evol. 61: 413-424. http://dx.doi.org/10.1016/j.ympev.2011.06.011PMid:21708275

Gautier, G. C. 1898. Catalogue raisonné de la Flore des Pyrénées-Orientales. Societé Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, Perpignan.

Geltman, D. V. 1998. Taxonomic notes on Euphorbia esula (Euphorbiaceae) with special reference to its occurrence in the east part of the Baltic region. Ann. Bot. Fenn. 35: 113-117.

Geltman, D. V. 2007. [Conspectus of the system of Euphorbia L. subgenus Esula Pers. (Euphorbiaceae) of the non-tropical Eurasia]. Novosti Sist. Vyssh. Rast. 39: 224-240 [in Russian].

Greuter, W., Burdet, H. M. & Long, G. (Eds.) 1986. Med – Checklist 3. Conservatoire et Jardin botaniques de la ville de Gèneve, Genève.

Khan, M. S. 1964. Taxonomic revision of Euphorbia in Turkey. Notes Roy. Bot. Gard. Edinburgh 25: 71-161.

Kreps, L. B. 2000. Euphorbia esula L. In: Bossard, C. C., Randall, J. M. & Hoshovsky M. C. (Eds.), Invasive plants of California’s wildlands. University of California Press, Berkeley: 188-193.

Mateo, G. 1990. Catálogo florístico de la provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses (Diputación Provincial de Teruel), Teruel.

Mateo, G. 1992. Claves para la Flora de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses (Diputación Provincial de Teruel), Teruel.

Mateo, G. & Crespo, M. B. 1990. Claves para la flora valenciana. Del Cenia al Segura, València.

Mateo, G. & Crespo, M. B. 1995. Flora abreviada de la Comunidad Valenciana. Gamma, Alacant.

Mateo, G. & Figuerola, R. 1987. Flora analítica de la provincia de Valencia. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València.

Molero, J. 1976. Estudio fitogeográfico de la Sierra del Montsant y su zona de influencia. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona.

Molero, J. & Rovira, A. M. 1992. Euphorbia L. subsect. Esula (Boiss. in DC.) Pax in the Iberian Peninsula. Leaf surface, chromosome numbers and taxonomic treatment. Collect. Bot. (Barcelona) 21: 121-181.

Molero, J., Sáez, L., Vallverdú, J. & Valle, L. G. 2006. Noves aportacions al coneixement de la flora vascular de les comarques meridionals de Catalunya. III. Orsis 21: 19-39.

Radcliffe-Smith, A. 1985. Taxonomy of North American leafy spurge. In: Watson, A. K. (Ed.), Leafy spurge (Monograph series of the Weed Science Society of America, 3). Weed Science Society of America, Champaign: 14-25.

Reichert, H. 2012. Vorläufiger Bestimmungsschlüssel zur Unterscheidung von Euphorbia esula, Euphorbia pseudovirgata und Euphorbia virgata (waldsteinii). Gesellschaft zur Erforschung der Flora Deutschlands, Berlin. Consultat el 30 de juliol de 2012, a http://www.flora-deutschlands.deeuphorbia_esula/Euphorbia-Schluessel01.pdf

Sáez, L., Aymerich, P. & Blanché, C. 2010. Llibre Vermell de les plantes vasculars endèmiques o amenaçades de Catalunya. Argania Editio, Barcelona. Sennen, Fr. 1911. Plantes d’Espagne: Notes et Diagnoses. Bull. Géogr. Bot. 21: 101-138.

Serra, L. 2007. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante: aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación (Monografías del Real Jardín Botánico Ruizia, 19). CSIC, Madrid.

Smith, A. R. & Tutin, T. G. 1968. Euphorbia L. In: Tutin, T. G., Heywood, V. H., Burges, N. A., Moore, D. M., Valentine, D. H., Walters, S. M. & Webb, D. A. (Eds.), Flora Europaea 2. University Press, Cambridge: 213-216.

TB (Tela Botanica) 2012. Euphorbia × pseudovirgata (Schur). Consultat el 30 de juliol de 2012, a http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/26033/export/pdf

Vayreda, E. 1882. Nuevos apuntes para la Flora Catalana. Anales Soc. Esp. Hist. Nat. 11: 41-152.

Véla, E., Hill, B. & Della-Casa, S. 1999. Liste des plantes vasculaires du département des Bouches-du-Rhône (France). Bull. Soc. Linn. Provence 50: 115-201.

Watson, A. K. 1985. The leafy spurge problem. In: Watson, A. K. (Ed.), Leafy spurge (Monograph series of the Weed Science Society of America, 3). Weed Science Society of America, Champaign: 1-6.

Wilkinson, H. P. 1979. The plant surface (mainly leaf). In: Metcalfe, C. R. & Chalk, L. (Eds.), Anatomy of the Dicotyledons 1 (2nd ed.). Clarendon Press, Oxford: 97-165. PMid:447196

Descargas

Publicado

2012-12-30

Cómo citar

Molero, J., Aymerich, P., & Rovira, A. (2012). El complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la península Ibèrica: precisions corològiques, ecològiques i taxonòmiques. Collectanea Botanica, 31, 37–49. https://doi.org/10.3989/collectbot.2012.v31.004

Número

Sección

Artículos